Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Lladó (Alt Empordà)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,50 km2, 197 m alt, 752 hab (2016)

0alt_emporda

(o Lledó)  Situat a les Garrotxes d’Empordà (contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont), a la vall alta del riu Manol, afluent de la Muga. Una bona part del terme està coberta de bosc (pins, suredes i roures).

S’hi conreen cereals, vinya i oliveres. Ramaderia porcina, ovina i aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i una fàbrica de filatures. Àrea comercial de Figueres.

Monestir o canònica agustiniana de Santa Maria de Lledó, monument històrico-artístic. Des del 1929 l’església parroquial és la del monestir. Antiga parròquia de Sant Feliu, reedificada el 1758, que conservaba un notable retaule gòtic de Sant Tomàs (actualment al Museu d’Art de Catalunya).

El terme comprèn, a més, els veïnats de Pujol i Manol de Dalt i el santuari dels Apòstols.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Llacuna, la (Anoia)

28 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 52,23 km2, 615 m alt, 872 hab (2016)

0anoia

Situat a la vall de la Llacuna, a la dreta de la riera de Carme, al sud-oest de la comarca, accidentat per la serra de la Llacuna, de Puigverd i d’Ancosa, al sud d’Igualada i al límit amb l’Alt Penedès. Boscos.

Agricultura de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya), centre d’estiueig i indústria tèxtil (gèneres de punt). Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila es formà entorn del priorat de la Llacuna, al centre de la vall, on s’alçava el castell de Vilademàger. Plaça Major, porticada; església gòtica de Sant Pere de Màger, i parroquial de Santa Maria (segle XVIII).

Dins el terme hi ha els pobles de Torrebusqueta i Rofes, les caseries i veïnats de la Serra, Pollina, les Barraques, les Vilates i Baltà i les antigues granges de Santes Creus del mas de les Solanes i d’Ancosa (on hi havia hagut el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Linyola (Pla d’Urgell)

8 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 28,66 km2, 248 m alt, 2.650 hab (2016)

0pla_urgell

Al límit amb la Noguera, regat pel canal d’Urgell i travessat pel riu Corb, al vell mig de la plana d’Urgell. Llacunes endorreiques.

Agricultura, bàsicament de regadiu, gràcies al canal auxiliar d’Urgell, que rega el terme; s’hi conreen cereals (blat, blat de moro), farratge (alfalfs) i arbres fruiters (pomeres i pereres). Ramaderia (porcí, oví, aviram i conills). Hi ha una cooperativa agrícola que ha impulsat la mecanització del camp i també la comercialització dels productes. Petites indústries de materials per a la construcció i de confecció tèxtil. Àrea comercial de Lleida.

La vila és al sector més elevat del terme, dominada per l’església parroquial de Santa Maria; durant l’època musulmana fou un nucli més important del pla d’Urgell o plana de Mascança; també fou el centre de la baronia de Linyola.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Golifàs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Les (Vall d’Aran)

7 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 23,45 km2, 634 m alt, 958 hab (2016)

0vall_aran

Situat en una cubeta, a la part baixa de la vall, a la conca de la Garona. Abundància d’abets i pastures.

El seu emplaçament afavoreix l’establiment dels conreus, encara que poc importants, donada la limitació de les terres conreades: blat de moro, patates i conreus d’horta (pomes, peres); el regadiu està subordinat a la ramaderia bovina, principal riquesa juntament amb el turisme i l’explotació forestal. Central hidroelèctrica (Es Cledes). Àrea comercial de Viella.

La vila es troba a banda i banda de la Garona, al nucli antic a la dreta. A la vila destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista del final del segle XVIII i principi del XIX, bastida sobre l’antic temple del segle XVII. D’antiga funció balneària, compta amb una deu d’aigües sulfuroses (32 ºC), els anomenat Banys de Lés, edifici del segle XIX. Restes romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Juneda (Garrigues)

29 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 47,33 km2, 264 m alt, 3.343 hab (2016)

0garrigues

Situat al límit amb el Pla d’Urgell i el Segrià.

L’economia es fonamenta en l’agricultura: hi predomina la de regadiu, feta possible gràcies als regatges derivats del canal auxiliar d’Urgell i del torrent de la Femosa, amb aigües procedents del Segre; s’hi conreen principalment cereals (blat) i, en segon lloc, arbres fruiters (cada vegada més en augment, sobretot les pereres i les pomeres), alfals i verdures; al secà, oliveres i ametllers. Hi ha cooperatives fruitera, vinícola i oleícola. Avicultura. S’hi fabriquen materials per a la construcció (teules, maons, rajoles). Àrea comercial de Lleida.

Població creixent des del segle XVIII, que hi arribaren les aigües del canal d’Urgell, però en davallada a partir de mitjan segle XX.

Al poble destaca l’església de la Transfiguració, barroca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Juncosa (Garrigues)

4 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 76,49 km2, 575 m alt, 418 hab (2016)

0garrigues

Situat als contraforts de la serra la Llena, entre el Montsant i el Set, subafluent de l’Ebre, al sud de les Borges Blanques, al límit amb el Priorat. Hidrografia representada per llargues valls, com la vall Major (o riera de Juncosa) i la vall de Reig. Domina la brolla de brucs i estepes.

Economia agrícola de secà: conreus associats de blat, ametllers i oliveres; aquestes darreres representen més del 50% de la producció total. Ramaderia ovina, porcina i bovina. Avicultura. Cooperativa agrícola dedicada a l’elaboració d’oli. Àrea comercial de Lleida.

El poble concentra tota la població del municipi i és dominat per l’església de Santa Maria. Té l’origen probablement en el lloc d’Hortó.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de la Sisquella i l’antic castell de Vall-de-reig.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Juià (Gironès)

6 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 8,36 km2, 94 m alt, 327 hab (2016)

0girones

Situat als vessants septentrionals del puig de la Mare de Déu dels Àngels, al peu del santuari dels Àngels, al nord-est de Girona, al sector nord de les Gavarres, que accidenten el sector meridional del terme. És drenat per torrents que aflueixen al Ter a través de la riera de Palagret. Cobert de bosc (alzines, roures i castanyers).

Agricultura de secà localitzada a l’inici de la plana del Ter, on s’hi conrea, en rotació, blat, blat de moro, llegums i farratge. Ramaderia de bestiar boví. Àrea comercial de Girona.

El poble és dominat per l’església de Sant Pere. L’antic castell de Juià és esmentat ja a mitjan segle XI.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de la Costa i del Mas Nadal, el raval del Mas Seguer i el santuari de Sant Joan Salerm.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Josa i Tuixén (Alt Urgell)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 68,16 km2, 1.206 m alt, 122 hab (2016)

0alt_urgell

Situat a la vessant meridional de la serra de Cadí, al curs alt de la vall de la Vansa, formada per la confluència de la de Josa i la de la Mola, al sud del Cadinell (2.113 m alt), entre les serres interiors i les exteriors del Prepirineu, al límit amb les comarques del Berguedà i el Solsonès. Relleu molt accidentat i cobert en gran part per boscos de coníferes i pasturatges.

La principal activitat econòmica és la ramaderia bovina i ovina. Àrea comercial de la Seu d’Urgell. Malgrat el turisme hivernal, viu un gran despoblament.

És forma el 1973 per la unió dels termes de Josa de Cadí i Tuixén. El cap municipal és el poble de Tuixén, dominat per l’església de Sant Esteve, d’origen romànic. A Josa de Cadí, església de Santa Maria i Sant Bernabé, dita el Castell.

El terme comprèn també la caseria de Cerneda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Jorba (Anoia)

14 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 30,90 km2, 380 m alt, 831 hab (2016)

0anoia

Situat al nord-oest d’Igualada, a la conca d’Òdena, al peu de la serra de Rubió, a la part alta de la vall de l’Anoia, que travessa el terme; drenen el terme, a més, les rieres de Clariana i de Rubió. Més de la mitad de la superfície del terme és zona forestal (bosc de pins), matollar i erm.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya); el regadiu ocupa 13 ha. La ramaderia i la indústria tèxtil i de materials de la construcció complementen l’economia. Àrea comercial d’Igualada. La població, en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat darrerament.

El poble és a l’esquerra de l’Anoia, prop de la confluència amb la riera de Rubió, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Jorba, centre de la baronia de Jorba; hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, del segle XVI, construïda segons la tradició gòtica.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Traver, el santuari de la Sala, el poble de Sant Genís i els antics hostals del Ganxo i de Castellví.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Unió Esportiva

Jonquera, la (Alt Empordà)

44 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 56,93 km2, 110 m alt, 3.231 hab (2016)

0alt_emporda

Al límit amb el Vallespir, a la frontera franco-espanyola, accidentat al nord per la serra de l’Albera, a l’esquerra del Llobregat d’Empordà, entre el coll de Portell, a l’oest, i el ras de la Manta, a l’est, al nord de Figueres. Una bona part del terme és ocupat per bosc (alzines).

L’agricultura és de secà: oliveres, cereals i vinya. Malgrat la supresió de la duana (1995) conserva les activitats derivades de la situació fronterera (complex turístic de La Porta Catalana, obra de Josep Lluís Sert, i el barri dels Límits), amb funcions de servei, gràcies a la xarxa de comunicacions (autopista, carretera) que travessen el terme municipal. Àrea comercial de Figueres.

La vila és situada al peu del massís de l’Albera, a la dreta del Llobregat; església de Santa Maria, d’origen gòtic, i Ca n’Armet, d’interès arquitectònic.

Dins el terme hi ha, a més, les ruïnes de l’antic castell de Rocabertí i els antics termes de Canadal, els Torts, Panissars, Sant Miquel de Solans, Requesens i Mirapols i el barri dels Límits.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Museu de l’Exili – Institut