Antic hostal i cases de postes al camí ral de Barcelona a Lleida.
Arxiu d'etiquetes: Jorba
Guàrdia, puig de la -Anoia-
Tossal (549 m alt) que domina el poble, on hi ha les restes de l’antic castell de Jorba.
Ganxo, el -Anoia-
Antic hostal, a la carretera de Barcelona a Lleida, a la vora de la riera de l’Anoia, on hom cobrava un portatge.
Al segle XIX hi fou construït el pont del Ganxo.
Mestres, Jaume
(Jorba, Anoia, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Capità de voluntaris a la guerra de Successió.
S’afegí, amb la seva companyia solta, a la guarnició que defensava la ciutat durant el setge de Barcelona (1713-14). El 17 de maig de 1714 fou un dels grans defensors del convent de Caputxins.
El 12 d’agost següent participà al contraatac que expulsà als enemics que havien entrat al baluard del Portal Nou, dos dies després formà en un frustrat contraatac nocturn al baluard de Santa Clara i l’endemà, al matí, participà en la càrrega pel centre del baluard que aconseguí destrossar les forces enemigues.
A la batalla de l’11 de setembre combaté al convent de Sant Agustí.
Tot i el seu gran valor i haver participat en unitats de xoc, acabà el setge sense haver estat ferit.
Jorba (Anoia)
Municipi d’Anoia (Catalunya): 30,90 km2, 380 m alt, 831 hab (2016)

Situat al nord-oest d’Igualada, a la conca d’Òdena, al peu de la serra de Rubió, a la part alta de la vall de l’Anoia, que travessa el terme; drenen el terme, a més, les rieres de Clariana i de Rubió. Més de la mitad de la superfície del terme és zona forestal (bosc de pins), matollar i erm.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya); el regadiu ocupa 13 ha. La ramaderia i la indústria tèxtil i de materials de la construcció complementen l’economia. Àrea comercial d’Igualada. La població, en descens durant tot el segle XX, s’ha estabilitzat darrerament.
El poble és a l’esquerra de l’Anoia, prop de la confluència amb la riera de Rubió, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Jorba, centre de la baronia de Jorba; hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, del segle XVI, construïda segons la tradició gòtica.
Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Traver, el santuari de la Sala, el poble de Sant Genís i els antics hostals del Ganxo i de Castellví.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Unió Esportiva
