Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Peralada (Alt Empordà)

59 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 43,61 km2, 32 m alt, 1.859 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la confluència del Llobregat d’Empordà i la Muga, al peu del massís de l’Albera, al nord-est de Figueres.

Gran part del terme és conreat, hi sobresurt la vinya, base d’una notable indústria vinícola. Ramaderia de bestiar porcí, boví i aviram. El sector terciari i turístic es beneficià per la creació del casino Castell de Peralada i d’un camp de golf.

A la vila es conserven restes de les primitives muralles i de l’antic castell de Peralada, documentat ja el segle IX. Església parroquial de Sant Martí, reconstruïda modernament (segle XVIII); antic convent gòtic del Carme (amb el claustre del segle XIV), claustre romànic de l’antic convent del Roser i diverses cases senyorials, entre les quals sobresurt la d’Avinyó, del segle XIII.

Nucli de Vilanova de la Muga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Museu del Castell

Perafort (Tarragonès)

9 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 9,54 km2, 125 m alt, 1.253 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de Tarragona, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí. La garriga domina la superfície inculta.

L’agricultura és principalment de secà, la vinya ocupa la meitat del sòl conreat, seguida en importància pels avellaners, els arbres fruiters, les oliveres i els garrofers; hi ha una petita superfície de conreus de regadiu. Ramaderia de bestiar porcí i granges avícoles. Indústries químiques, de la construcció, alimentàries i del plàstic, però dominada per la refineria d’Enpetrol i per la indústria Calatrava. Àrea comercial de Tarragona.

El poble és a l’extrem oriental del terme; l’església parroquial de Sant Pere depenia de la de la Secuita; restes de l’antic castell de Perafort.

El municipi comprèn, a més, el poble de Puigdelfí (que formà municipi independent fins a mitjan segle XIX) i els enclavaments del Campot, del Mas de Magrinyà i de la Barraqueta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Perafita (Osona)

7 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 19,59 km2, 754 m alt, 411 hab (2017)

0osonaSituat a la subcomarca del Lluçanès, a l’esquerra de la riera Gavarresa (límit occidental del terme), a la qual aflueixen diversos afluents, al nord-oest de Vic. Drena, a més, el terme la capçalera de la riera d’Olost. Quasi la mitat del terme és ocupat pel bosc i els pasturatges.

L’agricultura és gairebé tota de secà (s’hi conreen cereals d’hivern, blat de moro, patates i farratge). Les activitats derivades de l’agricultura i una petita indústria tèxtil tradicional (cotonera), a més de la ramaderia, complementen l’agricultura. Àrea comercial de Vic.

El poble és al sector meridional del terme, al límit amb el de Sant Boi de Lluçanès. L’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, època de la qual conserva un timpà esculpit, molt malmès, va ser refeta a mitjan segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Cel de Croells.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pera, la (Baix Empordà)

6 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,54 km2, 93 m alt, 457 hab (2017)

0baix_empordaSituat als vessants septentrionals del massís de les Gavarres i drenat per la capçalera de la riera de la Pera, afluent del Ter per la dreta, a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès.

S’hi conreen plantes de secà, entre les quals sobresurt la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro. La ramaderia, especialment el bestiar boví, té importància. Indústria agropecuària (fàbrica d’embotits) i una bòbila (rajoles). Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és drenat per la riera de la Pera, i presidit pel castell de la Pera i l’església parroquial de Sant Isidor, gòtica amb la façana renaixentista; conserva encara l’aspecte medieval, de quan era centre de la baronia de la Pera.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Pedrinyà, Riuràs i Púbol (on hi ha el castell-palau de Púbol, convertit actualment en Museu Gala-Dalí).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Penelles (Noguera)

13 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 25,51 km2, 276 m alt, 463 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb l’Urgell, a l’extrem sud-est de la comarca, al peu de la serra de Bellmunt, a la plana de regatge del canal d’Urgell, amb aigües procedents del Segre. La vegetació natural, el carrascar, ha desaparegut gairebé del tot per l’expansió dels conreus.

Agricultura de regadiu (gra, farratges i fruiters), però hi preponderen els conreus mediterranis de secà (cereals, olivera, vinya). És important la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i també l’aviram. La indústria deriva de l’agricultura (farina, oli, producció de vi). Àrea comercial de Balaguer. Població en descens.

El poble és aturonat en una cruïlla de camins al nord del terme; l’església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan.

El municipi comprèn, a més, els llogarets d’Almassor i de Bellestar, les caseries dels Falcons i de Torreneral, el castell del Remei i el terme rural de la Pobla de Pradell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pedret i Marzà (Alt Empordà)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,65 km2, 22 m alt, 186 h (2017)

0alt_empordaSituat al sector nord de la plana empordanesa, entre la serra de Rodes i a l’esquerra de la Muga, al sud de la comarca, prop de Figueres. Travessa el terme de nord a sud la riera de Pedret, que desguassa per l’esquerra a la Mugueta.

