(Valls, Alt Camp, 18 febrer 1892 – 15 octubre 1970)
Pintor. Germà de Jaume. Estudià a l’Escola d’Art.
Ha obtingut diversos premis, entre ells el Jaume Huguet vallenc.
Estudià precisament la figura del pintor quatrecentista esmentat, i aportà les proves de la seva naixença a la capital de l’Alt Camp.
(Catalunya, segle XVI – Valls, Alt Camp, 1608)
Pintor, de família originària de Granada.
Actiu a Valls des del 1583, pintà els retaules de les confraries de la Concepció (1584) i del Sant Crist (1587) i les portes de l’orgue de l’església parroquial (1595).
També és autor del retaule del Roser de l’església de Puigtinyós, del de Sant Martí de la del Morell i del de Sant Salvador de la de Picamoixons (1597).
(Valls, Alt Camp, 1927 – 4 desembre 2013)
Pintor. També practicà l’escultura.
Ha exposat a Barcelona i Tarragona. És notable la seva participació al Saló de Maig barceloní. Té obres al Museu de Valls.
(Valls, Alt Camp, 1389/94 – després 1450)
Pintor. Assumí la responsabilitat d’educar el seu nebot, el qui fou gran pintor Jaume Huguet i Pedrol. El primer aprenentatge d’aquest degué fer-se al costat de Pere.
Treballà uns anys a Tarragona. Col·laborà amb Mateu Ortoneda. En 1424 cobrava amb poders d’aquest el retaule que tots dos havien pintat per a l’església de Cabra del Camp.
Visqué a Barcelona almenys del 1434 al 1448. Tingué aleshores el taller al carrer de Regomir, al costat del que posseïa el famós Bernat Martorell. Fou quasi sempre pintor de decoracions menors.
Pintà per a l’església de Sant Pere, de Reus, i per a les de Sant Sever, Sant Benet, el Sant Esperit, catedral i del Pi, a Barcelona.
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 3 abril 1841 – Valls, Alt Camp, 13 agost 1868)
(Filomena Ferrer i Galzeran) Monja mínima. Germana de l’escultor Feliu Ferrer i Galzeran. Entrà a l’orde a Valls (1860).
Religiosa exemplar, féu vot de cercar sempre el més perfecte (1866). Morí en un rapte místic. El seu cos és conserva incorrupte. Deixà alguns escrits religiosos.
El 1897, Lleó XIII, la declarà venerable.
(Móra de Rubiols, Aragó, 1450 – Valls, Alt Camp, 21 novembre 1511)
Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona (1478-90) i arquebisbe de Tarragona (1490-1511).
Estigué vinculat al servei de Joan II el Sense Fe i de Ferran II de Catalunya com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins al 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi.
Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI (1492). Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma.
Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València (1492), al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca.
Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d’himnes, per a l’església tarragonina.
Fou president de la generalitat per mort del titular, el canonge barceloní Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, elegit el 1503.
Des del 1500 residí habitualment al monestir d’Escornalbou.
(Valls, Alt Camp, 1891 – 1988)
Escriptor. Ha col·laborat a “La Nova Revista” i d’altres publicacions.
És autor de les monografies Els castells (1933), Consideracions sobre la novel·la catalana (1933), El novelista Narciso Oller (1946), Perfil literari de Joaquim Ruyra i Oms (1956) i Narcís Oller i la seva obra (1957).
(Valls, Alt Camp, 2 febrer 1895 – 14 agost 1936)
Polític i escriptor. Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya.
Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista.
Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra civil.
Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” (1919-36).
(Valls, Alt Camp, 28 març 1864 – 4 setembre 1930)
Historiador i literat. Fundà els setmanaris “La Actualidad”, després “El Distrito”, i, el 1905, “La Crónica de Valls”, on a vegades signava Patrici de Valls o March Pons, i aclarí errors històrics, especialment sobre les Esquadres de Catalunya.
Fou diputat provincial i alcalde (1906-09) de Valls.
Fou cronista, arxiver i bibliotecari municipal des del 1918.
(Portugalete, Biscaia, 24 juny 1715 – Valls, Alt Camp, 24 agost 1778)
Polític i militar. Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta de Comerç de Barcelona (1763-76), la qual afavorí.
Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, Castaños n’emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàl·liques.
El 1776 va retirar-se al monestir de Poblet.
Dades dels Països Catalans 