(Barcelona, 1948 – )
“Agrupació Astronòmica de Barcelona” Societat d’afeccionats a l’astronomia i a les ciències afins, amb delegacions a Mataró i a Esplugues de Llobregat, fundada per Ernest Guillé. Hi ha una comissió d’astronàutica.
El 1953 fou inaugurat l’observatori. Publica periòdicament el butlletí “Aster“.
Enllaç web: Aster
(Roma, Itàlia, 1976 – )
(AISC) Entitat cultural. Fundat per tal de coordinar els estudis sobre les zones de parla catalana (història, llengua, literatura, art, pensament, etc).
El 1981 es publicà a Cosenza Il contributo italiano agli studi catalani, recull dels estudis presentats en les dues primeres reunions de l’Associazione.
(Barcelona, 1901 – )
Entitat constituïda per Joaquim Pena per tal de promoure i difondre l’obra de Wagner.
Organitzà conferències, audicions i edità algunes publicacions, així com reduccions per a cant i piano de les obres de Wagner i de les traduccions de llurs llibrets.
Enllaç web: Associació Wagneriana
(Barcelona, 1889 – 1939)
Entitat privada. Fundada per a impulsar l’ensenyament en català. Tingué una gran acceptació.
Les principals activitats a què es dedica foren la subvenció d’escoles, beques, organització de colònies i concursos escolars, formació de mestres, la creació de la Biblioteca per a infants Apel·les Mestres i, sobretot, la millora del material docent, amb la publicació de nombrosos llibres de text.
(Barcelona, 1926 – 1936)
Entitat. Fundada per Pau Casals a l’Ateneu Polytechnicum per tal de difondre la bona música entre els obrers.
Organitzà, sobretot al Palau de la Música Catalana, els diumenges al matí, molts concerts d’artistes locals i internacionals, i també del mateix Casals i de l’Orquestra Pau Casals. Edità un butlletí “Fruicions” (1927-32).
Hagué de suspendre les seves activitats arran de la guerra civil.
(Cambridge, Anglaterra, 1973 – )
(AILLC) Organisme científic. Sorgit arran del I Col·loqui de Lingüística Catalana celebrat a Estrasburg el 1968.
En el II Col·loqui (1970) s’estructurà oficiosament i es nomenà la comissió gestora per preparar els estatuts, que foren aprovats al III Col·loqui.
Aquests Col·loquis, que se celebren cada tres anys, constitueixen l’activitat més rellevant que du a terme l’Associació.
Des de 1980 edita semestralment la revista “Estudis de llengua i literatura catalanes”.
Enllaç web: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
(Roma, Itàlia, 1966 – )
Entitat eclesiàstica. Sorgida de les Jornades Catalanes de Teologia celebrades arran del I Congrés de Teologia del concili Vaticà II.
Fou reconeguda jurídicament el 1972 per la Conferència Episcopal Tarraconense.
Cada any celebra unes jornades per tal de debatre temes teològics d’actualitat.
(Països Catalans, 1977 – )
(AELC) Entitat. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, per tal de promoure la literatura catalana i les seves relacions tant dins com fora dels Països Catalans, així com la defensa professional dels escriptors.
Des del 1979 publicà un butlletí interior i és membre de la Conferència Europea d’Associacions d’Escriptors.
Enllaç web: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
(Barcelona, 1921 – )
Entitat. De projecció internacional, dedicada al manteniment de l’art dels pessebres, el qual estimula mitjançant cursos, publicacions, construcció de pessebres públics, etc.
Tot respectant els pessebres tradicionals ha consagrat arreu l’ús del guix (Escola de Barcelona). Posseeix una important col·lecció de figures de pessebre.
El 1952 i el 1957 organitzà a Barcelona el Primer i el Tercer Congrés Pessebrista Internacional, respectivament, i tingué un gran paper en la constitució, el 1952, també a Barcelona, de la Universalis Federation Praesepistica.
Enllaç web: Associació de Pessebristes de Barcelona
Dades dels Països Catalans 