Agricultura de secà: cereals (blat, ordi i civada), blat de moro, llegums, olivera i, principalment, vinya; el regadiu és limita a unes poques hectàrees d’hortalisses. Té importància la ramaderia (bestiar boví i porcí). Forma part de l’àrea comercial de Figueres.

Els dos nuclis que formen el municipi estan clarament diferenciats, Pedret (on hi ha l’església parroquial de Sant Esteve) és al vessant est i Marzà (cap municipal) a l’oest, el primer presenta un poblament dispers i el segon és un conjunt agrupat a l’entorn d’una plaça.

Fins poc abans del 1940 pertangué al municipi de Vilanova de la Muga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Paüls (Baix Ebre)

6 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 43,83 km2, 378 m alt, 567 hab (2017)

0baix_ebre(o Paüls dels Ports)  Situat entre l’Ebre i els estreps de la serra de Paüls, continuació dels ports de Beseit, al límit amb la Terra Alta, al nord-oest de la comarca. Drenat pels barrancs de les Fonts i de Xalamera, que neixen dins el terme i són afluents de l’Ebre. Un 80% del terme és inculte, amb garriga, pasturatges i boscs.

Hi prepondera l’agricultura de secà (oliveres), seguida de fruiters (ametllers) i hortalisses. També s’hi conrea vinya. Avicultura. Explotació forestal, pedrera de guix i petita indústria casolana de jerseis. Àrea comercial de Tortosa.

El poble s’escalona al peu de les restes de l’antic castell de Paüls, al costat del qual hi ha la petita església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Roc i la caseria de la Vall d’En Bages.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pau (Alt Empordà)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,70 km2, 33 m alt, 537 hab (2017)

0alt_empordaSituat als vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, que accidenta el sector oriental del terme. Drenen el terme diversos barrancs afluents de la Muga. El bosc (pins i alzines) i els pasturatges ocupen unes 150 ha.

L’agricultura és tota de secà, basada en la viticultura i el conreu d’oliveres; també s’hi conrea blat, userda i blat de moro. Complementen l’economia la ramaderia (bestiar boví i porcí), l’avicultura i les activitats derivades del sector agrícola (producció d’oli i vi). Àrea comercial de Figueres.

El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana; destaca l’església parroquial dedicada a sant Martí, i el palau senyorial de l’antic castell de Pau, que esdevingué centre de la baronia de Pau.

El terme comprèn, a més, el poble de Vilaüt i la masia i antic monestir de Penardell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Passanant i Belltall (Conca de Barberà)

11 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 27,35 km2, 714 m alt, 149 hab (2017)

0concaSituat a l’extrem nord-oest de la comarca, al sector dels Comalats, al límit amb l’Urgell i la Segarra, als contraforts de la serra de Forès, drenat per diversos afluents del riu Corb. Els boscs de pins i alzines ocupen una quarta part del terme.

Economia d’agricultura de secà, eminentment cerealista (blat i ordi), encara que també és conreen vinya, arbres fruiters, oliveres i ametllers; els darrers anys hom ha començat a conrear el gira-sol. A Belltall hi ha el conreu especial i tradicional d’alls. Ramaderia de bestiar oví i porcí. Avicultura. Àrea comercial de Tàrrega. Població en continuat descens.

El poble de Passanant és al voltant de l’església parroquial de Sant Jaume (segle XVIII), barroca. No hi ha pràcticament res de l’antic castell de Passanant, esmentat ja el 1079. Abundants vestigis de sepulcres de fossa i unes pedres megalítiques amb símbols solars.

El municipi és format pels antics termes i pobles de Belltall, la Pobla de Ferran, el Fonoll, la Sala de Comalats i Glorieta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Parlavà (Baix Empordà)

7 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 6,18 km2, 40 m alt, 394 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la plana d’inundació dels rius Ter i de Daró, riu aquest darrer que travessa el terme de sud a nord al sector oriental, al nord de la Bisbal d’Empordà. El territori és ondulat per alguns turons.

La base econòmica és l’agricultura, i els conreus que hi predominen són els de la trilogia de secà: blat, alfals i blat de moro, amb intercalacions d’arbres fruiters. La ramaderia és important (bestiar boví, porcí i aviram) i la indústria d’activitats derivades de l’agricultura, complementen l’economia. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és al peu d’un turó; l’església parroquial de Sant Feliu, és de base romànica i posteriorment reformada (la façana i les capelles laterals). El lloc és esmentat ja el 1019.

El municipi comprèn, a més, el poble de Fonolleres i els veïnats de la Rutlla i de Matabou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques