Arxiu d'etiquetes: 1330

Castre i d’Haro, Felip (II) Ferrandis de

2 Respostes

(Ribagorça, abans 1304 – 1328/30)

Fill i successor de Felip (I) Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea, i germà d’Aldonça de Castre i d’Haro  (Ribagorça, segle XIV).

Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonça Eiximenis d’Urrea, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV, vescomte de Cardona, i successivament sota la dels seus besoncles Joan, Lope i Miguel Ximénez de Urrea, aquest darrer, arquebisbe de Tarragona.

Es casà vers el 1322 amb Elionor de Saluzzo, parenta del rei. S’oposà a l’erecció del comtat de Ribagorça a favor de l’infant Pere i a l’exercici de la jurisdicció d’aquest a les seves terres (1322-28).

El succeí el seu nebot Felip (III) de Castre i de Saluzzo.

Joan d’Aragó i de Castella -1330/58-

6 Respostes

(València ?, 1330 – Bilbao, País Basc, 12 juny 1358)

Infant de Catalunya-Aragó. Fill d’Alfons III el Benigne i d’Elionor de Castella, germanastre de Pere III el Cerimoniós. Es va casar amb Isabel de Lara, senyora de Biscaia.

Per tal de fugir de la repressió de Pere III, anà amb la seva mare i el seu germà Ferran d’Aragó, a la cort de Castella. Intervingué en la guerra dels Dos Peres contra el Cerimoniós.

Fou mort per Pere I de Castella a Bilbao, a causa d’una conspiració que s’havia ordit contra ell.

Jaume de Mallorca

2 Respostes

(Illes Balears, 1278 ? – Perpinyà ?, vers 1330)

Primer fill mascle de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Des del 1285, després d’haver estat capturat durant la incursió de Pere II de Catalunya a Perpinyà, estigué empresonat a Torroella de Montgrí i a Barcelona, fins que en fugí.

La seva amistat amb Lluís de Nàpols, bisbe de Tolosa, iniciada a Perpinyà el 1295, li desvetllà una poderosa vocació religiosa, que l’induí a renunciar la successió i el matrimoni amb Caterina I de Courtenay, emperadriu titular de Bizanci.

Estudià a París. Prengué l’hàbit franciscà el 1299 al convent de Sant Francesc de Perpinyà, i hi fou enterrat.

Eufèmia de Sicília

2 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1330 – 21 febrer 1359)

Regent de Sicília. Tercera filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia. Juntament amb les seves germanes (Elionor i Constança) intentà enfortir la posició catalana a l’illa.

Ajudà Constança en el govern de Sicília durant la minoritat de Lluís I. A la mort d’aquest i de Constança (1355), Eufèmia assumí el poder en nom del seu altre germà, Frederic III.

Cornell i Cardona, Lluís

1 Resposta

(Aragó, després 1330 – Franja de Ponent, després 1391)

Senyor de la baronia d’Alfajarín, d’una família noble de Benasc establerta a la vall de l’Ebre. Estigué al servei de Pere III de Catalunya en la lluita contra Castella (1358-63), i de Martí l’Humà a Sicília.

Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbó, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix (1357).

Es casà aleshores amb Brianda de Luna (germana de la qui havia d’ésser la reina Maria de Luna), separada de Lope Ximénez de Urrea; tanmateix, l’anul·lació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els Cornell i els Urrea.

Cardona, Guillem de -varis-

11 Respostes

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Personatge. Apareix com a principal hereu del seu germà Bernat, que testà el 1102. Havia de succeir-li al castell de Clariana.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Noble. Era germà d’un Ramon amb el qual testà el 1151. Ambdós es declaraven recíprocament hereus en cas de morir sense fills. Guillem morí abans del 1156, data d’un segon testament del seu germà, el qual hi feia deixes pels sufragis religiosos de Guillem.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Noble. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc II de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a participant a l’expedició a Almeria realitzada el 1148 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Un dels fills de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona i d’Almodis. Es casà amb Teresa d’Urgell, filla d’Ermengol V i de María Ansúrez. Fill seu fou Pere, que morí jove. Aquest Guillem de Cardona és segurament l’homònim que fou marmessor de Ramon Berenguer III de Barcelona (1131).

