(Barcelona, 19 juny 1911 – 5 gener 1980)
Artista gravador. Fill d’Antoni Gelabert i Alart. Excel·lí en les xilografies.
Autor d’uns tres-cents ex-libris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1962), Els set pecats capitals (1963), Històries de les bruixes d’Altafulla (1971) i Ninots i rodolins (1972).
Mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d’Altafulla, i la Torre de l’Encenall, de Torredembarra.
(Perpinyà, 19 desembre 1828 – Girona, 1897)
Pintor. Es formà a París amb Couture. De jove col·laborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra.
Fou professor de dibuix a Girona, on ocupà càrrecs d’importància, com el de president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts, i hi fundà l’Ateneu Gironí, del qual fou president. Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França (1885-97).
Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia, Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona.
(Barcelona, 1 setembre 1882 – 7 abril 1944)
Crític musical. Germà d’Antoni. Professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Escriví Una teoría elemental de la música. És autor de la música de Mundo, demonio y carne (1902) i de l’opereta El desterrado.
Fou director artístic de la companyia Gramophon.
(Barcelona, segle XIX – 16 juliol 1930)
Pintor. Germà de Concordi. Destacà en l’ensenyament, que exercí a diversos centres públics i privats.
Col·laborà amb eficàcia a l’obra de les colònies escolars de l’ajuntament de Barcelona. Realitzà notables pintures murals al palau de la Generalitat.
Fou el pare d’Antoni Gelabert i Casas.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Era ciutadà honrat de Barcelona.
En 1713-14 formà part de la junta agregada al govern provisional català. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic.
A la primeria de setembre de 1714, amb Josep Antoni de Ribera, fou l’encarregat de comunicar a Villarroel la decisió de les autoritats de rebutjar la proposta de rendició formulada per l’enemic.
Caiguda Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns i li cremaren el títol de ciutadà honrat.
(Girona, 7 febrer 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 16 gener 1986)
Escriptor i compositor. Fou organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu de Sabadell.
Publicà aplecs de nadales, música religiosa i goigs.
Poeta acurat, influït per Josep Carner, publicà poesies seves a Balades i cançons (1931), Horitzons i rutes (1936), Rosa mística (1942, primer llibre publicat legalment en català després de la guerra civil), Poemes de Nadal (1946), Fulles d’heura (1948), Georgiques eucarístiques (1952), etc, reunides a De primavera a reravera (1975), i Els que he trobat pel camí (1986).
En prosa va publicar Pas i repàs (1981) i El nostre pa de cada festa (1985).
Sigla del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (entitat esportiva, 1919- ).
(Catalunya)
FOLK Personatge tradicional. Ninot de fusta i cartó de grans proporcions, que duu una persona que hi va a l’interior. Ja apareix documentats a Catalunya des del segle XIV en la processó de Corpus de Barcelona. Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer. Fins al segle XVI no aparegué la geganta com a dama abillada a la moda.
Desfilen sobretot en les festes populars, com ara la festa major, celebracions, etc, dels pobles i viles.
Tingué una gran revifalla a Catalunya des del 1980 amb la construcció amb materials més lleugers i la proliferació de trobades de gegants. El 1984 es constituí l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. L’any 1997 hi havia a Catalunya més de 1.800 gegants.
Despoblat i antic castell, al límit amb Aitona.
Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III de Barcelona el 1120. Fou dels Cervera de Juneda, i al segle XIV passà als Ayerbe i als Cornell.
El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida. El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida. Hi ha restes d’un poblat ibèric.
(Barcelona, 28 agost 1830 – 16 març 1894)
Historiador i escriptor. Es llicencià en dret a Barcelona (1853).
Col·laborà en els principals diaris carlins de Barcelona i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Entre les seves obres històriques cal esmentar: Historia general de España y de sus Indias (1864), Lo siti de Girona en l’any 1809 (1868) i Los dioses de Grecia y Roma (1880-81) i un gran nombre de traduccions al castellà.
Dades dels Països Catalans 