Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Barcelona, Escola d’Arqueologia de

Deixa un comentari

(Barcelona, després 1915 – 1939)

Grup de prehistoriadors i arqueòlegs, deixebles de Pere Bosch i Gimpera.

L’accés d’aquest als càrrecs de director del Servei d’Excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans (1915) i, sobretot, a la càtedra d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona (1916), enquadren l’origen de l’escola.

Cal fer esment, en una primera etapa, dels nom de Lluís Pericot, Josep Colominas i Josep de C. Serra i Ràfols i, posteriorment, dels de Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell i Antoni Arribas.

Balmesiana

5 Respostes

(Barcelona, 1916 – )

Institució. Va tenir com a nucli inicial el Foment de Pietat Catalana.

Consagrada a la difusió de la cultura religiosa, entre les seves realitzacions cal assenyalar la “Biblioteca Balmes” i la revista “Analecta Sacra Tarraconensia”.

La seu moderna, amb residència per a sacerdots, data del 1923.

Ballet Contemporani de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1976 – )

Agrupació. Fundada per una sèrie de ballarins i coreògrafs com Dinora Valdívia, Amèlia Boluda i Anselm García, entre d’altres.

Destaquen entre els seus muntatges Andromaca Temporal (1977), Mida imatge de la mort (1980), Cal·ligrama (1986), Temperaments (1994) o La imaginació al poder (1996).

Ballet Alexia

Deixa un comentari

(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1977 – )

Companyia de dansa. Fundada per Olga Socías que treballa la dansa per a un públic infantil i juvenil.

Ha muntat els següents espectacles: El baile, Dues imatges, La canción de Solveig, Cuadros, Un océano, dos pupilas (1977), La cigala i la formiga, El somni d’una nina, Pere i el llop (1981), Si no ens entenen pel llenguatge, entenem-nos per amor (1982), Mercè a dos (1984), Gilgamesh (1985), Pirates, Mag i Sant Jordi i el drac (1989), El gat amb botes (1991), El soldadet de plom (1992), Margarida (1993), El màgic Traçapoca, Tiro perquè em toca (1994) i Ali-Babà (1996).

Avenç, campanya lingüística de l’

2 Respostes

(Barcelona, juliol 1890 – segle XX)

Campanya iniciada amb una sèrie d’articles d’Eudald Canivell (La rutina del català escrit) i de Joaquim Casas i Carbó (Estudis de llengua catalana), publicats a la revista “L’Avenç”, campanya encarrilada “a millorar d’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat“.

Tant la campanya de la revista com l’aparició de l’Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) foren rebudes més aviat amb fredor: gairebé no hi hagué controvèrsia.

Tot i això, la majoria de les reformes proposades foren adoptades després per l’Institut d’Estudis Catalans i incorporades, l’any 1913, a les seves Normes ortogràfiques.

Avelina Argüelles, Companyia de Dansa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1980 – )

Companyia de dansa. Fundada per Avelina Argüelles, coreògrafa, ballarina i professora de dansa contemporània a l’Escola Superior de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Ha presentat, entre d’altres, els muntatges Anells sense dits (1980), Avui dimecres, demà dimecres (1983), Els set pecats capitals (1986), Nits (1987), Perfums (1988), No trepitgeu la gespa (1993), El vent no té repòs i Al voltant del drac (1996).

Auditori de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1999 – )

Sala de concerts i centre cultural. Situat a la plaça de les Arts, davant del Teatre Nacional de Catalunya, és obra de Rafael Moneo. Higini Arau en féu el disseny acústic.

Consta d’una gran sala simfònica amb una cabuda de 2.319 seients, una sala de cambra de 700 i una sala polivalent de 350.

És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, del Conservatori Superior de Música Catalana i del Museu de la Música.

El seu primer director artístic fou Josep Lloret i Collell, substituït en el càrrec a l’octubre 2000 per Nona Arola.

La titularitat i gestió del centre correspon al Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra, format a parts iguals per l’Ajuntament i la Generalitat.

Enllaç web:  Auditori de Barcelona

Atlàntida, L’ -cantata-

4 Respostes

(Catalunya, segle XX)

Cantata escènica de Manuel de Falla. Obra pòstuma i inacabada del compositor, basada en el poema de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.

Ernest Halffter la completà basant-se en notes i esborranys de l’autor. Una selecció en versió de concert fou estrenada, al Liceu de Barcelona, el 24 de novembre de 1961, per l’Orquestra Municipal de Barcelona, la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal i la Capella Clàssica Polifònica, amb Victòria dels Àngels i Raimon Torres com a solistes, dirigits pel mestre Eduard Toldrà.

L’estrena a la Scala de Milà, el 14 de juny de 1962, havia de presentar la versió íntegra, però tampoc no fou totalment executada.

Ateneu Polytechnicum

7 Respostes

(Barcelona, 1924 – 1936)

Associació. Fundada per acollir els professors destituïts i els ensenyaments de la Mancomunitat, suprimida per la Dictadura de Primo de Rivera.

Va organitzar diverses obres d’interès general, científic o cultural i moltes de dedicades al món obrer, com l’Associació Obrera de Concerts, orientada per Pau Casals. Durant alguns cursos acollí els Estudis Universitaris Catalans.

Ateneu Enciclopèdic Popular

12 Respostes

(Barcelona, 1909–1934 i 1980 – )

Associació fundada per tal de promoure activitats a favor de la democratització de la cultura.

En aquest sentit fou seu de moltes institucions i, alhora, tribuna lliure d’activitats favorables als drets humans i als interessos de la classe obrera. S’hi professaven cursos d’extensió universitària.

Enllaç web:  Ateneu Enciclopèdic Popular