Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Pla de l’Estany, el

Comarca de Catalunya: 262,78 km2, 31.738 hab (2017), densitat: 120,78 h/km2, capital: Banyoles

0pla_estany

Consta de 11 municipis: Banyoles – Camós – Cornellà del Terri – CrespiàEsponellà – Fontcoberta – Palol de Revardit – Porqueres – Sant Miquel de Campmajor – Serinyà – Vilademuls

Situada a l’extrem nord-oriental del Principat, entre les comarques de l’Alt Empordà (nord i nord-est), el Gironès (sud i sud-est) i la Garrotxa (nord i nord-oest).

GEOGRAFIA FÍSICA – Fisiogràficament comprèn una petita plana, continuació per occident de la plana empordanesa, centrada per l’estany de Banyoles i que s’estén de nord a sud des del Fluvià fins a prop del Ter. L’extrem més occidental, entra en contacte amb els últims contraforts garrotxins de la muntanya de Rocacorba. És una terra d’estanys, que ocupa el darrer graó d’una sèrie de grans blocs terciaris disposats paralel·lament, del qual afloren margues blaves (xalió), anomenades margues de Banyoles, i els sediments continentals pliocènics que diposità l’antic llac de Banyoles, quan ocupava un sector més extens que l’actual.

El clima és mediterrani, poc continentalitzat a causa de l’ampla obertura al mar per llevant; les temperatures són suaus i les precipitacions abundants (entre 800 i 900 mm anuals, depenent de l’altitud); són importants els vents del nord, freds i secs. La xarxa hidrogràfica la constitueix el Fluvià pel sector nord, i els afluents del Ter, el Terri i la riera de la Farga, que davallen en direcció nord-oest – sud-est, fins a desguassar al seu tributari, ja fora de la comarca. L’estany de Banyoles, al centre de la comarca, és, peró, el fenomen hidrogràfic més notable; d’origen càrstic és alimentat per corrents d’aigües subterrànies provinents del Pirineu.

La vegetació potencial es típicament mediterrània (alzines, roures martinencs), encara que actualment es troba substituïda per boscos de pi blanc i matoll. A l’entorn de l’estany de Banyoles, la vegetació dominant és higròfila (joncs, bogues i canyars).

POBLACIÓ – L’evolució demogràfica de la comarca al llarg del segle XX ha estat positiva; l’any 1900, comptava amb prop de 14.000 h, el 1950, arribava a prop de 16.000 h, i els decennis posteriors les xifres de població experimentaren uns majors increments; les dècades del 1980 i 1990, si bé suposaren una continuació en l’evolució demogràfica de la comarca, no arribaren a assolir increments anuals com els de decennis anteriors. Aquest increment demogràfic ha estat capitalitzat en bona part pel municipi de Banyoles; per contra, foren els municipis de muntanya els que perderen un major nombre d’habitants.

ECONOMIA – L’economia comarcal es basa en el sector secundari i en el comerç. Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu, destaquen els conreus cerealístics (blat, ordi, blat de moro i civada) i els farratges. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví. El municipi de Banyoles concentra la major part de les indústries de la comarca; hi tenen importància les dedicades als transformats agropecuaris, la tèxtil, la de la construcció, la metal·lúrgica i l’alimentària. El turisme és una de les principals fonts d’ingressos, malgrat que resta concentrada al voltant de l’estany de Banyoles. Des del punt de vista comercial, Banyoles és centre d’una àrea dependent de Girona.

HISTÒRIA – El Pla de l’Estany és una comarca de creació recent, ja que la divisió territorial del 1936 no la considerà com a tal; el 1988, però, la segregació d’onze municipis dels sector més nord-occidental del Gironès aprovada pel Parlament de Catalunya en permeté la creació.

Enllaços web: Consell ComarcalEstadístiquesTurisme

Pira (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 8,01 km2, 385 m alt, 500 hab (2017)

0concaSituat al nord-est de Montblanc, a la dreta del riu d’Anguera, que forma en bona part el límit oriental del terme, accidentat al nord pels contraforts de la serra del Tallat.

