Arxiu d'etiquetes: 1755

Traggia y Urribarri, Manuel de

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, maig 1755 – València, setembre 1817)

Escriptor. Germà de Domingo Mariano. Ingressà a l’orde carmelità i fou prior del convent d’aquests a València. Durant la Guerra Gran publicà obres contra la Revolució Francesa, com ara Reflexiones sobre los excesos, sedición y libertad filosófica de los franceses (1793), i opuscles de tema religiós, amb el pseudònim d’El Amante de la Religión. També col·laborà al “Diario de Valencia”.

Durant la guerra del Francès lluità contra les forces napoleòniques i redactà un manuscrit, titulat Historia de lo que padecieron los carmelitas descalzos… de Aragón y Valencia… desde 1808 a 1814, molt important per a conèixer les darreres etapes de la resistència antifrancesa a València.

El 1812 fugí i es refugià a Mallorca, on col·laborà en el “Diario de Palma” i fundà la revista quinzenal “El Amigo de la Verdad” (1812-13), des de la qual polemitzà amb el diari “Aurora Patriótica Mallorquina”.

Torres i Robert, Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1755 – 1829)

Pintor i escultor. Dirigí l’Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d’inspiració religiosa.

Fou el pare de:

  • Miquel Torres i Sancho  (Palma de Mallorca, 1797 – 1885)  Artista. Fou escultor i pintor de l’ajuntament de Palma i de la catedral. Té obres notables a Palma i a Artà. Fou tinent de director de l’Escola de Dibuix, director de la sala d’arquitectura i acadèmic de Belles Arts.
  • Salvador Torres i Sancho  (Palma de Mallorca, 1799 – 1882)  Pintor. Es dedicà a la pintura religiosa i d’història. Passà alguns anys a Madrid, d’on retornà el 1839. Fou acadèmic i professor de Belles Arts.

Riambau, Joan

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1689 – Madrid, 1755)

Jurista. Exercí a Mallorca i a Madrid. Fou assessor i sots-delegat de rendes públiques (1739).

És autor d’uns Discursos legales i d’altres treballs jurídics.

Gómez -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Gómez  (País Valencià, segle XVIII – Amèrica, 1755)  Pintor. Emigrà a Amèrica. Destacà com a retratista.

Lluís Gómez  (Oriola, Baix Segura, 1484 – Fano, Itàlia, 1542)  Prelat. Era doctor en dret i canonista de gran prestigi. Visqué molts anys a Roma, on col·laborà amb els papes Juli II, Lleó X i Pau III. Fou nomenat bisbe de Fano. És autor d’obres jurídiques i piadoses.

Vicent Gómez  (València, 1638 – segle XVII)  Frare dominicà i escriptor. Exercí diversos càrrecs dins l’orde. Publicà nombroses obres de caràcter religiós, històric i polític, entre les quals destaca el Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República, assaig aparegut el 1626.

Giner -varis bio-

Deixa un comentari

Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.

Damià Giner  (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI)  Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).

Francesc Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.

Gregori Giner  (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778)  Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.

Joan Giner  (Catalunya, segle XVIII)  Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.

Joaquim Giner  (València, 1730 – 1755)  Gravador. Autor de treballs notables.

Sebastià Giner  (València, segle XVIII)  Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.

Esclapers de Guilló, Pasqual

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, segle XVIII – València, 1755)

Erudit i escriptor en castellà. Llibreter d’ofici resident a València.

És autor d’un Resumen histórico de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia (1738, 1805), de romanços a l’entrada a l’infant Carles a València (Romance heroico, 1731) i a l’arribada de la relíquia de sant Pere Nicolau Pasqual (Demostraciones festivas, 1743) i de quatre comèdies, inèdites, dues de les quals representades a València (El martirio más sangriento, el de sant Vicent màrtir, i La restauración de Orán).

Briau i Saüc, Domènec

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 5 agost 1664 – Viena, Àustria, 1755)

Metge. Estudià humanitats a Castelló de la Plana i medicina a València. Austriacista, seguí Carles III a la cort de Viena, on fou nomenat primer metge de cambra.

Exercí el càrrec fins a la seva mort, de primer al servei de l’emperador i posteriorment (des del 1740) al de la filla d’aquest, l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria.

Barrera i Volar, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, vers 1690 – 1 novembre 1755)

Metge i naturalista. Enviat pel rei de França a la Guaiana, hi residí i hi estudià la flora, la fauna i les poblacions indígenes (1722-25). En retornar a Perpinyà, hi obtingué una càtedra de botànica (1727); fou metge de l’hospital militar de Perpinyà i protometge de la província del Rosselló (1753).

És autor, entre altres obres, d’Essai sur l’histoire de la France équinoxiale, au dénombrement des plantes, des animaux et des minéraux qui se trouvent dans l’íle de Cayenne et à la Guayane (París 1741), de Dissertation sur la causa physique de la couleur des nègres (París 1741) i d’Ornithologiae specimen novum sive series avium in Ruscinone, Pyrinaeis montibus atque in Gallia aequinoctiali observatarum (Perpinyà 1845).

Fou conegut pels metges de l’època per les seves Obsérvations anatomiques… propres à découvrir les causes des maladies et leurs remèdes (Perpinyà 1751).

Arroyal, Lleó d’

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 11 abril 1755 – Vara del Rey, Cuenca, 5 gener 1813)

Escriptor. Estudià a Salamanca. Es posà en contacte amb els il·lustrats: es casà amb la filla de l’erudit Andreu Piquer.

És autor d’Odas i Epigramas (1784), però, sobretot, de Sátiras (que la censura impedí de publicar), on al concepte optimista de “segle de llums” oposa críticament el de “segle d’aparences”.

També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas políticoeconómicas al conde de Lerena, una de les primeres i més incisives manifestacions del pensament liberal peninsular; aquesta obra, no editada fins al 1841, fou atribuïda erròniament a altres autors, però fins al 1967 no li ha estat definitivament atribuïda, per François López.

Amat, Josep -varis-

Deixa un comentari

Josep Amat  (Sabadell, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, 1755)  Frare carmelità. Fou prior en 1709. Deixà diversos escrits.

Josep Amat  (Barcelona, 1843 – 1911)  Pintor.