(Palma de Mallorca, 1467 – 1542)
Monja terciària. Fundadora del Col·legi de la Criança (1518) de Palma, juntament amb el canonge lul·lista Gregori Genovard, amb la finalitat d’acollir donzelles indigents i al qual dedicà tota la seva vida.
Li fou iniciat el procés de beatificació.
(País Valencià, segle XVI – )
Títol, concedit el 1542 a Sanç de Cardona i Roís de Liori, baró i senyor de la vall de Guadalest, almirall d’Aragó.
Passà als Palafox, marquesos d’Ariza, i als Arteaga, ducs d’El Infantado.
La baronia de Guadalest havia estat conferida a Hug de Cardona i de Gandia, besavi de Sanç, el qual l’havia heretada de la seva mare, Joana de Gandia.
Francesc Gómez (País Valencià, segle XVIII – Amèrica, 1755) Pintor. Emigrà a Amèrica. Destacà com a retratista.
Lluís Gómez (Oriola, Baix Segura, 1484 – Fano, Itàlia, 1542) Prelat. Era doctor en dret i canonista de gran prestigi. Visqué molts anys a Roma, on col·laborà amb els papes Juli II, Lleó X i Pau III. Fou nomenat bisbe de Fano. És autor d’obres jurídiques i piadoses.
Vicent Gómez (València, 1638 – segle XVII) Frare dominicà i escriptor. Exercí diversos càrrecs dins l’orde. Publicà nombroses obres de caràcter religiós, històric i polític, entre les quals destaca el Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República, assaig aparegut el 1626.
(Palma de Mallorca, 1542 – Namur, Holanda, s XVI)
Militar. Fill de Joan Odó Berard i Riera. Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia.
Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV. Intervingué en la batalla de Saint-Quentin (1557).
Escriví diverses obres, com una Sintaxis nova etymologiae novae responders (1583).
Lluís Ballester (València, 1542 – 1624) Jesuïta i escriptor. Professor de llengua hebrea als col·legis de Sardenya i de València -fou mestre de Juan de Ribera-, i més tard rector al col·legi de Tarragona. Publicà una Onomatographia sobre la Vulgata i un compendi de teologia positiva en quatre volums: Hierologia (Lió 1615).
Lluís Ballester (València, 1734 – 1817) Escriptor. Frare dominicà. Escriví diversos treballs en castellà, de caràcter erudit, així com algunes poesies.
(Lleida, 1463 – Nàpols, Itàlia, 21 desembre 1542)
Religiosa i fundadora de les caputxines.
Maridada amb Joan Llong, regent del Consell d’Aragó, passà a Nàpols (1506), ja vídua, animada per Hector Vernazza, fundà un hospital de inguaribles (1520) i es posà sota el guiatge espiritual de Gaietà de Thiene.
Fundà un convent del tercer orde franciscà (1535), que poc després posà sota l’orientació caputxina (1538), per la qual cosa fou considerada la fundadora d’aquest orde, que passà a Espanya per obra d’una altra catalana Àngela Seralina.
En fou incoada la causa de beatificació.
(Barcelona, 7 desembre 1514 – 20 desembre 1542)
Mestre racional de Catalunya i donzell de Barcelona.
Amic de Joan Boscà, del matrimoni del qual fou testimoni (1539), assistia regularment a les tertúlies literàries a casa seva i fou recordat afablement per Garcilaso de la Vega i per Diego Hurtado de Mendoza en llurs poesies.
Amic igualment de l’almirall Ferran de Cardona-Anglesola, duc de Somma, i de la seva muller, actuà de mitjancer en les petites rivalitats entre aquests i el lloctinent de Catalunya Francesc de Borja.
El catedràtic Rafael Mambla el cità entre els personatges influents de Barcelona (1540).
Fou el pare de Galceran Durall i d’Aguilar.
(Barcelona, 1490 – 21 setembre 1542)
Poeta en castellà. De família de mercaders i de lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran II el Catòlic i de Carles I i fou preceptor del duc d’Alba, Fernando.
Seguint un suggeriment d’Andrea Navagero, ambaixador de Venècia, utilitzà en castellà les formes poètiques i la mètrica italianes, novetat que acceptà ràpidament el seu amic Garcilaso de la Vega.
El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb Ana Girón de Rebolledo, neboda de l’escriptor valencià Joan Ferrandis d’Herèdia. A casa seva es formà una tertúlia literària a la qual assistiren personatges notables de la ciutat i la cort.
La seva vídua publicà el 1543 conjuntament l’obra poètica de Boscà i Garcilaso. Dels seus poemes destaquen Octava rima (135 octaves reials), Hero y Leandro (2.793 endecasíl·labs sense rima) i Epístola de Diego de Mendoza (en tercets).
En català, l’escassa obra que en queda mostra una gran influència d’Ausiàs Marc.
Dades dels Països Catalans 