(Barcelona, 1731 – 1787)
Religiós mercedari i escriptor. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Assolí una gran fama com a orador sagrat.
Coll i Llopis, Sebastià
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Coll i Llach, Pere
(l’Havana, Cuba, 1868 – Barcelona, 1972)
Empresari i polític. Fill de Pere Coll i Rigau.
Instal·lat de jove a l’Empordà, es dedicà a explotacions agropecuàries. Alhora mantingué puixants les empreses familiars a Cuba.
Fou nomenat comissari d’ordre públic de la Generalitat, càrrec que ocupa fins a l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i visqué molts anys a l’estranger.
Coll i Gorina, Ramon
(Terrassa, Vallès Occidental, 21 febrer 1861 – 20 desembre 1894)
Escriptor. Col·laborà amb treballs humorístics en diverses publicacions.
Escriví per al teatre algunes obres còmiques: Remei de gelosia (1881), Els amors d’un guerrero (1882), Qüestió de faldilles (1883), etc.
Coll de Valldèmia, Ermengol
(Moià, Moianès, 1810 – Mataró, Maresme, 1876)
Religiós escolapi. De jove sojornà a Amèrica.
Fundà, el 1852, el col·legi de Valldèmia de Mataró. Fou bon orador.
Coll -varis bio-
Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.
Antoni Martí Coll (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII) Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.
Francesc Coll (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799) Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.
Gaspar Coll (Palma de Mallorca, 1757 – 1826) Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.
Gaspar Ferran Coll (Palma de Mallorca, 1826 – 1855) Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.
Josep Sebastià Coll (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX) Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.
Lluís Coll (Palma de Mallorca, 1656 – 1694) Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.
Martí Coll (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760) Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.
Pere Coll (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII) Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.
Vicent Coll (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805) Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.
Codolosa i Riera, Josep Maria
(Barcelona, 1835 – 1898)
Escriptor. D’arrel popular, publicà poesies: Escardots (1876), obres curtes de teatre i articles per a “La Campana de Gràcia”.
Codolar, Pere
(Barcelona, 1721 – Oviedo, Astúries, 1773)
(o Antoni) Tractadista musical. Monjo de Montserrat, fou deixeble del pare Benet Esteve.
Escriví el tractat Examen musical, en què tracta de la tècnica musical de l’època, amb exemples vocals de compositors montserratins.
Codinacs, Berenguer de
(Catalunya, segle XIV)
Mestre racional. Fou conseller de Pere III de Catalunya durant més de vint anys.
Féu una tasca remarcable al front de la tresoreria reial. Tingué bon paper en diversos assumptes polítics i diplomàtics.
Formà al consell que decidí la governació establerta pel monarca al regne de València.
Codina i Sert, Genís
(Barcelona, 1860 – segle XX)
Pintor. Excel·lí com a dibuixant, decorador i imitador de tapissos antics.
Codina i Castellví, Josep
(Reus, Baix Camp, 27 febrer 1867 – Madrid, 28 juny 1934)
Metge. El 1884 s’establí a Madrid, on destacà.
Publicà molts articles i un cert nombre de llibres de caràcter professional. Fou objecte de merescudes distincions.