La garriga, bosc i pasturatges ocupen el 15% de la superfície, la resta és per l’agricultura, amb conreus principalment de secà; la vinya ocupa més de la meitat del total conreat, també hi ha cereals, ametllers i oliveres. Cooperativa agrària. L’avicultura és important. Hi ha pedreres d’alabastre. Àrea comercial de Montblanc.

El poble és a la dreta del riu d’Anguera; l’església parroquial, dedicada a sant Salvador, fou bastida al segle XVIII. La població comprèn els quatre barris de Pira, Piroia, Pireta i la Carrerada.

El lloc fou poblat al segle XI per Pere de Puigverd. Fou possessió de Poblet, i passà als templers el 1248, i a l’extinció de l’orde, als hospitalers.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Pinós (Solsonès)

Municipi del Solsonès (Catalunya): 104,32 km2, 823 m alt, 312 hab (2017)

0solsonesSituat a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Bages i l’Anoia, al vessant meridional de la serra de Pinós. La major part del territori és drenat pel Llobregós.

Les terres de conreu no arriben al 15% del total, dedicades sobretot als conreus de secà (cereals, trepadella i patates). Els pasturatges són aprofitats pel bestiar boví i hi ha boscs de roures i de pinassa. Hom explota pedreres. Àrea comercial de Solsona.

El poble es troba centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç. L’antic castell de Pinós fou des del segleXVI de la família Josa.

El terme comprèn, a més, el santuari de Santa Maria de Pinós, els pobles d’Ardèvol, Sant Just d’Ardèvol, Matamargó i Vallmanya, les antigües quadres de Malagarriga, Matadeporros i Sant Gra i les masies i esglésies de Torrescassana i Cuiner.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Pinell de Solsonès (Solsonès)

Municipi del Solsonès (Catalunya): 91,11 km2, 800 m alt, 211 hab (2017)

0solsonesSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb l’Alt Urgell, la Noguera i la Segarra, accidentat per les serres del Pubill i del Bancal. El terme és regat per diverses rieres alfuents del Segre, com les de Madrona (dita també torrent de Pinell) i de Sanaüja. Hi ha pasturatges i boscs de roures i de pins.

Economia agrària de secà, amb conreus de cereals-llegums, patates, blat de moro, vinya i olivera, i ramaderia.

El poble és a l’esquerra del torrent de Pinell, centrat per l’església parroquial de Sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Climenç, Miravé, Sallent de Solsonès i Madrona, l’antic hostal del Bancal dels Sacs i les esglésies de Sant Antoni de Bordell i de Santes Creus de Bordell.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Pinell de Brai, el (Terra Alta)

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 56,99 km2, 189 m alt, 1.012 hab (2017)

0terra_altaSituat entre les serres de Pàndols i de Cavalls, al nord-oest, i la de Valliplana, al sud-est, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. Drenen el terme diversos barrancs, afluents de l’Ebre per l’esquerra, com el barranc del Pinell.

L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya, seguit dels ametllers i les oliveres. Ramaderia. Elaboració de vi. Notable celler cooperatiu modernista, obra de Cèsar Martinell, amb importants plafons de ceràmica de Xavier Nogués (1920-21). Explotació d’argila refractària. Àrea comercial de Tortosa. Acusà un màxim demogràfic el 1910 (2.007 h).

La vila és a l’esquerra del barranc del Pinell. Església parroquial de Sant Llorenç, barroca. El castell del Pinell, esmentat ja el 1153, pertangué als templers.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Pineda de Mar (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 10,74 km2, 10 m alt, 26.349 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, entre els últims contraforts de la serra del Montnegre i la costa. És drenat per diversos torrents i rieres, com la riera de Pineda.

Agricultura de secà (conreus mediterranis, patates, llegums) i de regadiu (verdures, maduixes i altres fruites), que és possible gràcies a l’aprofitament de l’aigua del subsòl per mitjà de bombes de motor. Entre les activitats industrials sobresurt en primer lloc la tèxtil, seguida de la fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Important centre turístic i de la indústria hotelera. Àrea comercial de Calella. Notable creixement demogràfic a partir del 1960.

