Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sant Guim de Freixenet (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 25,10 km2, 738 m alt, 1.028 hab (2017)

mapa segarraSituat a la part oriental de l’Alta Segarra, en contacte amb l’Anoia, a l’est de Cervera, entre la vall del riu d’Ondara i la capçalera del Sió.

Els conreus són tots pràcticament de secà (cereals, llegums, farratge i ametllers), la vinya ha desaparegut. Darrerament s’ha incrementat molt la ramaderia, especialment de bestiar porcí. Indústria alimentària (farineres), de la construcció i mecànica. Àrea comercial de Cervera.

El poble és un nucli modern, conegut també amb el nom de Sant Guim de l’Estació. L’antic cap era el poble de Freixenet de Segarra.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sant Guim de la Rabassa, la Tallada, Sant Domi i el Castell de Santa Maria, els petits nuclis d’Altadill i d’Amorós, la quadra de Palamós i l’antic terme de Vilalta.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola l’Estel

Sant Gregori (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 49,17 km2, 112 m alt, 3.636 hab (2017)

0gironesSituat a l’esquerra del Ter, a la dreta del seu afluent el riu de Llémena, accidentat en part per la serra de Sant Grau, a l’oest de la comarca, al pla de Girona i al límit amb la Selva. El bosc ocupa una gran part del sector muntanyós (pinedes i alzines sureres), amb petites extensions de castanyers i altres d’alzinar.

L’agricultura és totalment de secà, amb conreus d’oliveres, vinya, cereals (blat, sègol, civada i ordi) i fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Aviram. Jaciments de pirites de ferro. Indústria de la construcció, alimentària i de derivats de la fusta. Àrea comercial de Girona.

Durant el segle XX ha registrat un notable increment demogràfic, però el 1974 li fou segregat el sector més proper a la ciutat de Girona, amb els nuclis de Taialà, Domeny i Sant Ponç de Fontajau, i Sant Gregori perdé cap a 5.000 hab.

El poble és a la dreta de la riera de Llémena, sota el puig de Sant Grau; l’església parroquial conserva elements del segle XV; l’anomenat castell de Sant Gregori és un gran casal fortificat, en bon estat.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Ginestar de Llémena, Cartellà, Sant Medir, Constantins, els veïnats de la Vileta, la Roureda, l’antic castell de Tudela, els santuaris de Calders i de Santa Afra.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut – Escola Agustí Gifre

Sant Fruitós de Bages (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 22,20 km2, 247 m alt, 8.512 hab (2017)

0bagesSituat a la riba dreta del Llobregat, al nord-est de Manresa.

L’activitat econòmica fonamental és l’agricultura, els conreus més estesos, de secà, són els cereals (blat, civada i ordi), les oliveres i la vinya. El regadiu aprofita l’aigua de la sèquia de Manresa. Indústria influïda per la proximitat de Manresa. Estiueig. Població en ascens. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a l’esquerra del riu d’Or; església parroquial romànica del segle XI que fou ampliada i transformada a la fi del segle XVII.

El municipi comprèn el monestir de Bages, els pobles d’Olzinelles, Vall dels Horts, Sant Iscle de Bages, la caseria del Pont de Cabrianes, l’antiga parròquia de Vilella, el barri de Torroella de Baix i els nuclis moderns de les Brucades, la Rosaleda i Pineda de Bages.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 13,15 km2, 112 m alt, 8.664 hab (2017)

0valles_orientalSituat a l’extrem sud de la comarca, al límit amb el Barcelonès, a l’esquerra del Besòs, prop de la seva confluència amb la riera de Caldes.

L’economia es basa en l’agricultura, íntegrament de secà; els conreus més estesos són els cereals, patates i hortalisses. Indústria química, metal·lúrgica, tèxtil, fusta, alimentària, etc. Segones residències. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble té l’origen en l’antiga vil·la de Campsentelles, esmentada ja el 967. L’església parroquial de Sant Fost és un edifici modern.

El terme comprèn, a més, el barri de Can Calet, l’antic castell i parròquia de Cabanyes i també diverses antigues masies, com la de can Donadeu. El 1945 se’n segregà el municipi de la Llagosta.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Ferriol (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 42,24 km2, 148 m alt, 228 hab (2017)

0garrotxa(ant: la Parròquia de Besalú)  Situat a les vores del Fluvià i del Ser, afluent seu per la dreta, al voltant del terme de Besalú i centrat pel santuari de Sant Ferriol, edifici bastit el segle XVII, en estil gòtic tardà, que és el cap del municipi.

És conreen cereals, farratges, blat de moro i patates. Ramaderia (bestiar de llana). Àrea comercial de Banyoles. Població disseminada i en descens.

El terme comprèn, a més, els antics termes del Torn (on hi ha el santuari i seminari del Collell), que és el nucli més important; de la Miana, del Mor, d’Ossinyà, de Juinyà i de Fares, i els antics veïnats de Fornells de Besalú i del Güell.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Feliu Sasserra (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 22,36 km2, 617 m alt, 606 hab (2017)

0bagesSituat a la zona de contacte del Lluçanès i el Moianès, a la conca del Besi, afluent de la riera Gavarresa, a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb Osona.

Agricultura de secà (cereals, patates, vinya i remolatxes). Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Indústria tèxtil cotonera i serradores. Àrea comercial de Manresa.

El poble es troba al carener d’un serrat, la direcció del qual segueix el carrer principal. Església parroquial de Sant Feliu, Santa Maria i Sant Joan, gòtica-tardana amb portal romànic; antiga Casa del Consell i Jurats del Lluçanès, renaixentista.

El municipi comprèn, també, l’antiga parròquia de Sant Julià de la Cirera, el veïnat de la Mongia i la masia i antic terme de Vilaclara.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesBibliotecaFira de les BruixesEscola Els Roures

Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 34,86 km2, 473 m alt, 1.342 hab (2017)

0garrotxaSituat a la vall d’Hostoles. Comprèn la capçalera del riu Brugent i les dues valls, afluents per l’esquerra, de Sant Iscle i d’Aiguabella; a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb Osona. Els sectors més muntanyosos són coberts de boscs de faigs, roures i alzines i pasturatges.

L’agricultura produeix cereals (blat, sègol, ordi i civada) i farratges. Ramaderia bovina i porcina; aviram. Indústria alimentària (embotits i xocolata) i tèxtil. Petit nucli d’estiueig. Àrea comercial d’Olot.

La vila és a banda i banda del riu Brugent, al peu del santuari de la Salut; església parroquial de Sant Feliu (segle XVII).

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda i les caseries de Pallerols i la Fàbrega i el santuari de la Salut.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesBiblioteca

Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)

Municipi i capital de la comarca del Baix Llobregat (Catalunya): 11,82 km2, 25 m alt, 44.198 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del riu, en el tram a tocar del delta, al peu de la Serralada Prelitoral.

El sector agrícola fou el motor de l’economia fins al decenni del 1950, en que el procés d’industrialització canvià l’estructura econòmica del municipi: transformats metàl·lics, productes químics i farmacèutics, indústria tèxtil, de la construcció, del paper, etc. En l’actualitat l’agricultura és reduïda, s’hi conreen arbres fruiters, hortalisses i roses. Àrea comercial de Barcelona.

Notable creixement demogràfic en el període 1960-80 i des de mitjan decenni del 1990, experimentà una forta urbanització del seu terme municipal.

La ciutat, dita de les roses, forma un continu urbà amb Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. Església parroquial de Sant Llorenç. Arxiu d’Història de la Ciutat (al palau dels comtes de Vilardaga) i Museu Municipal.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesNotíciesAteneu

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,23 km2, 4 m alt, 21.721 hab (2017)

0baix_empordaSituat al litoral (puntes del Molar i de Llevant, entre les quals s’estén la badia de Sant Feliu, amb el port i la població), a la dreta del Ridaura, a l’extrem sud de la comarca. Boscos d’alzines sureres i pins.

Agricultura de regadiu (hortalisses) i de secà (cereals i vinya). Les principals activitats de la població es deriven de la indústria de taps de suro. També cal esmentar la indústria tèxtil, l’alimentària, la metal·lúrgica i la de la construcció. L’activitat portuària és relacionada amb la indústria surera, i la principal funció és la del tràfic comercial (de suro i dels seus derivats, en gran part). També cal destacar l’activitat de pesca. Las activitats tradicionals, però, han estat superades pel nou recurs del turisme, amb noves edificacions, instal·lacions, etc, així com una important indústria hotelera. Àrea comercial de Girona. Població en ascens.

La ciutat ha crescut en forma concèntrica al voltant del nucli vell, on destaquen, entre altres edificis, l’antic monestir benedictí de Sant Feliu, monument històrico-artístic, amb l’església parroquial i el Museu Municipal d’Arqueologia.

El municipi comprèn els veïnats de Sant Amanç, Sant Pol i les Comes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques – Turisme

Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 15,00 km2, 480 m alt, 6.045 hab (2017)

0valles_oriental(o Sant Feliu del Pinyó)  Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental, és accidentat per la serra prelitoral de Bertí i el congost de Sant Miquel del Fai, i drenat pel Tenes, afluent del Besòs.

Conreus de secà: blat, ordi, patates, vinya i oliveres; en petits regadius, hortalisses, patates i cereals. Ramaderia porcina i bovina, avicultura. Indústria tèxtil cotonera, metal·lúrgica, de material elèctric i de la construcció. Àrea comercial de Granollers.

El poble és lloc tradicional d’estiueig, amb un hospital renaixentista i cases modernistes. Hi ha diversos barris, com el de la Sagrera, el de la Revenderia, Creus Altes i Creus Baixes.

Al terme hi ha diversos jaciments prehistòrics i ibèrics, així com alguns masos i cases senyorials.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut