Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Breda (Selva)

12 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 5,02 km2, 169 m alt, 3.722 hab (2016)

0selvaSituat al sud de la comarca, a l’àrea de contacte entre la plana de la Selva i el Montseny, drenat per la riera de Breda, afluent de la Tordera, al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Hi ha pinedes i suredes.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura de secà (cereals -blat, civada- i patates), la ramaderia (bestiar boví estabulat per a la producció de carn i de llet), l’avicultura i una indústria notable, especialment terrissera, així com la fabricació de mobles, begudes i del paper. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Girona.

La vila es va formar al voltant del monestir benedictí de Sant Salvador (monestir de Breda), monument històrico-artístic del segle XI, l’església del qual, gòtica amb claustre romànic tardà i absis gòtic, és l’actual església parroquial. A la vila destaca també l’església romànica de Santa Maria, on es troben el Museu Josep Aragay, dedicat a aquest pintor i ceramista noucentista, i la Casa de la Vila.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bràfim (Alt Camp)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 6,42 km2, 236 m alt, 668 hab (2016)

0alt_campSituat al sud de la comarca, a la dreta del riu Gaià, al nord-est de Tarragona. El relleu és lleugerament ondulat, amb algunes hectàries de bosc.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi, a més d’oliveres i cereals, activitats complementades amb la cria d’animals de granja. Àrea comercial de Valls. Tanmateix, el descens demogràfic ha estat constant des del començament del segle XX, tot i que darrerament hi ha un lleuger augment de la població.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, és situada al sud del municipi; han estat trobades restes romanes; destaca l’església parroquial de Sant Jaume del segle XVII.

Prop de la vila, dalt d’un turó, es troba el santuari de la Mare de Déu del Lloret (o del Loreto).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Agrícola de Bràfim – Escola Sant Jaume

Bovera (Garrigues)

2 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 31,12 km2, 297 m alt, 267 hab (2016)

0garriguesSituat al sud de la comarca, dominat pel coll de Bovera, a la dreta del riu de la Cana, afluent de l’Ebre, al límit amb la comarca de la Ribera d’Ebre, al sud de Lleida. El sector muntanyós del terme és ocupat per boscos.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà, dedicada especialment a l’olivera, també hi ha ametllers i cereals; no hi ha conreus de regadiu degut a la manca d’aigua del territori. Cria de bestiar en granges. Àrea comercial de Lleida. La població experimenta una davallada constant des del 1930.

El poble és situat al fons d’una vall, vora el coll de Bovera; església parroquial de Sant Josep, de transició del romànic al gòtic, molt modificada el segle XVIII, on hi ha un portal romànic del segle XIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Botarell (Baix Camp)

2 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 11,95 km2, 196 m alt, 1.120 hab (2016)

0baix_campSituat a l’oest de Reus, al centre de la comarca i al sector occidental del Camp de Tarragona, drenat per les rieres d’Alforja, la de les Voltes i la de Riudecols.

Els recursos econòmics del municipi són més aviat escassos i basats en l’agricultura de secà (sobretot avellaners, ametllers, oliveres, vinyes i cereals); el regadiu, que aprofita l’aigua del subsòl i que és en expansió produeix arbres fruiters i productes d’horta. Predomina el règim d’explotació directa de les terres conreades. L’avicultura s’ha desenvolupat a causa de la proximitat de Reus. Àrea comercial de Reus.

Al poble hi havia el castell de Botarell, en el qual treballà Pere Blai (II). L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç (1617-22), té una colla de gàrgoles pintoresques. Havia format part de la Comuna del Camp de Tarragona.

Dins el terme es troba l’antiga quadra de Tascals, així com uns quants masos importants: d’en Duran, d’en Vernis, d’en Giol i d’en Perdiu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bot (Terra Alta)

5 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 34,94 km2, 286 m alt, 615 hab (2016)

0terra_altaSituat al centre de la comarca, al sud-oest de Gandesa i de Tarragona, a l’esquerra del riu de la Canaleta. El terreny, molt accidentat pels vessants orientals de la serra de Pàndols i els occidentals de la serra de Pesells, és drenat per una sèrie de petits barrancs afluents del riu de la Canaleta, que travessa el sector meridional. La vegetació natural, formada per pinedes de pi blanc i alzinars i extenses àrees de matolls, ocupa una tercera part del terme.

L’economia, com és propi de la comarca, es basa en el conreu de secà: vinya, seguida de l’olivera, l’ametller i els cereals; el regadiu aprofita aigües de pou i produeix hortalisses. La ramaderia ovina tradicional és en regressió, hi ha bestiar porcí, boví i cabrum, granges de conills i d’aviram. Hi ha pedreres de calcària. La població tendeix a disminuir. Àrea comercial de Tortosa.

El poble es troba en una plana, a l’esquerra del riu de la Canaleta; l’església parroquial dedicada a sant Blai fou profanada durant la Guerra dels Segadors per les tropes de Felip IV.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bossòst (Vall d’Aran)

18 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 28,17 km2, 710 m alt, 1.123 hab (2016)

0vall_aran(aranès: Bossòst)  Situat a la vall de la Garona, a l’esquerra del riu, al peu del portilló de Bossost. El relleu és molt accidentat i cobert de boscos de pi negre, com també d’avets i prats naturals.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura; gràcies a la humitat del clima són possibles els cultius d’horta i el blat de moro (milloca); a més hom rega els prats per mitjà de sèquies, per obtenir-ne farratge per al bestiar boví i oví. Explotació forestal. Les mines de blenda de Margalida no són explotades actualment. Centre turístic i indústria hotelera, molt desenvolupades darrerament. També hi ha una planta de productes lactis, dues serradores i una central elèctrica. Àrea comercial de Viella.

La vila, a la riba esquerra de la Garona, és situada al peu del castell de Bossost o Era Castèra; destaca l’església parroquial de l’Assumpció, romànica del segle XII, amb tres naus i tres absis.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Borredà (Berguedà)

20 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 43,45 km2, 854 m alt, 495 hab (2016)

0berguedaSituat entre els últims contraforts pre-pirinencs i les terres de la Depressió Central, a l’est de Berga, regat, entre altres, per la riera del Mergançol. El terreny, molt muntanyós, és ocupat en gran part per pinedes, rouredes i alzinars.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola de secà (cereals, patates, farratges) i ramadera (bestiar boví i oví), si bé subsisteix una petita activitat industrial de caràcter tèxtil. Àrea comercial de Berga.

El poble és emplaçat a la dreta del Mergançol, al peu del serrat de Sant Marc; destaquen algunes cases dels segles XVII i XVIII i l’església parroquial de Santa Maria, que conserva restes de la primitiva construcció romànica (segle XI).

Dins el terme es troben també els pobles de Boatella i Salselles, el veïnat del Coll del Bas, l’església romànica de Sant Sadurní de Rotgers, monument històrico-artístic, i les masies i esglésies romàniques de Comià i de Casamitjana.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Borrassà (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,45 km2, 73 m alt, 711 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la vall que forma l’Àlguema, subafluent de la Muga, al sud de la ciutat de Figueres, en un terreny pla.

La vida econòmica local es limita als recursos tradicionals: ramaderia (bestiar boví per a aprofitament de la carn i la llet, oví i porcí) i agricultura; els conreus són principalment de secà i produeixen sobretot farratges, cereals (gra d’aresta, blat de moro i userda, intercalant l’olivera). Àrea comercial de Figueres. La població tendeix a disminuir.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Andreu, ja esmentada el 818.

El terme comprèn també els pobles de Vilamorell, a llevant, i de Creixell, al sud-est, on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Creixell, que conserva una imatge d’alabastre policromada del segle XV.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Borges del Camp, les (Baix Camp)

8 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 8,24 km2, 238 m alt, 2.070 hab (2016)

0baix_campSituat a l’extrem nord-occidental del Camp de Tarragona. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la serra de la Mussara.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (dedicat principalment a l’avellaner, l’olivera i la vinya). Darrerament, l’avicultura ha adquirit una certa importància. Àrea comercial de Reus.

La vila té el seu origen en la reconquesta; destaca l’església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica (1777), que ocupa el lloc on hi havia l’antic castell. Al nord-oest hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Riera, patrona de la vila, destruït el 1939 i reconstruït anys després. Formà part de la Comuna del Camp de Tarragona.

El municipi comprèn també la quadra de Tascals i el petit caseriu de l’estació de les Borges del Camp.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Borges Blanques, les (Garrigues)

43 Respostes

Municipi i capital de la comarca de les Garrigues (Catalunya): 61,55 km2, 304 m alt, 6.000 hab (2016)

0garrigues(o les Borges d’Urgell)  Situat a l’àrea que enllaça la plana del canal d’Urgell i els altiplans meridionals de la depressió Central.

L’activitat econòmica bàsica del municipi és el conreu de l’olivera i elaboració d’oli, un producte molt acreditat. La construcció del canal d’Urgell ha permès l’expansió del regadiu i la creació de dues cooperatives de fruita dolça. El comerç, els serveis i pobl_borges_blanquesalgunes petites indústries completen l’oferta econòmica del municipi que, per l’abril, celebra la Fira de les Garrigues (agrícola, industrial i artesana). Àrea comercial de Lleida. La població manté, fa anys, un lleuger creixement.

La ciutat, que comprèn tota la població del municipi, és emplaçada a la carretera de Tarragona a Lleida; destaca la plaça Major, porxada, amb edificis renaixentistes com el de la Casa de la Ciutat, l’església neoclàssica de Santa Maria i el Museu de l’Oli.

El municipi comprèn també l’ermita de Sant Salvador i l’enclavament i antic terme de Masroig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques