Arxiu d'etiquetes: viles

Figuerola d’Orcau

6 Respostes

(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)

Vila (552 m alt) i antic municipi, aturonat, prop de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp; comprèn tres ravals: el del Comte, el de la Faidella i el del Ferrer.

El castell de Figuerola, esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II el Sense Fe (segle XV).

L’església parroquial (Santa Maria), bastida el 1524, fou refeta el 1692.

Formà municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat.

Conques -Pallars Jussà-

15 Respostes

(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)

Vila (635 m alt) i antic municipi, incorporat el 1970 a l’actual, situat al peu del mont de Conques (697 m alt), a la dreta del riu de Gavet (anomenat també riu de Conques).

L’església parroquial (Sant Miquel), edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques, imatge gòtica procedent de Covet. El castell de Conques, enrunat, és esmentat ja el 1055.

Fou dels comtes de Barcelona (segle XI) i dels d’Urgell, passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau, els quals hi fundaren, vers el 1342, un convent de clarisses (Santa Maria de Conques), posat per l’infant Enric d’Aragó sota salvaguarda reial el 1483 i que Urbà VIII suprimí el 1624.

En la guerra civil del 1936-39 hi hagué el front des del març 1938 fins al gener 1939; la població restà molt destruïda.

L’antic municipi comprenia, també, l’antic terme de Castelltallat, el santuari de les Esplugues i l’hostal de Jaume de l’Obac.

Arties -vila-

10 Respostes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Vila i antic municipi: 78,56 km2, 1.144 m alt, incorporat el 1968 al de Salardú. El poble es troba a la confluència del riu de Valarties amb la Garona.

L’església parroquial, dels segles XII i XIII, és de tres naus, amb un portal romànic decorat, un retaule gòtic i pintures murals a l’interior; el campanar és de planta quadrada amb tres pisos de finestres.

Aquesta església formava part de l’antic castell d’Entransaigoes; a la vila hi havia també el castell de Peralè (un dels dos castells havia pertangut als templers). A la dreta de la Garona es troba l’església gòtica de Sant Joan d’Arties, antiga parròquia.

Hom ha dit que la vila es trobava emplaçada a la dreta de la Garona, prop de l’església de Sant Jaume, probable indret, tanmateix, del despoblat de Laspan; soterrada per una esllavissada, fou bastida de nou prop del castell d’Entransaigoes.

Entre els edificis de la vila destaquen el casal de Portolà (actualment transformat en Hostal de Gaspar de Portolà) i la casa Paulet, del segle XVI.

Arties era cap de terçó.

Xerta (Baix Ebre)

24 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 32,39 km2, 12 m alt, 1.188 hab (2017)

0baix_ebreSituat a la dreta de l’Ebre, accidentat pels darrers contraforts orientals dels ports de Beseit. Pocs quilòmetres al nord del cap provincial hi ha l’assut de Xerta, d’origen islàmic, acabat a mitjan segle XIX, que dona origen al canal de la dreta de l’Ebre i bonifica l’horta de Xerta, també hi ha el canal de Xerta.

Agricultura amb conreus d’hortalisses, farratges i arbres fruiters (tarongers), a les àrees regades; de secà s’hi conreen oliveres, garrofers, cereals i ametllers. Ramaderia porcina i granges avícoles. Indústria de la construcció. Cooperativa i Comunitat General de Regants de la Dreta de l’Ebre. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a la dreta de l’Ebre, a l’interior d’un pronunciat meandre; església parroquial de l’Assumpció i Sant Martí.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Martí, l’antic terme de la Ram i l’horta de l’Almúnia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vinebre (Ribera d’Ebre)

2 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 26,44 km2, 34 m alt, 428 hab (2017)

0ribera_ebreSituat al centre de la comarca, en una estreta franja a l’esquerra de l’Ebre, on hi ha el sector de les Illes o pla de Vinebre. El territori s’allarga vers el nord-est fins al límit amb el Priorat, i és drenat per diversos torrents, com el riu de la Torre. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga i bosc.

Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els d’oliveres, vinya, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura (elaboració d’alcohols i vi) i fabricació de pinsos compostos. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Població en descens.

La vila (vinebrins o vinebrans) és a l’esquerra de l’antic curs del riu; l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou acabada el 1691, poc abans d’obtenir la independència d’Ascó; important col·legi de les teresianes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà)

14 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 66,09 km2, 496 m alt, 917 hab (2017)

0concaSituat a la vall alta del riu de Milans, capçalera del Francolí, accidentat per les muntanyes de Prades, gran part de les quals són cobertes pel gran bosc de Poblet, al límit amb les Garrigues.

Els conreus més estesos són els de vinya i de cereals, seguits dels d’oliveres, avellaners i ametllers. Ramaderia de llana; avicultura. Explotació de pedreres de granit. Indústria derivada de l’agricultura, tèxtil i química. Àrea comercial de Montblanc. Gran atracció de turisme, degut al veí monestir de Poblet, situat dins el municipi.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu de Milans; església parroquial de la Transfiguració del Senyor, gòtica. Museu del Vidre.

El municipi comprèn, a més, les antigues granges de la Pena, Castellfollit, Riudabella, Milmanda, la granja Mitjana i el Tillar, la vall del Codoç, el santuari dels Torrents i el despoblat de Torrelles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu del Vidre

Vilaverd (Conca de Barberà)

4 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 12,61 km2, 269 m alt, 440 hab (2017)

0concaSituat a la dreta del Francolí, entre el riu Brugent (límit meridional) i el barranc de la Vall (límit septentrional), a l’entrada del congost de la Riba, i accidentat pels contraforts occidentals de les muntanyes de Prades, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb l’Alt Camp. El territori és ocupat en bona part per la garriga, el pasturatge i el bosc.

L’agricultura ocupa poc menys d’una quarta part del territori; hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals, oliveres i ametllers) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Hi ha avicultura amb escorxador i dins el terme es troben diverses guixeres. Àrea comercial de Montblanc. Població en descens.

La vila és a la dreta del Francolí; l’església parroquial és dedicada a sant Martí. Prop de la població hi ha el santuari marià de Montgoi, de base gòtica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilassar de Mar (Maresme)

21 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 4,00 km2, 10 m alt, 20.636 hab (2017)

0maresme(o Sant Joan de Vilassar)  Situat al litoral mediterrani.

Important agricultura basada principalment en el conreu de regadiu, obtingut amb aigua de pous, són dedicats a patates, hortalisses i floricultura (clavells), mentre que al secà és cultiven cereals, vinya i arbres fruiters. Predominen les explotacions agràries petites. La indústria és molt diversificada, amb predomini de la tèxtil. El 1987 s’inaugurà el Mercat de Flor i Planta Ornamental. Centre de turisme i estiueig, amb gran nombre d’apartaments, club nàutic i càmping. Àrea comercial de Mataró.

La vila és a la costa, a la desembocadura de la riera de Cabrils; església parroquial de Sant Joan (1727-79). El lloc es formà com a barri marítim de Vilassar de Dalt.

Dins el municipi hi ha algunes torres de defensa, entre les quals la torre de Can Nadal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilassar de Dalt (Maresme)

19 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,86 km2, 142 m alt, 8.961 hab (2017)

0maresme(o Sant Genís de Vilassar)  Accidentat per la serra de Sant Mateu, als vessants de la Serralada Litoral.

Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres), amb clar predomini de les explotacions agràries petites i de regadiu (hortalisses, flors i patates). Important indústria (tèxtil, del metall, química, de la fusta, etc). Estiueig. Àrea comercial de Mataró.

La vila és al peu del sector muntanyós, presidit per la massa del castell de Vilassar, gòtic, restaurat modernament, declarat monument històrico-artístic el 1931, fou centre de la baronia de Vilassar; l’església parroquial de Sant Genís, obra gòtica tardana (1511), fou destruïda el 1936, ha estat en part reconstruïda; interessant Museu de Malacologia (1967) i Museu Arqueològic Municipal (1961). Recinte megalític de can Boquet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vila-seca (Tarragonès)

25 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 21,64 km2, 45 m alt, 21.993 hab (2017)

0tarragones(ant: Vila-seca de Solcina)  Situat al litoral mediterrani, comprèn l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Camp.

Agricultura d’alternança dels conreus de secà (cereals, oliveres, vinya, garrofers i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses, avellaners i altres arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Indústries químiques, del metall i de la construcció. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i Reus simultàniament.

La vila és en un lleu aturonament que, 4 km enllà, dóna lloc al cap de Salou; de l’antic castell de Solcina restà la gran torre; església parroquial de Sant Esteve (de la fi del segle XVI), gòtica-renaixentista.

Comprèn els nuclis turístics de la Pineda i de la Plana, al litoral, així com el parc d’atraccions de Port Aventura. S’han trobat restes d’un poblat ibèric a la Cella, una indústria neolítica de sílex al pla del Maset i altres testimoniatges prehistòrics i romans.

Tant el litoral com la vila foren durament castigats per la pirateria, al segle XVI. El 1989 li va ésser segregat el terme de Salou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques