(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1603 – Barcelona, 1693)
Pintor. Format a Barcelona, es traslladà a Madrid, on sembla que fou deixeble d’Eugenio Caxés.
Pintà diverses obres per a esglésies de Barcelona i de Sant Joan de les Abadesses (on es conserven les que féu per a la capella del Misteri).
(Barcelona, 1810 – 1863)
Pintor. Fou pensionat a Roma.
Se’n conserven quadres remarcables a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’església de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1142)
Prelat. Era canonge de la seu de Barcelona.
En fou nomenat bisbe en 1137, com a successor de sant Ermengol, després d’un intent del capítol d’oferir la mitra a Ramir II el Monjo, el qual rebutjà la proposta.
Arnau Ermengol morí quan projectava un viatge a Terra Santa. Fou succeït pel bisbe Pere.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Trobador. Viatjà per Llombardia, Provença i Tolosa. La dama cantada en els seus poemes és Beatriu de Savoia, esposa de Ramon Berenguer V de Provença.
L’obra que ens ha arribat consta de cinc cançons i algunes composicions joglaresques.
Veure> Vilanova, Arnau de (metge, reformador i escriptor aragonès, segles XIII-1311).
Veure> Arnau d’Amalric (abat de Poblet i arquebisbe de Narbona, segles XII-XIII).
Veure> el Comte Arnau (personatge mític de la Catalunya Vella).
Berenguer Arnau (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la campanya de Múrcia amb Jaume I el Conqueridor, en 1266. Expulsats els sarraïns i tornat el regne a mans de Castella, que n’havia estat desposseïda pels musulmans, el rei Jaume es retirà a Catalunya. Deixa la frontera de Biar i Ontinyent confiada a Berenguer Arnau i a Galceran de Pinós, al front de setanta cavallers.
Berenguer Arnau (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Il·luminador de llibres.
Berenguer Arnau (Catalunya, segle XIV – segle XV) Militar. Fou un dels tres caps de les tropes que salparen de Barcelona, durant la primera quinzena de juliol de 1409, per reforçar l’expedició de Martí I el Jove a Sardenya.
Arnau (Catalunya, segle X – segle XI) Monjo del monestir de Ripoll. Fou col·laborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys. Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Oliba li cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba.
Arnau (Catalunya, segle XI – abans 1050) Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut el 1050.
Arnau (Catalunya, segle XIII) Joglar. Fou un dels més destacats a la cort de Pere II el Gran.
Arnau (Perpinyà, segle XIII – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle XIV) Pintor. L’any 1300 era establert a Sant Joan de les Abadesses.
Arnau (Perpinyà, segle XIV) Pintor. Actiu a la Seu d’Urgell, a qui s’ha volgut identificar amb el mestre d’Estamariu. Se li atribueixen diverses arques funeràries amb decoració pictòrica, conservades a la catedral d’Urgell.
(Barcelona, 1860 – 1928)
Folklorista i crític musical, conegut també pel títol de comte (consort) de Carlet i del Castellar.
Entre altres monografies d’història i de geografia de les comarques pirinenques, publicà la Monografia de les Valls d’Andorra (1905). També publicà un Estudi sobre el cant pla o gregorià (1883).
Dades dels Països Catalans 