Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sant Feliu de Buixalleu (Selva)

7 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 61,94 km2, 402 m alt, 825 hab (2017)

0selvaSituat als contraforts de les Guilleries i del Montseny, a l’esquerra de la Tordera i dels seus afluents, les rieres d’Arbúcies i de Breda, al sector sud-oest de la comarca. És en gran part cobert de bosc (alzines sureres, castanyers i pins).

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; aquesta produeix patates, hortalisses, moresc i farratge; el secà dóna cereals (blat, moresc), farratge, patates, vinya i oliveres. Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Pedreres. Indústria del metall i de la fusta. Estiueig. Àrea comercial de Girona.

El poble és centrat per l’antiga església parroquial de Sant Feliu, d’origen romànic i modificada posteriorment.

El municipi comprèn, a més, les ruïnes del castell de Montsoriu, els pobles de Grions i Gaserans, i el santuari de Sant Segimon del Bosc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat)

10 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 18,56 km2, 183 m alt, 7.670 hab (2017)

0baix_llobregatSituat en un serral, entre la riba esquerra de l’Anoia i el Llobregat, a l’oest de la comarca, al límit amb l’Alt Penedès.

Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu, els més estesos són els de vinya, seguits a distància pels de cereals. fruiters (presseguers), oliveres, llegums i patates. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Indústria sidero-metal·lúrgica i alimentària (cava, vi, caramels). Centre d’estiueig (urbanitzacions). Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble és prop del torrent de Llops. L’església parroquial, obra de Domènech i Estapà, té dos campanars bessons.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Can Bargalló, Can Prats, Can Margarit i part del poble de la Beguda Alta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Roureda

Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental)

11 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,64 km², 231 m alt, 2.648 hab (2017)

0valles_orientalSituat damunt d’una terrassa fluvial de la Tordera i accidentat pels contraforts meridionals del massís del Montseny. Part del territori és cobert de boscs de pins i alzines.

L’agricultura es localitza prop de la Tordera; alternen els conreus de secà amb els de regadiu: els més estesos són els d’hortalisses i farratges. Important ramaderia bovina i porcina, sobretot. Avicultura. Activitats industrials derivades de l’agricultura i del bosc. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a la dreta de la Tordera; ruïnes del castell de Montclús; església parroquial de Sant Esteve, romànica.

El municipi comprèn, a més, el castell de Fluvià, al peu de la serra de Vallmanyà, amb la capella romànica de Sant Cebrià, i la caseria del Pla del Remei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Circ Cric – Cineclub Sant Esteve

Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)

19 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 92,87 km2, 875 m alt, 130 hab (2017)

0pallars_jussaSituat als vessants septentrionals de la serra de Montsec, a l’extrem sud-oest de la conca de Tremp i de la comarca, a la vora de la Noguera i de la Ribagorça. El territori és drenat per la Noguera Ribagorçana.

El clima continental no permet més que l’agricultura extensiva de secà (cereals, hortalisses, patates i llegums). Ramaderia (bestiar oví i porcí). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Població en descens constant.

El poble és en un coster que vetlla el camí del coll d’Ares. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Alsamora, l’Alzina, Moror, Castellnou de Montsec, la Clua de la Conca, Estorm, la Torre d’Amargós i Mont-rebei, el llogaret i església de Beniure i el santuari de Fabregada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 6,24 km2, 266 m alt, 980 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la plana del Penedès, a al vora de la riera de Sant Marçal, a l’est de la comarca, al límit amb el Garraf.

Hi ha alguns boscs de pins, però la major part del territori és ocupada per l’agricultura de secà dominada per la vinya, a més de cereals (blat), oliveres i arbres fruiters. Hi ha una cooperativa vinícola i una explotació enològica. Ramaderia ovina i porcina i avicultura. Indústries metal·lúrgiques, tèxtil i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble es troba en un trencall de la carretera general. Església parroquial de Sant Cugat.

El terme comprèn, a més, el nucli de Casesroges i l’antiga caseria de Puigciuró.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

152 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 48,23 km², 124 m alt, 89.516 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a l’esquerra de la riera de Rubí i a la capçalera de la riera de Sant Cugat, afluent per l’esquerra del Ripoll, entre la depressió del Vallès i els vessants nord-occidentals de la serra de Collserola.

El sector agrícola, important temps enrere, és pràcticament inexistent. Ha estat, des de principi del segle XX, lloc d’estiueig tradicional de la burgesia barcelonina, transformat actualment en nucli residencial amb nombrosos barris i urbanitzacions (Valldoreix, la Floresta, Mira-sol, Can Montmany, colònia Montserrat, l’Arrabassada i Sol-aire). El seu terme municipal és el menys industrialitzat de la comarca, encara que la creació del parc tecnològic del Vallès ha beneficiat l’establiment de diverses empreses del sector secundari i terciari (serveis). Àrea comercial de Barcelona.

pobl_sant_cugat_vallesDemogràficament presenta una població en ascens durant tot el segle XX.

