Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Llorac (Conca de Barberà)

8 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 23,33 km2, 648 m alt, 96 hab (2016)

0conca

Situat a la capçalera del riu Corb, afluent per l’esquerra del Segre, al nord de Montblanc, a l’extrem sud-est dels altiplans de la Segarra, comarca amb al qual limita. Vegetació natural, amb algunes hectàrees de pinedes i pastures, que ocupen més de la meitat del territori.

Agricultura, especialment de secà, de cereals, què és l’activitat econòmica principal, amb petites extensions dedicades a la vinya i a l’ametller; i conreus de regadiu. Ramaderia porcina i cria d’animals de granja (aviram). Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. La població ha minvat notablement durant la segona meitat del segle XX.

Al poble destaca l’església parroquial dedicada a sant Joan; hi ha restes de l’antic castell de Llorac.

Dins el terme hi ha els pobles d’Albió, la Cirera, Rauric i Montargull.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Llobera (Solsonès)

16 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 39,23 km2, 855 m alt, 203 hab (2016)

0solsones

(o Llobera de Solsonès)  Estès per l’altiplà de Solsonès-Segarra, al sud de Solsona, fins al límit amb la Segarra, entre les rieres de Sanaüja i de Llanera, afluents del Llobregós. Al nord, a la serra de Llobera, es troba el seu punt més elevat, prop de Vilamorós. Boscs de pins i de garrigues.

L’agricultura de secà, es limita al conreu de cereals, llegums i patates. Ramaderia (oví i porcí). Té un cert pes el turisme rural. Àrea comercial de Solsona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Sanaüja, prop de les restes de l’antic castell de Llobera i del dolmen de Llobera (2550 aC), església parroquial dedicada a sant Pere.

Dins el terme hi ha l’hostal del Boix, els pobles de Torredenegó i de Peracamps, les cases i esglésies de Montraveta, Palou i Comajoncosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lloar, el (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 6,64 km2, 219 m alt, 123 hab (2016)

0priorat

Situat als contraforts sud-occidentals de la serra de Montsant i limitat a l’est pel riu de Montsant, poc abans de la seva unió amb el de Siurana, al nord-oest de Falset. Hi abunden les llicorelles, típiques del Priorat. Més de la meitat del territori és format per terres no conreades, ocupades per pinedes, pastures i garrigues.

Agricultura de secà típica de la comarca, la vinya representa més del 50% del terreny conreat, i els ametllers i les oliveres la resta. Cria d’animals de granja. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX.

El poble és en un petit tossal, a la riba dreta del Montsant, dominada per l’església parroquial de Sant Miquel. Formà part de la baronia de Cabacés. S’han trobat restes prehistòriques a la cova de Rogerals.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Llívia (Baixa Cerdanya)

44 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 12,93 km2, 1.224 m alt, 1.467 hab (2016)

Enclavament d’administració espanyola dins l’Alta Cerdanya (a l’estat francès) a conseqüència del tractat dels Pirineus. Situat a la vall del Segre, al peu del puig de Llívia (1.353 m alt), és accidentat al nord per massís del Carlit.

Agricultura de secà (cereals, patates) i de regadiu -gràcies als regatges derivats del Segre-, que es destina sobretot a farratge, i una part al conreu de fruiters (pomes, peres). Hi té molta importància el bestiar porcí, oví i boví, el qual permet una indústria lletera (formatge i altres derivats) i és, a més, un centre receptor de llet. S’ha desenvolupat com a centre turístic i d’estiueig, amb algunes petites indústries. Àrea comercial de Puigcerdà.

La vila és al peu de les restes de l’antic castell de Llívia, dominada per l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, gòtico-tardana del segle XVI, amb façana renaixentista i que guarda una imatge d’un Sant Crist del segle XIII. També hi destaca la Torre de Bernat de Sió, circular, dels segles XIV-XV, antiga casa de la vila i presó, i la farmàcia del segle XVII, la més antiga d’Europa. La uneix a Puigcerdà (des del pont de Llívia) una carretera internacional.

El terme comprèn, a més, els pobles de Cereja i Gorguja, la caseria de Gorguja Petita i l’església de Sant Llorenç de Prada.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Jaume I

Llinars del Vallès (Vallès Oriental)

16 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 27,63 km2, 198 m alt, 9.717 hab (2016)

0valles_oriental

(ant: la Pobla de Llinars)  Situat a l’alta vall del Mogent, afluent del Congost, des dels vessants del Montseny fins a la Serralada Litoral, al nord-est de Granollers.

Agricultura de secà (cereals) i de regadiu (blat de moro, llegums i farratges), i ramaderia (bestiar boví i granges avícoles). L’expansió de l’industria, amb la construcció de diversos polígons, provoca la regressió de l’agricultura. Tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers. El creixement demogràfic ha estat constant durant tot el segle XX.

A la vila destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida al segle XVIII sobre la primitiva església romànica, i palau renaixentista del Castellnou de Llinars.

El municipi comprèn també els pobles de Sant Joan Sanata, Sant Esteve del Coll i Sant Sadurní de Collsabadell, amb esglésies d’interès.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola Ginebró

Llimiana (Pallars Jussà)

15 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 41,68 km2, 790 m alt, 150 hab (2016)

0pallars_jussa

Situat al costat del pantà de Terradets, a la conca de Tremp, al peu de la serra de Montsec de Rúbies, que el separa de la comarca de la Noguera. Boscs de pinedes i alzinars.

El poblament s’ha servit d’una agricultura de secà de caire mediterrani (cereals, oliveres i vinya, que manté l’anomenada del raïm moscatell). La ramaderia de llana és en decadència. Explotació forestal i d’una mina de lignit. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur. Població decreixent.

La vila ocupa un turó en posició defensiva; destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica, de tres naus; santuari de Sant Salvador de Montsec o el Sant del Bosc; restes de l’antiga església romànica de Sant Andreu de Llimiana; el castell de Llimiana és esmentat al segle XI.

El municipi comprèn també les caseries dels Obacs i el Mas de Solduga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació

Lliçà de Vall (Vallès Oriental)

9 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,83 km2, 125 m alt, 6.370 hab (2016),

0valles_oriental

(o Lliçà d’Avall, ant: Lliçà Jussà)  Situat a la riba dreta del Tenes, afluent del Besòs, al sud de Lliçà d’Amunt, al límit amb el pla de Granollers, al sud-oest d’aquesta ciutat. Hi ha boscs de pins i prats.

La indústria s’ha convertit en la principal riquesa: sobresurten les indústries tèxtils, metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció. Agricultura de secà (cereals, vinya) i també de regadiu (horta), aprofitant la plana al·luvial i deus subterrànies. Bestiar boví. Àrea comercial de Granollers. Demografia ascendent en un poble format per diversos barris.

El poble és situat a la dreta del riu de Tenes; església parroquial de Sant Cristòfor, de base romànica, reconstruïda al segle XVII i reformada; el castell de Lliçà és esmentat ja al segle XI.

Dins el terme destaquen els veïnats del Pla de Lliçà i la Ganiveta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Bàsquet

Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental)

16 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 22,33 km2, 145 m alt, 14.759 hab (2016)

0valles_oriental

(o Lliçà de Munt, ant: Lliçà Sobirà)  A la vall del Tenes, afluent del Besòs, a l’oest de Granollers. És accidentat pels contraforts dels relleus del Farell i té extenses zones boscades, amb pinedes i alzinars.

Agricultura amb conreus de regadiu (blat de moro, farratge), al secà es conreen cereals. Ramaderia (bovina i porcina), avicultura i indústria. L’activitat industrial és molt diversificat. Àrea comercial de Granollers. Centre de segones residències, amb creixement demogràfic.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Julià (segle XVI), de base romànica. Capelles romàniques de Santa Justa i Santa Rufina.

Dins el terme també hi ha el poble de Palaudàries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

24 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 102,79 km2, 1.471 m alt, 247 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat en un replà, a la regió del Baridà des de les crestes secundàries del Pirineu fins a la plana a la dreta del Segre, davant la serra de Cadí, amb pics com la tossa plana de Lles (2.916 m alt). Una bona part del terme és coberta de bosc, prats i estanys.

Conreus de secà: sègol, civada i patates. Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya; oví i porcí. Pertany a l’àrea comercial de Puigcerdà, i també a la subàrea de la Seu d’Urgell. La població tendeix a disminuir.

El poble és situat en un coster oriental a migjorn, al peu de les restes de l’antic castell de Lles, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere. Era el centre de la senyoria de Lles, que comprenia la vall de la Llosa.

El municipi comprèn, també, els pobles de Travesseres, Coborriu de la Llosa, Viliella, Músser i Arànser, els despoblats de la Llosa, el Vilar de Lles, Embret, Cortaus, Sallent i el Serrat, alguns masos importants, el balneari de Senillers i l’antic de Caldes de Músser, el santuari dels Àngels de Viliella i el refugis no forestals de la Pera (estanys de la Pera) i Cap-de-rec. el 1966 li fou annexat el municipi de Músser i Arànser.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Estació d’esquí

Llers (Alt Empordà)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,28 km2, 142 m alt, 1.210 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a l’aiguabarreig de la Muga amb el riu Manol, al nord-oest de Figueres. Terreny suaument accidentat i cobert en part de suredes.

Agricultura de regadiu i de secà (blat, userda, blat de moro, amb conreus intercalats d’olivera), complementada per l’avicultura i activitats industrials derivades de l’agricultura. Pedreres de calcàries. Àrea comercial de Figueres. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.

La vila és al vessant d’un serrat coronat per les ruïnes (torres i muralles) de l’antic castell de Llers; l’església parroquial és dedicada a sant Julià i santa Basilissa, i és obra dels segles XVII-XVIII. Fou el centre de la baronia de Llers.

El terme també comprèn els ravals del Poblenou de Llers, Llagostera, Masvidal i la caseria dels Hostalets de Llers.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques