Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sant Carles de la Ràpita (Montsià)

28 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 53,72 km², 11 m alt, 14.902 hab (2017)

0montsia(o la Ràpita)  Situat al sector sud-oest del delta de l’Ebre (istme del Trabucador, península de la Banya i port dels Alfacs); accidentat a l’oest per la serra de Montsià; estany de l’Encanyissada.

Es conrea prop del 30% del terme, amb conreus de garrofers, olivera, vinya i ametllers, al secà i, arròs i cítrics, al regadiu, que és possible gràcies al canal de la dreta de l’Ebre. Compta amb una cooperativa agrícola i un sindicat arrosser. És el nucli mariner més important entre Tarragona i Castelló de la Plana; actualment hi ha un port esportiu, comercial i de pesca (cal destacar, per la seva importància, la captura de llagostins). Les salines, que ocupen el 19% de l’àrea no conreada, i ja explotades des del segle XIV, són les més importants de Catalunya. Les principals indústries es relacionen amb l’alimentària (derivada de l’agricultura), la química i la construcció. També cal esmentar la construcció de barques i, dins del sector terciari, el turisme. Àrea comercial de Tortosa. Població en ascens.

La ciutat es troba a l’entrada del port dels Alfacs. Edificis neoclàssics (església nova). La situació correspon al lloc on hi hagué el castell de la Ràpita, al costat del qual s’establí el monestir de la Ràpita.

Ja al segle XVIII Carles III projectà la construcció d’un gran port al delta de l’Ebre i ordenà la construcció d’una gran ciutat, així com el canal de navegació d’Amposta a la Ràpita; la mort del rei i la falta de recursos feren abandonar el projecte.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut Els Alfacs

Sant Boi de Lluçanès (Osona)

15 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 19,53 km2, 813 m alt, 515 hab (2017)

0osonaSituat a la subcomarca del Lluçanès, als vessants meridionals del massís dels Munts. Comprèn la capçalera de la riera de Sorreigs. El sector forestal és ocupat per boscs de pins i alzines i pasturatges.

L’agricultura és bàsicament de secà: cereals (blat, ordi, civada, sègol), patates i farratge. Les principals activitats industrials són les tèxtils (cotó); tenien tradició els paraires. Darrerament s’ha desenvolupat la funció d’estiueig i segona residència. Àrea comercial de Vic.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Boi, barroca, obra de Josep i Jacint Moretó (1763-75). La major part de les cases foren bastides al segle XVIII.

Dins el terme hi ha notables masies, com les del Vilar de Sant Boi, Vila-rasa, Viladecans, Cornet, etc, així com l’església de Sant Salvador d’Orís.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

60 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 21,47 km2, 30 m alt, 82.142 hab (2017)

0baix_llobregat(ant: Alcalà)  Situat a la dreta del Llobregat, al peu de la Serralada Litoral.

L’agricultura és bàsicament de regadiu, gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del Llobregat pel canal de la Dreta i l’extreta de pous; els conreus més estesos són els d’arbres fruiters i hortalisses. De secà s’hi conreen cereals i llegums. La indústria s’ha desenvolupat ràpidament gràcies a la proximitat de Barcelona; sobresurten les indústries tèxtil, de la construcció, siderometal·lúrgica, de materials per a la construcció, derivats de la fusta i química. Àrea comercial de Barcelona. La població gairebé es va quadruplicar en el període 1960-80 a causa de la immigració.

La vila, situada a la vora dreta del Llobregat, és formada pel nucli antic, al voltant de l’antic castell de Sant Boi (actualment hotel), amb l’església del segles XVIII i notables casals dels segles XV-XVIII. Institut Psiquiàtric de la Mare de Déu de Montserrat (creat el 1854). Barri residencial de Marianao i els perifèrics de la Ciutat Cooperativa, del Bori (a l’antiga quadra de Benviure), de Casa Blanca i de Cinco Rosas.

Dins el terme hi ha també el santuari de Sant Ramon i restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu – Escola Música – Festival Altaveu – Fundació Llor

Sant Bartomeu del Grau (Osona)

16 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 34,40 km2, 868 m alt, 858 hab (2017)

0osonaSituat a l’altiplà del Lluçanès, separat del terme de Gurb pels cingles de Sant Bartomeu del Grau (904 m alt). L’àrea forestal és ocupada per bosc de pins i pasturatges.

Agricultura de secà: cereals (blat, ordi, civada i sègol) i patates. Ramaderia porcina. Indústria tèxtil. S’ha desenvolupat la funció d’estiueig i de segona residència (torres i urbanitzacions). Àrea comercial de Vic.

El poble es formà a partir del 1672 prop d’un antic hostal; el 1780 s’hi bastí l’actual església parroquial.

El municipi comprèn, també l’antiga quadra dels Boquers i les esglésies de Sant Genís Sadevesa i de Sant Jaume de Fenollet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental)

15 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 13,70 km2, 258 m alt, 6.005 hab (2017)

0valles_oriental(o Vilamajor, o Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor)  Situat al vessant septentrional del Montseny, a la vall de la riera de Vilamajor, afluent del Mogent per la dreta, al nord-est de Granollers.

Agricultura fonamentalment de secà; s’hi conreen cereals (blat, moresc i ordi), patates, farratge i vinya; el regadiu es possible a petita escala mitjançant l’aprofitament d’aigua de pous, i produeix hortalisses, patates i farratge. Important ramaderia ovina, porcina i bovina. Granges avícoles. Indústria tèxtil, sidero-metal·lúrgica, de la construcció i de materials per a la construcció. Estiueig. Població en ascens, bona part de la qual es troba disseminada.

El poble es formà a redós de l’església parroquial de Sant Antoni Abat, construïda el 1555, renovada el 1798 i bastida de nou després del 1939.

El terme comprèn a més notables masies dels segles XVI-XVII, diverses barriades, com la del Pla i el poble del Fou (en depenia l’antiga església i convent de Sant Jaume de Rifà).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)

21 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 47,73 km2, 289 m alt, 363 hab (2017)

0garrotxaSituat al sud de la serra de Finestres, a la vall del riu Llémena, al sud-est de la comarca i al límit amb la Selva i el Gironès.

Agricultura majoritàriament de secà (cereals, llegums i patates) i de regadiu (hortalisses). Ramaderia (bestiar boví i porcí) i aviram. Àrea comercial d’Olot.

El poble, centrat per l’antiga església parroquial de Sant Aniol, d’origen romànic i molt modificada posteriorment, es troba a la dreta de la riera de Llémena.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Esteve de Llémena, la Barroca, les Medes, els santuaris o esglésies de Finestres (antic poble i monestir), de Bustins, d’Elena i de Bell-lloc de Llémena.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Andreu Salou (Gironès)

7 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 5,96 km2, 132 m alt, 150 hab (2017)

0gironesSituat a l’extrem sud de la comarca, a la confluència de les rieres de Verneda i Benaula amb el seu col·lector el riu Onyar, al límit amb la Selva. El terme és pla, amb un sector, més aviat petit, de bosc de pins.

Economia agrícola, fonamentalment de secà (blat, moresc i farratges); el regadiu produeix hortalisses. Ramaderia (bestiar boví). Granges agropecuàries (llet i carn). Àrea comercial de Girona.

El poble és en una petita elevació a l’esquerra de la riera de Gotarra. Església parroquial de Sant Andreu. El lloc és esmentat l’any 1280, i pertanyé a la corona. L’església parroquial fou de l’ardiaconat de la Selva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

14 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 11,83 km2, 114 m alt, 10.758 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, en un terreny gairebé pla, només accidentat per la serra del Corredor, a la vora de la riera de Llavaneres i al nord de Mataró.

L’economia es basa en l’agricultura i en la indústria. Els conreus més estesos són els de llegums, patates, hortalisses, fruiters i vinya. Hi té importància la floricultura. Indústria tèxtil, derivada de la fusta i de la construcció. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Mataró. Població en ascens.

La vila és al peu del sector muntanyós, al nord de la qual hi ha l’església Vella, la qual sembla que ja existia a les acaballes del segle X, segons antics documents. Nova església parroquial de Sant Andreu (segle XVI).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Biblioteca

Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat)

5 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 5,50 km2, 42 m alt, 27.303 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la dreta del Llobregat i accidentat en part pels contraforts del massís d’Ordal.

L’agricultura és fonamentalment de secà i es troba, però, en regressió; els conreus més estesos són els arbres fruiters, les hortalisses, la vinya, els ametllers i les oliveres. Important indústria (tèxtil, química, metal·lúrgica, electrònica, paperera, alimentària i de materials per a la construcció). Àrea comercial de Barcelona.

Increment demogràfic durant el segle XX, especialment important a partir del 1960, a causa d’una important onada immigratòria, resultat de la dinàmica generada al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona, a les òptimes comunicacions amb la ciutat barcelonina i a la disponibilitat de sòl urbanitzable. Urbanitzacions.

El poble és a l’esquerra del Llobregat.

Dins el terme hi ha també el casal del Palau Vell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Teatre Núria Espert – Ràdio – Televisió

Sant Agustí de Lluçanès (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,22 km2, 816 m alt, 86 hab (2017)

0osonaSituat al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Ter. Gran part del terme és coberta de boscos de pins i alzines i brolles; els pasturatges ocupen un 29% de la superfície.

Agricultura de secà: blat, patates i blat de moro. La ramaderia, primordialment ovina, i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Vic.

El poble és centrat per l’antiga església parroquial de Sant Agustí, inicialment sufragània de la de Lluçà, esmentada el 905, refeta al segle XI i ampliada amb capelles laterals i un nou portal vers el 1731.

El municipi comprèn, també, el raval de l’Alou (que es formà a la fi del segle XVIII), l’església de Sant Genís del Pi i el conegut santuari marià dels Munts, vinculat religiosament a Sant Boi de Lluçanès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques