Arxiu de la categoria: Publicacions

Lectura Popular

(Barcelona, maig 1913 – maig 1921)

Col·lecció literària d’autors catalans d’aparició setmanal. L’editor i director fou Francesc Matheu a través de l’editorial Ilustració Catalana.

Presentava una breu selecció de cada autor amb una biografia. N’aparegueren 364 títols, aplegats després en 21 volums.

Més que un esperit selectiu, tenien una ambició de totalitat, per bé que alguns noucentistes no hi foren inclosos perquè no admetien l’ortografia vuitcentista de Matheu.

Laye

(Barcelona, 1950 – 1954)

Revista cultural, de periodicitat irregular. Editada per la delegació provincial del Ministeri d’Educació. Publicà 24 números.

En la seva última època prengué un aire liberal i crític, animada per Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, Josep M. Castellet, Jaime Gil de Biedma, Manuel Sacristán i Carles Barral, entre altres.

La posició independent dels seus redactors provocà la suspensió de la revista.

Laietania

(Mataró, Maresme, 1981 – )

Revista multilingüe, especialitzada en arqueologia.

Editada pel museu de Mataró amb la finalitat de donar a conèixer estudis d’arqueologia de la comarca del Maresme.

Fins al 2019 ha publicat vint números, alguns dels quals són monogràfics.

Kataluna Antologio

(Catalunya, 1925)

Recull antològic de la literatura catalana, en esperanto. Amb un resum històric sobre llengua, literatura i cançó popular de Catalunya. Reeditada el 1931.

El principal compilador i traductor a l’esperanto fou Jaume Grau i Casas; l’article sobre la cançó popular catalana fou escrit per Joan Amades, directament en esperanto.

Fou la primera de la sèrie d’antologies de literatures europees publicades en aquesta llengua.

Juventud Obrera

(Catalunya, 12 juliol 1937 – 28 desembre 1937)

Publicació setmanal de la Joventut Comunista Ibèrica (POUM).

Editada clandestinament després dels fets de Maig de 1937, quan el POUM i totes les seves organitzacions foren dissoltes.

Justícia Social

(Barcelona, 3 novembre 1923 – 26 juny 1936)

Setmanari socialista en català. Editat en una primera etapa fins al 20 de març de 1926.

Fou l’òrgan dels qui posteriorment formaren la Unió Socialista de Catalunya. Fou dirigit per Cristòfor de Domènech.

En una segona època, del 11 de juliol de 1931 al 1936 va editar-se ja com a portaveu de la Unió.

Fusionat amb “Octubre” publicà dos números, i després del 19 de juliol de 1936 es transformà en el diari “Treball”.

Justicia Humana, La

(Gràcia, Barcelona, 20 febrer 1886 – 25 novembre 1886)

Publicació quinzenal anarquista. Primer periòdic que defensà a l’estat espanyol les idees anarcocomunistes.

Emili Hugas i Martí Borràs en foren els animadors i formaren un grup que després edità “Tierra y Libertad”.

La publicació oferí les primeres traduccions d’escrits de Kropotkin i Jean Grave.

Joventut -setmanari, 1900/06-

(Barcelona, 15 febrer 1900 – 31 desembre 1906)

Setmanari catalanista, polític i artístic sota la direcció de Lluís Via i Alexandre de Riquer.

Amb gran perfecció tipogràfica i adscrit a l’esquerra nacionalista, fou un símbol del modernisme i introduí a Catalunya l’obra d’artistes com A.V. Beardsley o A. Böcklin, i d’escriptors com Ibsen, Strindberg o Ruskin.

Josafat

(Catalunya, 1906)

Novel·la de Prudenci Bertrana. Escrita en plena època del modernisme català, i com a tal hi podem veure una de les principals característiques que tenia aquesta narrativa, el fet que l’escriptor modernista es proposa de dir amb llibertat allò que sent a dins seu.

En aquest cas, tracta la temàtica de l’heroi i la natura o l’individu i la massa; Josafat prové d’una família pagesa, prové del món rural per anar a la ciutat a fer de campaner de la catedral; per tant Josafat era una persona bona abans de venir a Girona, però la ciutat el degrada i fa que es converteixi en un fanàtic.

Jordi -setmanari-

(Barcelona, 23 febrer 1928 – 9 agost 1928)

Setmanari infantil (25 números). Dirigit per Melcior Font i animat per Antoni Rovira i Virgili en la primera etapa.

Intentà de renovar el gust de la mainada i d’ésser més exigent que “En Patufet”. No va arribar a reeixir en aquests propòsits, malgrat la categoria dels seus col·laboradors, tant dels escriptors com dels il·lustradors.

La publicació tingué elements modernistes, amb una capçalera dibuixada per Josep Obiols.