Arxiu d'etiquetes: Illes Balears (cult)

Vida Coetània

2 Respostes

(Illes Balears 1311)

(llat: Vita)  Títol d’una biografia de Ramon Llull, en català modern. Escrita en llatí per un autor desconegut, probablement religiós de la cartoixa de Vauvert (París). El text llatí, conservat a la Bibliothèque Nationale, de París, fou publicat per B. de Gaiffier.

La versió catalana, de lletra del segle XV, es conserva al British Museum, i fou editada primer per Salvador Bové (1915) i reimpresa després a Mallorca (1933) i a Barcelona (1957).

L’obra té un gran valor autobiogràfic, perquè en gran part reprodueix la narració feta oralment pel mateix Llull, malgrat que aquest hi aparegui anomenat en tercera persona.

talaiot

13 Respostes

(Illes Balears)

Monument megalític. Consisteix en una torre o talaia construïda a base de grans blocs de pedra. Daten de la darreria de l’edat del bronze a l’època romana; a Mallorca n’hi ha més de 1.000 i a Menorca uns 500.

Són construccions de tècnica ciclòpia, generalment de planta circular o el·líptica, bé que n’hi ha de base quadrada; solen tenir doble mur, amb un replà intern de pedres i terra. La coberta és a base de grans lloses, que generalment s’aguanten en una gruixuda pilastra que hi ha al mig.

Roqueta, sa -Illes Balears-

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Nom que els habitants donen a la seva illa natal.

Institut d’Estudis Baleàrics

2 Respostes

(Illes Balears, 25 abril 1971 – )

(IEB)  Institució d’investigació i promoció cultural. Fou creat amb el nom d’Institut d’Estudis Socials, i transferit el 1979 al Consell Interinsular de les Balears.

Entre altres publicacions, edità des del 1981 i amb periodicitat trimestral, l’òrgan “Estudis Baleàrics”.

Enllaç web: Institut d’Estudis Baleàrics

Institut Balear de Turisme

Deixa un comentari

(Illes Balears, 22 juny 1989 – )

(IBATUR)  Empresa pública. Creada per la conselleria de turisme del Govern de les Illes Balears. Inicialment, i fins el 1999, en què es féu una nova regulació de l’empresa, es denominà Institut Balear de Promoció del Turisme.

Els seus objectius consisteixen en la promoció i comercialització del producte turístic de les Illes Balears, la recerca i el desenvolupament d’aquest producte, la informació estadística i, finalment, l’observatori permanent de la qualitat de les zones turístiques.

Horacianes

1 Resposta

(Illes Balears, 1906)

Obra de Miquel Costa i Llobera. Recull 16 composicions, dues de les quals –A Horaci i Calma (traducció de l’obra XVI del llibre II d’Horaci)- foren escrites el 1880, bé que després retocades, i les restants entre el 1905 i el 1906.

Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa -seguint els exemples de Manuel de Cabanyes i Carducci-, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics- volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana (estrofes sàfica i alcaica, entre altres).

L’obra, que, malgrat la seva rigor clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica (fou editada dues vegades el mateix any).

Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país.

Història General del Regne de Mallorca

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1595)

Obra de Joan Binimelis i Garcia. Abraça des de la creació del món fins al 1592, i consta de la història de l’illa fins a Felip III, de les institucions de govern civils i eclesiàstiques, de la descripció dels pobles de Mallorca, d’unes biografies de mallorquins il·lustres i de la relació de les Germanies (1521-23) i altres esdeveniments.

L’autor la confegí a base de cròniques o relacions anteriors i de documentació arxivística, sense preocupació per la proporció que prenia cada una de les parts. L’escriví en català (acabada el 1595) i la traduí al castellà, amb lleugeres variacions i ampliacions (com les Germanies valencianes segons la crònica de Viciana), el 1601.

Al segle XVIII els originals eren ja en molt mal estat; la versió catalana és coneguda només parcialment (manquen la part històrica des de Jaume I i les institucions de govern) per almenys cinc còpies fragmentàries dels segles XVII i XVIII; una versió castellana -l’única completa de l’obra- fou editada amb un criteri poc rigorós el 1927.

L’obra serví de base primordial per a les posteriors històries generals de Mallorca de Joan Dameto (1632), Vicenç Mut (1650) i Jeroni Agustí Alemany (1723).

Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

2 Respostes

(Illes Balears, 1973 – )

(GOB)  Entitat ecologista. Estructurada en tres seccions insulars (Mallorca, Menorca i Formentera); aplega més de 5.000 socis. Disposa de diverses seccions específiques, entre les quals la de ciclisme ecològic Pedal Verd, la d’Educació Ambiental, la d’Excursionisme i la d’Ornitologia i Anellament.

Ha rebut diversos premis, entre els quals el premi Ciutat de Palma d’Investigació (1983), el premi Borja Moll (1988) i el Premi Nacional del Medi Ambient (1997), entre altres.

La seva acció ha estat predominant per a evitar la proliferació d’urbanitzacions, ports esportius i altres instal·lacions o serveis turístics en indrets d’alt valor ecològic, al mateix temps que ha aconseguit que les institucions protegissin d’una manera eficaç diverses àrees d’interès naturals.

Entre altres, edita les revistes “Ecologista” (des del 1985), “Circular Informativa” (des del 1973), “Circular Ornitològica” (des del 1979) i l'”Anuari Ornitològic” (des del 1987).

En l’àmbit científic ha ajudat a la realització de diversos treballs, com el Catàleg d’Espècies Vegetals Endèmiques i Amenaçades de Balears (1986), i des del 1982 elabora un Atles d’Ocells Nidificants de Mallorca. La seva aportació científica més destacada ha estat la descoberta del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca que actualment és objecte d’un pla de recuperació subvencionat per la Comunitat Europea i el govern balear.

Enllaç web: GOB Mallorca

Escola Mallorquina -poesia-

14 Respostes

(Illes Balears, segle XX)

Conjunt de poetes de la primera meitat del segle XX, vinculats especialment a la revista “La Nostra Terra” i cultivadors d’un humanisme d’arrel clàssica i mediterrània.

Els seus predecessors va ésser Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover i Maspons, i els membres més destacats del grup, Miquel Ramon Ferrà, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès, Miquel Forteza i, per bé que menys vinculat a ells, Bartomeu Rosselló i Porcel.

Després de la guerra civil també comptà amb Miquel Gayà, Llorenç Moyà i Miquel Dolç.

Uns trets comuns la caracteritzen: rigor formal, musicalitat, transfiguració del paisatge, mediterrianisme, herència hel·lènica i humanista en general, llengua depurada i literària, tot i que recull “l’agre de la terra”.

El noucentisme potencià el sentit i la importància de l’Escola, i Josep Carner, Bofill i Mates i, sobretot, el grup format entorn de “Catalunya” (1903-05), se’n feren ressó i promogueren els contactes i els viatges dels autors baleàrics a Barcelona.

Diputació Arqueològica de les Illes Balears

1 Resposta

(Illes Balears, 1844 – 1845)

Institució oficial. Dependent de l’Academia Española y Arqueológica de Madrid.

Tingué com a objectiu la descripció dels monuments arqueològics de les Illes i llur protecció. Nomenà corresponsals a tots els pobles.

No arribà a l’any d’existència.