(Barcelona, s XIX)
Poetessa. Usava el pseudònim de Maria de la Mercè d’Arsay. Morí essent encara molt jove.
Havia publicat nombroses composicions a la premsa catalana.
Arteaga, Maria de la Mercè
Deixa un comentari
Arxius mensuals: Setembre de 2021
Artau i Girbau, Joan Baptista
(Barcelona, 1850 – 1913)
Comediògraf, utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga. Col·laborà a “La Campana de Gràcia”.
Escriví, en castellà i català, drames fulletonescos, sainets costumistes i monòlegs: Una calaverada (1877), La sogra (1879), Lo casament de la noia, La víctima y su verdugo.
Artau, Francesc
(Catalunya, segle XIV – Girona ?, segle XV)
Orfebre. Fou membre d’una important família d’argenters gironins.
Cisellà, entre altres, la custòdia d’or de la seu de Girona (1430-38) i és autor de les joies per a la coronació d’Alfons IV de Catalunya (1416) i, probablement, de l’arqueta de sant Martirià del monestir de Sant Esteve de Banyoles.
Artau -bisbe Elna, 1148/71-
(Catalunya, segle XII – Ripoll, Ripollès, 1171)
Bisbe d’Elna (1148-71). Col·laborador del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, consagrà Gaufred primer bisbe de Tortosa (1151).
Concedí als ciutadans d’Elna de poder fortificar la ciutat (1155), i assistí a les corts d’Osca convocades el 1162 per Peronella d’Aragó. Consagrà nombroses esglésies.
Artamont, refugi d’
Refugi de muntanya (1.340 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Cardós, al camí de Llavorsí a Vic de Sòs.
Ars magna
(Illes Balears, 1305 – 1308)
Obra de Ramon Llull. Fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art Major).
Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu, el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull.
La finalitat de l’art consisteix a proposat un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics.
Concretament, però, i mitjançant aquesta recerca sistemàtica de la veritat, anava encaminada a la conversió dels musulmans i jueus.
Arrufó, Eloi
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Vidrier. Autor de nombroses peces artístiques.
La seva producció es troba documentada entre els anys 1718 i 1747. Treballà per al temple de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Arrufat i Herrero, Josep
(l’Havana, Cuba, 1843 – Barcelona, 1883)
Pintor i poeta. La seva família tornà a Barcelona quan ell tenia 7 anys.
Intervingué en política a favor de les tendències catalanistes. Publicà un Recull de poesies catalanes.
Arrose
(Esterri d’Àneu, Pallars Sobirà)
Antic terme, situat entre els antics municipis de Jou i de Son, separat, pràcticament, de la resta del terme municipal.
És drenat pel barranc d’Arrose, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa.
Arròs i Vila
Antic municipi: 28,41 km2, annexat (1970) a l’actual.
Estava format pels pobles d’Arròs (centre municipal), de Vila, els poblats temporals de les bordes de Sant Joan d’Arròs, el de les d’Era Artiga de Varradòs i el veïnat d’Et Pónt d’Arròs.
Dades dels Països Catalans 