(Barcelona, agost 1901 – 1 octubre 1903)
Periòdic de propaganda catalanista. Portaveu de l’Agrupació Democràtica Catalanista Lo Tràngul de la Barceloneta.
Fou de periodicitat mensual fins al 1903, en que esdevingué setmanal.
Dirigit, la primera etapa, per Josep Casas, a la segona tingué com a director Frederic Pujulà i Vallès, que el subtitulà “Setmanari catalanista obrer”.
Fou publicat fins al número 49.
(Barcelona, 1 gener 1875 – 14 agost 1875)
Setmanari literari, popular i catalanista.
Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon E. Bassegoda.
Hi col·laboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres.
(Barcelona, 23 febrer 1984 – maig 1987)
Revista. Fou dirigida, en una primera etapa, per Joan Crexell i, posteriorment, per Xavier Borràs i Enric Borràs. Assolí un tiratge de 2.000 exemplars.
De periodicitat quinzenal, es proposava d’ésser una plataforma d’opinió i debat catalanista on és reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans.
Deixà de publicar-se per problemes econòmics.
(Barcelona, segle XIII)
Cartulari de la catedral de Barcelona, que inventaria els seus béns i drets adquirits. Alguns documents són datats del segle IX.
És obra de tres o quatre mans distintes. Conté un total de 2.750 documents, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic.
Joan Mas en publicà un regest a Notes històriques del bisbat de Barcelona.
(Montserrat, Bages, 1180 – 1190)
Versió catalana antiga de les lleis godes o Liber iudiciorum visigot, conservada només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat.
Segons Anscari M. Mundó, que l’identificà el 1960 i en féu un estudi exhaustiu, el manuscrit pot ésser datat entre el 1180 i el 1190.
Es tracta d’una còpia de la versió catalana del Liber iudicus, versió feta molt probablement en els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV de Barcelona, vers el 1140, i en direcció directa amb la primera compilació dels Usatges. La versió catalana fou feta segurament per a ús de la cúria comtal de Barcelona, com ho fou probablement la còpia del manuscrit conservat.
El document, malgrat la seva brevetat, i a part el seu interès per als estudis jurídics, té un gran valor per a la història de la llengua, com a testimoni més reculat, conegut fins ara -anterior a les Homilies d’Organyà-, d’una prosa ja netament catalana.
(Europa, segle VII)
Obra medieval (Llibre dels judicis). compilació de lleis formada per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans. A Catalunya, tot seguit d’iniciada la conquesta cristiana, la seva aplicació coexistí amb alguns capitulars dels francs i la del dret canònic.
El jurista Bonhom en féu una gran tasca de divulgació, en publicar-ne una edició, amb el títol de Liber iudicum popularis.
El monestir de Montserrat conserva fragments d’una versió en català de la fi del segle XII (Libre Jutge), que precedeix en més de mig segle la traducció castellana i mostra la seva popularitat com a font de dret.
Una part dels Usatges de Barcelona és còpia d’aquesta llei.
(Catalunya, 1192)
Cartulari dels dominis del comtat de Barcelona. Elaborat per Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona, a instància d’Alfons I el Cast.
Hi ha transcrites les escriptures de compravenda, aliances polítiques i matrimonials i juraments de vassalls referents al patrimoni reial.
Segons diversos Regesta, constava de 888 folis miniats, dels quals només en resten 88.
L’edició moderna de Francesc Xavier Miquel i Rosell (1945-47) el reconstrueix gairebé en la seva totalitat.
(Cerdanya, 1172 – 1176)
Cartulari de la corona catalano-aragonesa. Conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Conté les escriptures del segle XI, sobretot, referents al patrimoni reial del comtat de Cerdanya i de l’altra banda dels Pirineus.
El manuscrit és miniat i una part de la documentació es també integrada al Liber Foudorum Maior.
Consta de 379 folis i 272 escriptures.
(Vic, Osona, 1215)
Cartulari de l’arxiu capitular del bisbat de Vic.
Recull donacions i testaments a favor de l’església de Vic. Els documents són bàsicament dels segles XI al XIII.
És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 folis. El féu recopilar el canonge Guillem de Mont-ral.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIII – segle XVIII)
Cartulari conservat a l’arxiu capitular del bisbat d’Urgell.
Recull donacions i privilegis a favor de l’església de Santa Maria d’Urgell i a la seva canònica.
Consta de dos volums i conté 1.230 documents.
Dades dels Països Catalans 