Arxius mensuals: Novembre de 2019

Farriols i González, Santiago

(Barcelona, 1890 – 1974)

Pintor i dibuixant. Es formà a Llotja i a Itàlia, on anà pensionat (1920-21).

Excel·lí com a retratista i com a pintor de temes religiosos amb obres acadèmiques d’una gran pulcritud formal.

També intervingué en treballs d’ornamentació (Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, en qualitat de col·laborador d’Enric Monserdà) i treballà com a dissenyador gràfic tot realitzant nombrosos cartells, ex-libris, etc. Així mateix, es dedicà a l’ensenyament de l’art.

Es conserven obres seves a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, al Museu Marítim de Barcelona i en diverses col·leccions particulars.

Farriol i Montserrat, Jaume

(Banyoles, Pla de l’Estany, 2 juny 1932 – 23 maig 2003)

Escriptor i enginyer tèxtil. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

El 1965 guanyà el premi Maspons i Camarasa amb el seu llibre Banyoles vora el llac, publicat l’any següent.

Farrés i Sabater, Antoni

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 abril 1945 – 13 febrer 2009)

Polític. Com a advocat laboralista i militant del PSUC va participar en la lluita antifranquista durant els darrers anys de la dictadura.

El 1979, en les primeres eleccions municipals de la democràcia i encapçalant les llistes del seu partit, va ésser elegit alcalde de la seva ciutat, càrrec que ha renovat en totes les eleccions posteriors, fins al 1999.

Diputat al Parlament català des del 1992. Fou una de les figures emblemàtiques de la política municipal catalana.

Farreres i Serrahima, Domènec

(Manresa, Bages, segle XIX – 23 abril 1927)

Polític i publicista. Es destacà com a regionalista.

La seva actitud li valgué persecucions i empresonaments. Fou regidor de Manresa.

Col·laborà a diverses publicacions, sobretot a “El Pla de Bages”. Havia reunit un bon conjunt de documents antics i d’objectes artístics.

Farreras i Sampera, Pere

(el Masnou, Maresme, 11 agost 1876 – Barcelona, 5 juny 1955)

Veterinari i metge. Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa.

Ingressà al Cos de Sanitat Militar (1900) i, juntament amb el seu germà Josep, fundà (1906) la “Revista Pasteur”, anomenada un any després “Revista Veterinaria de España”.

Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del segle XX a la Biblioteca Veterinaria de España (fundada el 1912).

Fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1928-30), ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol (1929) i acadèmic corresponsal de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

És autor de nombrosos treballs doctrinals de ciència veterinària.

Farreras i Sampera, Josep

(el Masnou, Maresme, 16 setembre 1880 – 21 novembre 1914)

Veterinari municipal de Barcelona. Estudia bacteriologia amb Ramon Turró, al Laboratori Municipal.

Fundà, junt amb el seu germà Pere, la “Revista Pasteur” (1906), que el 1907 transformà en “Revista Veterinaria de España”.

Publicà el Manual del veterinario inspector de mataderos, mercados y vaquerías, llibre important dins la veterinària del seu temps.

Farreras i Ricart, Francesc

(Barcelona, 7 setembre 1927 – Madrid, 16 setembre 2021)

Pintor, mosaïcista i dissenyador de vitralls. Estudià a Tenerife i a Madrid.

Iniciat en l’àmbit de la figuració, a partir de 1955 evolucionà cap a l’art abstracte fins a arribar a un llenguatge plenament informalista.

Ha treballat el collage i el relleu (aeroport de Barajas, Madrid, 1992), especialment en obres de gran format, i ha exposat arreu del món.

Ha residit a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d’Europa, els EUA i el Japó.

Farreras i Duran, Francesc

(Manresa, Bages, 20 març 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 13 novembre 1985)

Polític i enginyer agrònom.

Fou un dels organitzadors de les Joventuts Nacionalistes de Manresa i del Centre Republicà i director del diari “El Pla de Bages”, així com del setmanari d’Acció Catalana “Política” (1930-31).

Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Manresa. Afiliat posteriorment a Esquerra Republicana, fou secretari de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat (1931-33) i diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona.

S’exilià a Mèxic, on portà a terme tasques culturals, com la fundació de les “Monografies Bages” d’història, i el 1954 passà a presidir el Parlament català a l’exili.

Farrera dels Llops

(les Valls de la Valira, Alt Urgell)

Llogaret, de l’antic municipi d’Anserall, a la vall i parròquia de Sant Joan Fumat, en un coster, damunt la confluència de la Valira i la riera de Cívis.

L’església és esmentada ja el 839. Formà part de l’antic terme d’Ars.

Farré i París, Anton

(Barcelona, 1891 – 1948)

Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble de Pascó, i després es traslladà a Roma (1907-09), on perfeccionà els seus estudis.

Exposà a Madrid (1910), Londres (1923), París (1925) i diverses vegades a Barcelona fins al 1929. Col·laborà com a dibuixant en moltes revistes d’art i humorístiques.

Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint. Féu també publicitat i excel·lí com a especialista en la restauració de quadres. En 1925-32 col·laborà com a crític-corresponsal a “The Studio”.