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Personatge. Era un dels fills de l’Arnau que testà el 1214. Germans seus eren Berenguer i Bernat.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1265 figura com a porter del rei Jaume I. Aquest i Alfons X de Castella li atorgaren aleshores unes cases al carrer major de la ciutat de Múrcia.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Personatge. Era pare d’una Berenguera, a la qual vengué les possessions de Maldà i Maldanell el 1266.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Personatge. Serra i Vilaró l’esmenta com a fill del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la seva segona muller, Sibil·la d’Empúries. Diu que anà a guerrejar al Marroc.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIII – abans 1330)  Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de la seva segona muller, Maria Álvarez d’Haro. El 1318 féu costat al seu pare al conflicte amb l’infant Alfons. Morí sense successió.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIV – 1338)  Fill de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu d’Aragó, filla natural del rei Pere II el Gran. Morí solter. Per aquesta causa la senyoria de Torà privada de descendència directa masculina, tornà a la branca principal dels Cardona.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola, i germà d’Hug II de Cardona.

Guillem de Cardona  (Catalunya, segle XV – vers 1462)  Fill segon de Ramon de Cardona, senyor de Bellpuig, i de Caterina de Centelles. El 1462, amb el seu germà Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles, prengué les armes a favor de la Generalitat en la guerra contra Joan II. Caigué presoner, amb Hug, a la batalla de Rubinat. Vuit mesos després, seguint també la mateixa sort que el seu germà, fou escanyat sense formació de procés.

Jafudà Bonsenyor

2 Respostes

(Barcelona, vers 1250 – 1330)

Metge i traductor jueu. Era nét de Jafuda de Cavalleria i fill d’Astruc Bonsenyor, tots dos amb càrrecs a la cort de Jaume I de Catalunya. El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II el Just.

El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab. El 1333 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zahräwï, avui perdut.

Als vint anys havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs, recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab. Llur agrupació en capítols temàtics molt desiguals (De mort, D’enveja, De fembres, etc) fa pensar que hi elaborà una antologia personal, intercalant-hi dites populars.

Isabel d’Aragó i d’Anjou

2 Respostes

(Catalunya, 1302 – Estíria, Àustria, 12 juliol 1330)

Reina de Romans. Filla de Jaume II el Just i de Blanca d’Anjou. Probablement bessona de la infanta Blanca d’Aragó. De petita fou molt malaltissa.

Per l’octubre de 1313, a Barcelona, fou casada amb Frederic el Bell, duc d’Àustria i d’Estíria i tot seguit fou duta a Àustria, però es deturà a Avinyó, on fou beneïda pel papa Climent V. L’11 de maig de 1315, a Basilea, fou coronada reina de Romans.

Encesa la guerra entre el seu marit i el seu cosí Lluís de Baviera, el primer fou batut a Mülhdorf, on caigué presoner. Passà un llarg captiveri, durant el qual Isabel es lliurà a un seguit de pelegrinatges i pregàries per tal de recuperar el marit. Fou afectada de cataractes, que la deixaren gairebé cega.

A la primeria de 1330 restà vídua. Ella morí el mateix any, poc abans que arribés de Catalunya un metge que li enviava el seu germà Alfons III el Benigne.

Girona, Antoni

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII – 1330)

Prelat. Era professor de teologia i filosofia.

Fou bisbe de Galtelli (Sardenya) i més tard auxiliar de Girona. Pertanyia a l’orde carmelità.

Escriví en llatí tres obres de filosofia i religió: In magistrum sententiarum commentaria, Conciones dominicales et sanctorales i In philosophiam Aristotelis commentaria.

flassades, dret de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1330 – segle XVIII)

Tribut de l’ajuntament. Creat per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent.

Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc.