Arxiu de la categoria: Publicacions

Flora de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1913 – 1937)

Obra de Joan Cadevall i Diars. Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans. Iniciada el 1913, no fou acabada fins el 1937.

En els tres primers volums col·laborà Àngel Sallent i Gotés, i en els tres darrers Pius Font i Quer.

Malgrat ésser antiquada ja des del moment de l’aparició del primer volum, constitueix la primera gran obra de síntesi sobre la flora del Principat de Catalunya.

Hi ha claus de determinació i la descripció de cada espècie, acompanyada d’una il·lustració i de dades diverses, referents a l’hàbitat, la distribució geogràfica, els noms vulgars, etc.

Flor d’enamorats

Deixa un comentari

(Barcelona, 1562)

(cast: Cancionero llamado flor de enamorados) Recull imprès de poesies líriques en castellà i en català. La darrera edició (de deu) fou feta el 1681.

La primera edició consta de 280 peces, una de les quals bilingüe i quatre de catalanes (la més coneguda és Bella de vós só enamorós). A partir del 1601, almenys, el recull és augmentat amb més cobles catalanes.

Des del 1573 el cançoner fou atribuït a un desconegut Juan de Linares, però l’autor és Joan Timoneda, que el degué editar per primera vegada a València el 1556 i 1557.

Els poemes catalans han estat editats per Joan Fuster en un recull de l’obra catalana de Timoneda titulat Flor d’enamorats (1973).

Flaca, La

4 Respostes

(Barcelona, 27 març 1869 – 3 març 1876)

Setmanari satíric en castellà. Suspès per l’autoritat governativa en diverses ocasions, a causa de la seva oposició a Prim, va aparèixer amb diferents títols.

Tingué una orientació política marcadament liberal.

Filocalia

Deixa un comentari

(Catalunya, 1994)

Antologia d’autors espirituals grecs feta pel monjo d’Athos Nicodem l’Hagiorita.

El 1994 fou traduïda per primer cop al català i publicada en el número 50 (volum doble) de la col·lecció Clàssics del Cristianisme, amb introduccions de Placide Deseille.

filla del mar, La

4 Respostes

(Catalunya, 1900)

Drama d’Àngel Guimerà. Estrenat amb gran èxit al Teatre Romea de Barcelona el 6 d’abril de 1900.

L’argument comença amb l’arribada d’Àgata, la filla del mar, una noia sense contacte amb la civilització a un poble de pescadors que genera un clima de grans passions i violència.

És una de les obres més representades i traduïdes de l’autor, que a més va servir d’argument a una òpera d’Eugen Albert i ha estat adaptada al cinema.

fi del comte d’Urgell, La

2 Respostes

(Catalunya, 1466 – 1479)

Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume II d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins al 1466. Després fa una apassionada defensa dels drets del revoltat.

És anomenada també, potser amb més raó, Escriptura privada, i sembla escrita entre el 1466 i el 1479, i, més concretament, durant la guerra contra Joan II.

Giménez Soler l’ha considerada una falsificació, i l’atribuí a Monfar i Sorts. L’autor sembla un burgès o un jurista resident a Lleida i a Barcelona.

Ferrer de Tall, El

Deixa un comentari

(Catalunya, 16 maig 1874)

Drama en vers de Frederic Soler. Estrenada amb gran èxit al Teatre Romea.

Tracta el tema de l’honor seguint els models del teatre romàntic.

Ha estat traduïda al castellà i repetidament representada al teatre professional i d’aficionats.

Francesc Pujols en va fer una versió lírica musicada per Enric Morera.

Fénix de Cataluña

2 Respostes

(Catalunya, 1683)

Obra de Narcís Feliu de la Penya. Escrita en col·laboració amb Martí Piles.

Descriu l’evolució mercantil i industrial de Catalunya en la baixa edat mitjana, fa una anàlisis -força optimista- de la situació contemporània i proposa alguns mitjans de redreçament a partir del model holandès, principalment la constitució d’una gran companyia de comerç de caràcter oficial sota la protecció de la Santa Creu, de la ciutat de Barcelona i de la generalitat.

L’obra va ésser dedicada a Carles II i repartida -com el Político discurso– entre la cort i els cercles governamentals. Sembla que el Fénix, més que reflectir el pensament original de Feliu, fou el portaveu de determinats grups mercantils de Barcelona.

Feminal

10 Respostes

(Barcelona, 28 abril 1907 – 20 desembre 1917)

Publicació mensual en català apareguda com a suplement d’“Il·lustració Catalana”.

Dirigida per Carme Karr, defensà bàsicament un programa de culturalització de la dona; publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals.

Hi col·laboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech i Escoté i Isabel Serra, entre altres.

Federalista, El

3 Respostes

(Barcelona, 24 octubre 1868 – març 1869)

Periòdic bisetmanal en castellà. Sortí com a òrgan del Club dels Federalistes.

Demanà la república federal amb llibertat d’ensenyament, d’impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics. Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites.

Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme.