Depressió (2.260 m alt) de l’antic municipi de Gil, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el terme català i l’occità de Seix.
Hi passa un dels camins que comuniquen la vall d’Àneu amb Coserans.
Depressió (2.260 m alt) de l’antic municipi de Gil, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el terme català i l’occità de Seix.
Hi passa un dels camins que comuniquen la vall d’Àneu amb Coserans.
Antiga ruta romana que unia Hispània, a través del Pertús, amb les Gàl·lies i Itàlia.
Seguia en part una vella ruta que travessa Catalunya vorejant la costa mediterrània fins al sud de l’actual País Valencià, des d’on es dirigia cap a l’interior i arribava a Andalusia.
(Roma, Itàlia, 63 aC – Nola, Itàlia, 14 dC)
Primer emperador romà.
Tarraco, que fou la seu d’August durant el temps que passà a Hispània, fou posteriorment la primera ciutat de l’imperi que li donà culte com a divinitat (25 dC).
(Catalunya, segle III – Tarragona, 259)
Diaca de l’església de Tarragona. Morí màrtir amb el bisbe Fructuós i el diaca Eulogi.
L’Església Catòlica en celebra la festa el 21 de gener.
Barri pescador, a la dreta de la riera de Blanes.
A l’edat mitjana pertanyia al terme de Palafolls.
(Catalunya, segle XIV – Roma ?, Itàlia, segle XIV)
Religiós. Residí molt de temps a Roma, on fou capellà del papa.
Escriví una cronologia i ressenya històrica dels pontífexs fins al 1321, regnant Joan XXII.
(Colldejou / Pratdip, Baix Camp)
Vall del massís muntanyós que separa el Priorat del Camp de Tarragona, entre els dos municipis, drenada pel barranc de l’Aufinac, afluent, per l’esquerra, del de Porquerola.
(l’Havana, Cuba, 16 novembre 1856 – Barcelona, 12 octubre 1918)
Fotògraf. El 1905 s’instal·là a Barcelona. Especialitzat en edicions basades en la fotografia.
Féu una notable edició d’heliogravats sobre l’Exposició Universal del 1888, on guanyà una medalla d’or, com també a les d’Aragó (1886) i París (1889).
Curs d’aigua intermitent, es forma vora la vila de Palafrugell i, a través de la fossa tectònica que entre els massissos de Begur i de les Gavarres uneix aquesta vila amb Palamós, es dirigeix al mar.
Desemboca vora Sant Antoni de Calonge.
(Barcelona, 1890 – 1940)
Publicista. Destacà en l’ensenyament de les tècniques publicitàries.
El 1934 fou nomenat president de la Federació Europea de Publicitaris.