Arxius mensuals: Novembre de 2019

Farré i Moregó, Josep Maria

Deixa un comentari

(Lleida, 9 febrer 1897 – Barcelona, 10 febrer 1983)

Notari, jurista i polític. De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista.

Participà en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (novembre 1931), de la qual fou candidat per Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933).

El 1934 se separà del partit a causa de les discrepàncies amb l’actitud adoptada respecte a la llei de contractes de conreu, i es retirà de la política activa.

Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972.

Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (maig 1936).

Farré i Magre, Lluís

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 14 gener 1902 – Buenos Aires, Argentina, 1997)

Filòsof. Es traslladà a l’Argentina el 1931, on es doctorà el 1944.

Ha estat professor de la Universitat de Tucumán, i després fou catedràtic a la Universidad Nacional de la Plata.

S’ha dedicat a l’antropologia filosòfica, el pensament antic i medieval, a la filosofia existencial i també a l’anglosaxona; les seves aportacions més importants han estat en el camp de l’estètica.

Entre les seves obres destaquen Estética (1950), El espíritu de la filosofía inglesa (1952), Vida y pensamiento de Jorge Santayana (1952) i Lucrecio, filósofo y poeta (1958).

Farré i Gassó, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, 1907 – Moscou, Rússia, 4 agost 1978)

Escultor i ebenista. Es formà a Lleida i estigué relacionat amb el Cau d’Art. L’any 1933 exposà al Casino Independent.

Després de la guerra civil s’exilià a l’URSS i abandonà la tasca d’escultor, que reprengué el 1965. L’any 1968 féu una nova exposició a Moscou.

Farré i Costa, Josep

Deixa un comentari

(Tuixén, Alt Urgell, 1899 – Barcelona, 1981)

“el Ferrer de Tuixén“  Músic tradicional. Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici.

Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills i interpretava diverses tonades tradicionals de la serra de Cadí i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular. L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona.

Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu.

Farré i Albagés, Miquel

1 Resposta

(Barcelona, 10 febrer 1901 – 21 maig 1978)

Pintor i acadèmic de Sant Jordi (1945). Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona -d’on fou catedràtic des del 1943-, a Florència i a Granada (1925-26). Es donà a conèixer fent un tipus d’aquarel·la sòlid i estructurat.

Com a pintor de frescs fundà una Escola Internacional de Pintura Mural a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc. El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona.

Té obres als museus d’art modern de Barcelona, Bilbao i Madrid.

Farran i Mayoral, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 29 març 1883 – 7 març 1955)

Assagista. De formació autodidàctica, fou professor de l’Escola Industrial i bibliotecari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat.

Seguí l’esperit i el gust de Xènius i col·laborà de “La Veu de Catalunya” i “La Revista”, entre d’altres. Defensà l’europeisme cultural a Catalunya i la pervivència de l’humanisme clàssic.

De la seva obra, desigual, cal destacar La renovació del teatre (1917), Lletres a una amiga estrangera (1920), Diàlegs crítics (1926), Homes, coses, polèmiques (1930) i Política espiritual (1935).

Traduí al català Plató, Shakespeare, Swift i Flaubert, entre d’altres.

Farran i Comas, Concepció

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Pedagoga especialitzada en ensenyament domèstic. Estudià les realitzacions d’aquesta especialitat a França, Suïssa i Itàlia, pensionada per la Diputació de Barcelona.

La Mancomunitat de Catalunya la nomenà directora de la Secció d’Ensenyament Domèstic de la Universitat Nova. Fou delegada al congrés de París (1922).

En 1924 hagué de cessar en les seves activitats, sota la dictadura de Primo de Rivera.

Farnés, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Marmessor, amb Valentí Almirall, de Rossend Arús i Arderiu.

A la mort d’aquest (1891), i col·laborant amb Almirall, constituí la famosa Biblioteca Arús en una casa del Passeig de Sant Joan de Barcelona deixada pel difunt, i organizant-hi els amplis fons bibliogràfics existents amb aquest fi.

La biblioteca fou inaugurada el 1895 i cedida dos anys més tard a l’ajuntament de Barcelona. És tancada des del 1939.

Farners de la Selva *

Deixa un comentari

(Selva)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Farners.

Farners, castell de

1 Resposta

(Santa Coloma de Farners, Selva)

Antic castell, al cim d’un turó granític (422 m alt) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l’oest de la ciutat.

Es conserven els murs del recinte trapezoïdal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge; una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord.

Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona; fou ocupat pels remences (1485), i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis.

Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners (la Mare de Déu de Farners), consagrada el 1200, amb imatge romànica; conserva la part inferior de l’absis i de la nau, però fou totalment reconstruïda al segle XVIII; hom celebra un aplec el diumenge després de l’Ascensió.