(Girona, 1851 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 15 setembre 1907)
Poeta. Fou redactor de la revista gironina “La Vetllada” i col·laborador de la “Revista de Gerona”.
Guanyà el 1894 i 1904 la Flor Natural dels Jocs Florals de València.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1815 – Tarragona, 2 gener 1890)
Arquitecte. Estudià a l’Academia de San Fernando i a partir del 1842 va ser professor de l’Escola de Nàutica i Arquitectura de Tarragona.
Des del 1859 fins a la seva mort fou arquitecte provincial de la Diputació de Tarragona. Va intervenir en la restauració dels monestirs de Poblet i Santes Creus, i en el patrimoni romà de Tarragona.
Va treballar en multitud de projectes a les poblacions de la província, especialment en el disseny d’escoles, ajuntaments, fonts, etc.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 22 juliol 1860 – Barcelona, 23 novembre 1923)
(o Montserrat) Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona (1875-80), on fou deixeble de Josep Reynés, i hi fou professor (des del 1901). Obtingué diversos premis a Barcelona, Madrid i París.
La seva producció és extensa i es troba bastant dispersa. Mostrà un gust evident pels detalls pintorescs i anecdòtics, molt rics en detalls, dins la línia modernista en què apareix inscrit.
Les seves obres més conegudes són Tornant del mercat (1904, Museu d’Art Modern de Barcelona), i el personatge Manelic (1910), avui als jardins de Montjuïc.
Té obres públiques a Madrid, a Puerto Rico i a Fernando Poo.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1 juliol 1968 – )
Actor cinematogràfic. Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, debutà al cinema el 1991.
Tot i que ja era conegut per la sèrie La granja, la popularitat li arribà amb Jamón, jamón (1992), de Bigas Luna.
Entre els films posteriors destaquen Historias del Kronen (1994), La flor de mi secreto (1995), La Celestina (1996), La buena estrella (1997), Los años bárbaros (1998) i Segunda piel (1999).
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1645 – Milà, Itàlia, 11 gener 1719)
Eclesiàstic. Fou rector de l’església del Pi de Barcelona, regent de la Sagrada Penitenciaria, i auditor de la Rota, a Roma, on defensà la difícil causa de Felip V de Borbó amb la Santa Seu; algunes de les seves gestions foren desaprovades pel rei.
Ocupà el deganat del Tribunal de la Rota i, del 1713 al 1719, fou inquisidor general. Refusà diversos bisbats.
Algunes de les seves sentències a la Rota foren recollides i publicades per Francesc Carazza, a Roma, l’any 1728.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1869 – Barcelona, 2 febrer 1936)
Arquitecte, titulat el 1891. És autor d’alguns edificis públics de Barcelona, com, alguns hostals, el del Banco Hispano Americano (1914), del carrer de Fontanella, el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner (1916) i el Teatre Tívoli.
Té també obres a Arenys de Munt i a Palma de Mallorca, on, juntament amb Pasqual Sanz i Lluís Callú, projectà i dirigí durant un quant temps la construcció del Cercle Mallorquí, projecte que fou premiat el 1899.
Presidí l’Associació d’Arquitectes (1922-25), i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1 setembre 1913 – els Monjos, Alt Penedès, 11 març 1959)
Editor i poeta. Dirigí “El Diari Mercantil” (1932-33) i “Avui-Diari de Catalunya” (1933). Contribuí a crear els “Quaderns Literaris” (1934-38) i “Rosa dels Vents” (1936).
Durant la guerra civil publicà “Avui”, dels Serveis de Cultura al Front. Empresonat el 1939, fou alliberat per la seva actuació durant la guerra envers alguns falangistes condemnats a mort.
Fundà l’editorial Josep Janés, editor (1940), després Plaza & Janés.
Fou el pare de Clara Janés i Nadal.
(Barcelona, 1883 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1944)
Director i productor cinematogràfic.
Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri (Emboscada trágica) o a drames realistes (Humanitat, Regeneració).
El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat, continuada per L’herencia del diable.
En tots els films la direcció i la fotografia anava a càrrec d’ambdós socis.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 10 setembre 1944 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 31 març 2024)
Polític. Fou director general de serveis socials (1982-84) i regidor de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (1983-95).
En l’àmbit estrictament polític, fou membre del consell nacional de CDC des del 1988 i responsable de política social del comitè executiu nacional. Fou diputat al Parlament de Catalunya (1984-99).
Fou senador a les corts en representació de la Generalitat (1992-95) i membre del consell assessor de RTVE a Catalunya (1986-92). Passà a formar part, com a conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya el 1997.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 31 agost 1950 – )
Crític teatral, traductor i dramaturg. Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on fou professor.
Estrenà diverses obres i ha publicat altres peces teatrals. Com a productor ha estrenat peces d’autors estrangers.
Fou guardonat amb el premi Víctor Català de narrativa per Pols de terrat (1979), el Miquel de Palol de poesia per Tres quaderns (1985) i el Joan Alcover de poesia per Amb afecte (1987).
Exercí la crítica teatral a l’“Avui”, “El Observador” i “Serra d’Or”.
Dades dels Països Catalans 