(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 1936)
Organització. Reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell. Pel març de 1933 tenia 14.012 afiliats.
Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local que s’oposà, en 1931-33, a la direcció (en fou expulsada pel setembre de 1932), i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d’Oposició a Catalunya.
Poc després d’esclatar la guerra civil s’integrà a la UGT.
Edità “Vertical” (1932-34 i 1937).
Personatge d’una llegenda popular, conegut també com el Fort Farell.
Representa un home honrat i valent, cepat i gros, que duia per bastó un tronc de pi, amb el qual féu el curs del Besòs. Per calmar la set, posant un peu a Tagamanent i l’altre al puig Fred (al pla de la Garga), s’ajupia a beure aigua del Congost, a l’indret del Figaró.
Amb una sola mà aixecava els bous i l’arada amb què llauraven i, fent alçaprem, tombava una muntanya.
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 setembre 1947 – )
Entitat. Dedicada a la promoció de l’esbarjo infantil, especialment espectacles teatrals, i coneguda també com a Joventut de La Faràndula.
El 1956 va inaugurar un local propi (Teatre de La Faràndula), de més de mil localitats, que a partir del 1972 va esdevenir municipal; programà tota mena d’espectacles, com les activitats de la societat Amics de l’Òpera de Sabadell i els concerts de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Enllaç web: Joventut de La Faràndula
(Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – vers 1920)
Establiment artístic. Creat pel ceramista Marià Burguès com a taller ceràmic, amb botigues a Barcelona.
El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb: assessorat per diversos artistes, una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d’exposicions de la plana major del noucentisme.
Hi nasqueren Les Arts i els Artistes (1910), hi foren promogudes revistes com “Picarol” (1912), “Revista Nova” (1914 i 1916) i “Vell i Nou” (1915-19) i hi fou protegida la primera època de “Papitu” (1908-11).
En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes, prosseguí només com a botiga d’objectes d’art.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1910 – 1915)
Escola. Fundada per l’empresariat de la ciutat per a la instrucció adequada dels seus fills en el sector tèxtil.
Dirigida per Alexandre Galí, esdevingué una de les millors escoles pilot. S’hi assajaren, tot i el seu caràcter classista, les darreres descobertes de la pedagogia europea.
Cridat Galí per Prat de la Riba, l’Escola perdé el caire de centre d’avantguarda.
(Catalunya, 450 – 874)
Demarcació eclesiàstica. Segregada vers el 450 del territori diocesà de Barcelona pel bisbe Nundinari i que durà fins a la invasió àrab. Comprenia probablement l’antic municipi romà d’Egara.
El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d’Ireneu a Egara. Sembla que un altre bisbe d’aquesta ciutat, Nebridi (516-27), passà també a Barcelona, on es testimoniat el 540.
Durant el període visigòtic hom coneix el nom d’uns altres sis bisbes d’Egara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província. El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a la seu d’Egara.
Després de la conquesta carolíngia, un intent del prevere mossàrab immigrant Baió de restaurar la seu (aleshores ja a Terrassa) fracassà quan un capitular reial de Carles el Calb del 874 clogué l’afer a favor de Frodoí, bisbe de Barcelona.
Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat, entre la carretera de Castellar del Vallès i la riera de les Arenes i el carrer de Jaume I.
Format en 1952-60 per blocs d’habitatges dits Grup Ègara, ha donat nom a una zona molt extensa, mixta d’habitatge i indústria, aquesta darrera al costat de la carretera. Hi predominen els edificis d’una planta.
La població, en gran part immigrada, és quasi tota obrera. L’equipament urbà és deficitari. El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes.
L’empresa AEG és una de les més importants de la zona.
Antiga ciutat romana corresponent a l’actual. Fou municipi romà des de l’any 128.
Es conserven un mosaic i restes de fris de l’antiga basílica romano-cristiana del segle V.
(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)
Relleu del massís de Sant Llorenç del Munt, que forma un monòlit foradat pel mig i pla a la part superior, destacat de la cinglera que limita la Mola.
Segons la llegenda, s’hi refugiava el drac que assolava aquella contrada.
(Terrassa, Vallès Occidental, 23 abril 1977 – )
Diari. Inclou articles en català i en castellà.
L’any 2000 el tiratge era d’uns 8.000 exemplars.
Enllaç web: Diari de Terrassa
Dades dels Països Catalans 