La vila s’estén entre la carretera de Barcelona a Girona i la mar. Església parroquial de Santa Maria. Al segle XVI sofrí un greu saqueig i destrucció per part del corsari turc Dragut.

El terme comprèn, també, les ruïnes del castell de Montpalau, el raval del Poblenou o de Garbí, el barri de les Creus i la urbanització dita Pinemar.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeClub CiclistaCentre Cultural i Recreatiu

Piles, les (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 22,39 km2, 676 m alt, 216 hab (2017)

0conca(o les Piles de Gaià)  Situat al límit amb l’Anoia, al nord-est de la comarca, a l’alta conca del Gaià, a l’altiplà de Santa Coloma de Queralt. Més d’una tercera part del terme és ocupat pel bosc. Als terrenys no conreats domina la garriga i els pasturatges.

A l’agricultura de secà predominen els cereals (blat i ordi), a més de gira-sol. Hi ha granges avícoles i de porcs. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. La població s’ha reduït a poc més d’una tercera part des del 1900 (476 h).

Al poble destaca el castell de les Piles i l’església parroquial, dedicada a sant Martí.

El terme comprèn, a més, els pobles de Biure de Gaià, Guialmons, Figueroleta i Sant Gallard.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Piera (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 57,20 km2, 324 m alt, 15.194 hab (2017)

0anoiaSituat al sector oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Penedès, s’estén a l’esquerra de l’Anoia i està accidentat pel vessant oriental de la Serralada Pre-litoral.

La vinya és el conreu més estès, seguit dels cereals, les oliveres i els arbres fruiters. Les principals indústries són la tèxtil, la química, l’alimentària i la de materials per a la construcció (productes refractaris i ceràmica). S’hi troben fonts d’aigües sulfuroses i ferruginoses i ha pres importància com a centre d’estiueig, amb nombroses residències secundàries. Àrea comercial de Barcelona.

El poble està situat al peu del castell de Piera, restaurat. Església parroquial de Santa Maria, romànico-gòtica. Notables cases i masies.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesAgrupació Esportiva

Perelló, el (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 100,67 km2, 142 m alt, 2.884 hab (2017)

0baix_ebreSituat al litoral i accidentat al nord-oest per les serres del Boix i de la Capcida. El 1990 perdé una part del seu terme municipal en benefici del nou municipi de l’Ampolla. El sector interior del terme és accidentat pels contraforts de la serra i drenat per diversos barrancs, mentre que la costa s’estén des de la punta de l’Àliga fins a la de cap Roig.

L’economia és essencialment agrícola, amb conreus d’ametllers, garrofers, oliveres, vinya i arbres fruiters. Ramaderia. Cooperativa oleícola i vinícola. Indústria de la construcció i mecàniques. Àrea comercial de Tortosa.

El poble és d’origen romà; està situat prop de l’antiga carretera de Barcelona a València; església parroquial de l’Assumpció de Maria. Durant la guerra civil els bombardejos van destruir gairebé tot el nucli urbà. Restes del Paleolític a la cova de la Mallada i pintures rupestres de la balma de Cabrafeixet.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Peramola (Alt Urgell)

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 56,17 km2, 566 m alt, 341 hab (2017)

0alt_urgellSituat a la ribera d’Oliana i del Peramola, al límit amb la Noguera, a la dreta del Segre, al peu dels pics de Sant Marc, al sud-oest de la comarca.

Agricultura, s’hi conreen, de secà, cereals, oliveres i vinya; petita zona de regadiu vora el riu. Ramaderia de bestiar porcí i boví (centre receptor de llet). Piscifactoria a la casa Nova del Pont. Antigues mines de bauxita fora d’explotació. Àrea comercial de Ponts. Població en descens.

La vila és situada a l’esquerra del barranc de Peramola, afluent del Segre. Església parroquial de Sant Miquel, romànica. Fou centre de la baronia de Peramola.

El municipi comprèn, també, els pobles de Nuncarga i Tragó de Segre, l’antiga parròquia de Cortiuda, la caseria i santuari de Castell-llebre i les ermites de Sant Honorat i de Sant Salvador del Corb.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques