(Valls, Alt Camp, 1604 – 1675)
Frare dominicà. Fou professor de teologia a Vic.
És autor d’una obra religiosa.
Bofarull i de Rosselló, Tomàs
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Valls (morts a)
Gairís, Vicenç
(Torelló, Osona, segle XVII – Valls, Alt Camp, després 1660)
Argenter. Té documentades nombroses obres.
Fou administrador de l’hospital de Valls i prohom de la vila.
Esquiu, Guillem
(Valls, Alt Camp, segle XIV – 1383)
Ciutadà. Morí lluitant contra els homes del comte de Prades, que imposaven a la vila el poder d’Elionor de Prades, ex-reina de Xipre i germana del comte.
Bonet i Dalmau, Francesc
(Valls, Alt Camp, 1840 – 1898)
Industrial i inventor. Construí un curiós model d’automòbil amb motor a petroli, el primer que circulà pels carrers de Barcelona.
Bernages, Josep
(Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, 1859)
Escultor. Fou deixeble i ajudant de Simforià Bonifaç.
Quan el taller d’aquest passà a mans de Golarons, hi continuà treballant durant molts anys.
Balaguer, Ramon
(Barcelona, segle XVII – Valls, Alt Camp, segle XVIII)
Daurador. Documentat entre 1660 i 1701, establert a Valls. Treballà per a nombrosos temples.
Fou el pare del també daurador Ramon Balaguer i Espar (Valls, Alt Camp, segle XVII – segle XVIII).
Ballester i Virgili, Francesc
(Valls, Alt Camp, 1925 – 29 juliol 2014)
Escultor i pintor. Féu la seva primera exposició d’escultura a Valls, el 1944.
Filomena de Santa Coloma
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 3 abril 1841 – Valls, Alt Camp, 13 agost 1868)
(Filomena Ferrer i Galzeran) Monja mínima. Germana de l’escultor Feliu Ferrer i Galzeran. Entrà a l’orde a Valls (1860).
Religiosa exemplar, féu vot de cercar sempre el més perfecte (1866). Morí en un rapte místic. El seu cos és conserva incorrupte. Deixà alguns escrits religiosos.
El 1897, Lleó XIII, la declarà venerable.
Fernández de Heredia, Gonzalo
(Móra de Rubiols, Aragó, 1450 – Valls, Alt Camp, 21 novembre 1511)
Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona (1478-90) i arquebisbe de Tarragona (1490-1511).
Estigué vinculat al servei de Joan II el Sense Fe i de Ferran II de Catalunya com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins al 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi.
Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI (1492). Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma.
Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València (1492), al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca.
Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d’himnes, per a l’església tarragonina.
Fou president de la generalitat per mort del titular, el canonge barceloní Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, elegit el 1503.
Des del 1500 residí habitualment al monestir d’Escornalbou.
Costas i Jové, Francesc
(Valls, Alt Camp, 1891 – 1988)
Escriptor. Ha col·laborat a “La Nova Revista” i d’altres publicacions.
És autor de les monografies Els castells (1933), Consideracions sobre la novel·la catalana (1933), El novelista Narciso Oller (1946), Perfil literari de Joaquim Ruyra i Oms (1956) i Narcís Oller i la seva obra (1957).
Dades dels Països Catalans 