(Barcelona, 25 octubre 1860 – 1948)
Escultor. Treballà amb Fuixà i Venanci Vallmitjana. Es dedicà comercialment al bibelot.
Entre les seves obres destaca Catalunya independent i Un soldat de campanya.
Ensenyà a l’Escola de Llotja (1915-45).
(Ripoll, Ripollès, abans 1127 – fi segle XIII)
Crònica anònima del comtes de Barcelona escrita en llatí a l’escola historiogràfica de Ripoll.
Iniciada sota els auspicis de Ramon Berenguer IV de Barcelona, va quedar enllestida en temps de Jaume I el Conqueridor.
Entre el 1267 i el 1283 en fou feta la versió catalana. Entre el 1303 i el 1314 es féu l’anomenada edició llatina definitiva, que comprèn fins a la fi del segle XIII.
(ant: Guixa) Poble (1.232 m alt) de l’antic municipi de Salardú, situat a la dreta de la Garona, a la seva confluència amb el barranc de Corilla.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica.
Fou municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el santuari de Sant Marti de Corilla i l’enclavat de Varimanya. Tenia condomini a la Mancomunitat dels Cinc Pobles.
Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
Afluent esquerrà del Ter. Neix a la serra de Santa Magdalena de Cambrils, dins el terme de Vidrà, penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt.
Recull, a Sant Pere de Torelló, per l’esquerra, el cabal del riu Fornés i desemboca al seu col·lector a Torelló.
Ciutat romana corresponent a l’actual Girona.
Formava part de la província Tarraconense.
Cim (2.858 m alt) del massís que separa les valls de la Noguera de Vallferrera, al nord, i de la Noguera de Tor, al sud.
Afluent d’aquest darrer riu per la dreta és el barranc de Gerri, que neix a la serra estesa entre el Monteixo i el pic de Gerri.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Abadia benedictina (Santa Maria de Gerri, o Sant Vicenç de Gerri), fundada pel prevere Espanell l’any 807. El palau abacial, la residència dels monjos, el claustre i altres dependències no s’han conservat.
L’església, consagrada el 25 de setembre de 1149, té tres naus: la central, més alta i coberta amb volta de mig punt, i les laterals, amb volta de quart de circumferència. Un atri de tres cossos precedeix l’església, i el campanar té espadanya de tres pisos.
La vida monacal a Gerri, d’una gran vitalitat fins al segle XII gràcies als comtes de Pallars, decaigué gradualment fins que s’extingí l’any 1835.
(Catalunya, 1413)
(o de l’Assutzena) Orde. Instituït per Ferran I de Catalunya.
La divisa fou una gerra d’assutzenes ressaltada d’un griu del qual penjava la imatge de la Mare de Déu de l’Antiga.
Tenia com a finalitat de protegir les vídues i els orfes i de defensar la religió.
(Girona, 7 abril 1894 – 16 febrer 1909)
Setmanari. Portaveu del Centre Catalanista de Girona.
Dirigit primer per Frederic M. Gispert i Serra, després ho fou per Joaquim Batet i Sisó.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Prudenci Bertrana, Pere Vayreda i Antoni Viver.
(Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV)
Dama. Muller de Gualter de Campagna de Mileto i amant del rei Jaume II de Catalunya per una sola nit, devers el 1287, durant el setge d’Agosta.
En tingué dos fills bessons, Sanç i Napolió. El primer moriria aviat.
El segon, des del 1316, tractaria amb no gaire fortuna de veure’s afavorit pel seu pare, i lluitaria al servei dels reis del Marroc. Alfons III i Pere III de Catalunya tractarien Napolió més generosament.
Gerolda, amb accions notarials, treballà per aclarir la situació dels seus fills.
Dades dels Països Catalans 