Arxiu d'etiquetes: viles

Tírvia (Pallars Sobirà)

12 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 8,50 km2, 991 m alt, 141 hab (2017)

0pallars_sobiraSituat a l’aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb els seus afluents, la Noguera de Cardós i el de Burg, envoltat de muntanyes.

Agricultura de secà; es conreen cereals (blat, ordi, civada), patates i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví. Turisme i comerç. Àrea comercial de Tremp.

La vila es troba al caire d’un replà del serrat del Farro, damunt mateix el riu de Glorieta; l’església arxiprestal de Sant Feliu, neoromànica, és esmentada ja el 839. El castell de Tírvia (esmentat ja el 1120) fou el centre del quarter de Tírvia, del vescomtat de Castellbó.

El municipi comprèn també les caseries de la Bana i de Terveu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Térmens (Noguera)

5 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 27,54 km2, 208 m alt, 1.442 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, en un terreny pla, a l’esquerra del Segre.

Agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Segre i del canal d’Urgell; s’hi cultiva principalment cereals (blat i ordi), vinya, olivera, ferratges i fruiters. La ramaderia és important i condiciona en part la producció agrícola; bestiar porcí, oví i boví; granges de conills i d’aviram. Petita indústria alimentària (premses d’oli) i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a l’esquerra del Segre; església parroquial de Sant Sebastià. El 1283 els hospitalers hi establiren la comanda de Térmens.

Dins del terme municipal hi ha la central tèrmica de Tèrmens.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Teià (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,63 km2, 128 m alt, 6.333 h (2017)

0maresme(o Taià)  Situat al sector interior de la comarca; accidentat pels vessants sud-occidentals de la serra de Sant Mateu i pels vessants de la serralada de Marina, al nord-est de la ciutat de Barcelona. Comprèn gairebé tota la vall de la riera de Teià i la petita serra de Teià (254 m alt).

Agricultura amb conreus de secà (vinya, cereals), que dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Indústria tèxtil tradicional. Nucli tradicional d’estiueig, d’ençà que a principi del segle XX es convertí en centre d’atracció turística. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

La vila és a la vora de la riera de Teià; església parroquial de Sant Martí, de finals del segle XVI; es conserven algunes cases pairals.

Dins del terme hi ha diverses urbanitzacions i molts nuclis de població com les Delícies, les Nogueres, el Paradís o Santa Fe.

A la marina de Teià es formà el nucli del Masnou, que s’independitzà municipalment el 1825.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Taradell (Osona)

16 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 26,48 km2, 623 m alt, 6.344 hab (2017)

0osonaSituat al sud-est de la plana de Vic, és accidentat, al sector oriental del terme, pels contraforts del nord-oest del Montseny. El terme comprèn part de la vall alta del riu Gurri, al qual aflueix per la dreta la riera de Taradell. La meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural.

L’agricultura és totalment de secà: es conreen cereals (blat i moresc) i patates. Ramaderia ovina, bovina i porcina; aviram. Indústria tèxtil (cotó, llana i fibres artificials). Estiueig. Àrea comercial de Vic. Població en ascens.

La vila és a l’esquerra de la riera de Taradell; l’església parroquial de Sant Genís, barroca-neoclàssica amb campanar romànic, és esmentada ja el 893; restes de l’antic castell de Taradell (esmentat ja el 893) que fou el centre de l’extensa baronia de Taradell.

El terme comprèn també l’antic terme de les Masies de Taradell i el raval de Santa Eugènia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Deportiva

Talarn (Pallars Jussà)

21 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 27,95 km², 572 m alt, 702 hab (2017)

0pallars_jussaSituat en un terreny accidentat, al mig de la conca de Tremp, a la dreta de la Noguera Pallaresa i vora el pantà de Sant Antoni o de Talarn, al nord de Lleida.

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu, amb aprofitament d’aigües derivades de l’embassament; els conreus més difosos són els de cereals (blat, moresc, ordi i civada), farratge, vinya i oliveres. Ramaderia de llana. Avicultura. Pedreres. Central hidroelèctrica de Talarn. Campament d’instrucció militar i acadèmia de suboficials dins del terme municipal. Àrea comercial de Tremp.

La vila és enlairada a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, es formà a recer de l’antic castell de Talarn, enrunat; església parroquial de Sant Martí, probablement romànica i totalment refeta al segle XVII; plaça Major i carrer del Mig, porticats.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Castelló d’Encús, els antics llocs d’Enhorts, Casals i Santes Creus i l’antic convent de Sant Jaume de Pallars, a l’antiga quadra de Margarit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Súria (Bages)

16 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 23,60 km2, 326 m alt, 5.911 hab (2017)

0bagesSituat a la vall del Cardener i accidentat per les serres de Castelltallat i de Castelladral. Gairebé les dues terceres parts del terme municipal són ocupades per la vegetació natural (pins i matolls).

L’agricultura és bàsicament de secà, amb conreus de vinya i d’oliveres (sovint associades) i d’alguns cereals; el regadiu aprofita aigües derivades del Cardener per mitjà de sèquies, i produeix hortalisses. Granges avícoles. Important explotació minera: les sals potàssiques foren descobertes el 1912, però els jaciments començaren a explotar-se intensament vers l’any 1925. Indústries importants són la tèxtil, la de derivats de la fusta i la de la construcció. Àrea comercial de Manresa.

La vila és a la dreta del Cardener, el nucli vell conserva l’aspecte medieval, al peu de l’antic castell o guàrdia de Súria. Església parroquial de Sant Cristòfol, d’origen romànic.

El municipi també comprèn les caseries de Cererols, el Samuntà i el Fusteret i l’ermita de Sant Salvador.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Foment Cultural – Ràdio

Seròs (Segrià)

16 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 85,75 km2, 103 m alt, 1.895 hab (2017)

0segriaSituat a banda i banda del Segre, al sud-oest de Lleida, al límit amb el Baix Cinca.

Agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat, ordi), vinya, oliveres i ametllers; el regadiu és possible gràcies a les aigües derivades del canal de Seròs i del d’Aragó i Catalunya, i produeix fruites i hortalisses. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i avicultura. Petita indústria alimentària, derivada de l’agricultura (conserves vegetals) i de la construcció. Producció d’oli. Central elèctrica al terme d’Aitona. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a la plana de la dreta del Segre. Església parroquial de Santa Maria, barroca.

El municipi comprèn, a més, l’antic monestir de Vinganya, el despoblat d’Enviure, part de la zona lignitífera de la Canota i és zona d’importants troballes arqueològiques, a les roques de Sant Formatge (hallstàttica), la Torre dels Moros (ibèrica) i el Bovalar (restes basílica paleocristiana).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Sentmenat (Vallès Occidental)

19 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 28,80 km2, 207 m alt, 8.818 hab (2017)

0valles_occidentalSituat al vessant sud del Montmajor, a la partió d’aigües de la riera de Caldes i el Ripoll, a més, el terme és drenat per la riera de Sentmenat.

La proximitat de la ciutat de Sabadell fou decisiva per a la diversificació del sector industrial i l’abandonament progressiu de l’activitat agrícola (cereals, vinya, etc). A més de la tradicional indústria tèxtil cotonera, n’hi ha de metal·lúrgiques, químiques i de l’automòbil, entre d’altres. Ramaderia (especialment de bestiar porcí). Àrea comercial de Sabadell. Població en ascens.

La vila és a l’esquerra de la riera de Sentmenat. Església parroquial de Sant Menna (conserva el campanar romànic de l’antiga església de Sant Menat). Al nord de la vila s’aixeca l’antic castell de Sentmenat, gòtic.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell Guanta, la caseria de Serrabarona i l’antic terme de la Vallcomdal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Actualitat – Institut

Sénia, la (Montsià)

11 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 108,41 km2, 369 m alt, 5.652 hab (2017)

0montsiaSituat al límit amb el Baix Maestrat (riu de la Sénia), al sud-oest de la comarca, accidentat pels contraforts orientals dels ports de Beseit i per la depressió de la Sénia.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; el principal conreu és el d’oliveres, seguit pels cereals, ametllers i vinya; al regadiu, localitzat al llarg del riu de la Sénia, s’hi conreen cereals i arbres fruiters. Cooperativa agropecuària. Indústria paperera, dels mobles i de la construcció. Àrea comercial de Tortosa. Població en ascens.

La vila és a la riba esquerra del riu de la Sénia. Església parroquial de Sant Bartomeu i Sant Roc, barroca-neoclàssica. Fou el centre de la comanda de la Sénia (de l’orde de l’Hospital).

El municipi comprèn els despoblats de Refalgarí i Vallcanera i el santuari de Pallerols.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Centre Excursionista

Selva del Camp, la (Baix Camp)

33 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 35,31 km2, 246 m alt, 5.546 hab (2017)

0baix_campSituat entre la serra de la Mussara i el Camp de Tarragona, és accidentat pel puig d’en Cama. És travessat en direcció oest-est per la riera de la Selva (o de Vilallonga), que neix sota la font Major i el coll de la Batalla i desemboca al Francolí.

Agricultura, amb una part de conreus de regadiu, que es dediquen a conreus d’horta i vergers; però preponderen els conreus arboris de secà, especialment els avellaners. Entre les activitats industrials cal esmentar la tèxtil i la de la construcció. Estiueig. Àrea comercial de Reus.

La vila és troba a la dreta de la riera, al peu i a llevant del turó de Sant Pere del Puig; conserva restes de les muralles i de l’antic castell de la Selva; església parroquial de Sant Andreu, renaixentista.

Dins el terme hi ha l’important santuari de Paretdelgada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola de Música – Escola Abel Ferrater