La vila es formà al voltant del conjunt monumental del monestir de Sant Cugat del Vallès, l’església del qual ha esdevingut la parroquial (abans del 1835 ho era la de Sant Pere d’Octavià). Cases modernistes i noucentistes.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic terme i església de Campanyà, l’antiga quadra de Vilanova de Sant Cugat, l’antic castell i quadra de Canals, les esglésies de Sant Vicenç del Bosc, Sant Llorenç de Fontcalçada, Sant Medir, l’antiga parròquia de Santa Maria de Gausac, l’ermita del Sant Crist de Llaceres, l’antiga masia fortificada de la torre Negre i la facultat de teologia dels jesuïtes Sant Francesc de Borja.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Televisió – Notícies – Institut Arnau Cadell

Sant Climent Sescebes (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 24,37 km2, 86 m alt, 636 hab (2017)

0alt_empordaSituat a les vores de l’Anyet, afluent de la Muga per la dreta, als contraforts meridionals de la serra de l’Albera. La part muntanyosa és coberta de bosc, especialment d’alzines sureres, que havien estat explotades, i de garrigues i matollar.

Agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat, civada i ordi), vinya i oliveres. Boscos de sureres. Jaciments de ferro sense explotar. Campament militar. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a l’esquerra de la riera d’Anyet. Església parroquial de Sant Climent (inici del segle XVIII).

El municipi comprèn, a més, el poble de Vilartolí, el veïnat d’Ullastre, la masia dels Solers amb l’antiga església de Santa Fe dels Solers, diverses masies i alguns monuments megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat)

9 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 10,81 km2, 87 m alt, 4.038 hab (2017)

0baix_llobregat(o Sant Climent d’Almafà)  Situat al vessant nord-est del massís de Garraf, al sud-oest de Sant Feliu de Llobregat. Drenen el territori una sèrie de rieres que formen la riera de Sant Climent. El territori, molt trencat, és en part cobert de pinedes i matollar.

La principal riquesa és l’agricultura, predominantment de secà, amb conreus de garrofers, vinya i alguns fruiters (cirerers). De regadiu s’hi conreen hortalisses. Ramaderia porcina. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble és a la capçalera de la riera homònima. Església parroquial de Sant Climent, amb campanar romànic. Museu del Pagès. El lloc formà part de la baronia d’Eramprunyà fins a mitjan segle XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Celoni (Vallès Oriental)

37 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 65,23 km2, 152 m alt, 17.588 hab (2017)

0valles_orientalSituat a l’esquerra de la Tordera i a les vores del seu afluent el Pertegàs, entre el Montseny i el Montnegre, al nord-est de Granollers, al límit amb la comarca de la Selva. Boscos de pins, alzines, roures, faigs, etc.

Alternen els conreus de secà (cereals i vinya) amb els de regadiu (hortalisses). Ramaderia bovina i ovina; granges avícoles. Important activitat industrial: tèxtil, química, de la construcció, sidero-metal·lúrgica, de derivats de la fusta, extractiva i alimentària. Àrea comercial de Granollers.

La vila és a l’esquerra de la Tordera; església parroquial gòtica, a la façana de la qual, al segle XVIII, és feren uns importants i sumptuosos esgrafiats d’estil barroc; capella de Sant Erasme; el 1984 fou inaugurat el Museu de Geologia. Fou el centre del priorat de Sant Celoni i el 1319 els hospitalers hi establiren la comanda de Sant Celoni.

El municipi comprèn, també, el poble de la Batllòria, els pobles rurals de Pertegàs, Montnegre, Fuirosos, Vilardell i Olzinelles, l’església de Santa Maria de Montnegre i el santuari del Puig de Bellver.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball de Gitanes – Centre Excursionista – Club Ciclista

Sant Cebrià de Vallalta (Maresme)

3 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 15,68 km2, 71 m alt, 3.310 hab (2017)

0maresmeSituat a l’interior de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Montnegre, a l’esquerra de la riera de la Vallalta, a la qual desguassen alguns torrents afluents. Una bona part del territori és coberta de boscs de pins, alzines, alzines sureres i castanyers.

La principal activitat econòmica és l’agricultura: els conreus més estesos són els de cereals, hortalisses, llegums, fruites i vinya. Ha adquirit importància la funció d’estiueig i de segona residència. Àrea comercial de Calella. Població en ascens.

El poble es centrat per la parròquia de Sant Cebrià (esmentada ja al segle X). És notable el casal de can Coris, d’estil gòtic tardà (segle XV).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques