(Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – 1872)
Entitat creada pel Gremi de Fabricants de Sabadell. Destinat a la realització de la política proteccionista.
Entre les seves activitats figuraren cursos d’ensenyament econòmic, mercantil i industrial (1863-65) i la publicació del periòdic “El Eco del Vallés”.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1969 – )
(ICP) Centre de recerca paleontològica. Fundat per la diputació de Barcelona a instàncies del paleontòleg Miquel Crusafont.
Té una de les col·leccions de mamífers fòssils més importants d’Espanya i de tot Europa.
Enllaç web: Institut Català de Paleontologia
(Viladecavalls, Vallès Occidental)
Urbanització, situada al nord-est del terme, prop de la ciutat de Terrassa.
Es creà al voltant de l’antiga masia de Sant Miquel de Gonteres.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1925)
Setmanari àcrata. S’autodenominà socialista.
Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran (1916) i per Joan Galobart (1923).
El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment (1932-34; 1937-38) la de “Vertical”.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1945 – )
(FBC) Entitat. Patrocinada per la Caixa d’Estalvis de Sabadell i el gremi de fabricants sabadellencs.
És dedicada a l’estudi dels problemes de la ciutat i dels comarcals. Entre les seves publicacions destaca els “Quaderns d’Arxiu” i monografies vàries.
El precedent de la fundació fou l’Institució Bosc i Cardellac, fundada el 1941.
Enllaç web: Fundació Bosch i Cardellach
(Rubí / Sant Quirze del Vallès / Terrassa, Vallès Occidental)
Poble, situat al límit dels tres municipis, a l’esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí i Terrassa.
La zona residencial es començà a construir al primer quart del segle XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya; seguí un projecte d’urbanització.
A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte; s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquista, i els anys 1960 hom començà a instal·lar-hi indústries.
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Barri, al sud-est del poble.
Es començà a construir al voltant del 1970 i és format per grans blocs d’habitatges.
Barri-dormitori de les zones industrials properes, consta d’uns 4.000 habitatges.
(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)
Barri obrer, a 2 km del centre urbà, aigua avall de la riera de Caldes.
Sorgit els anys 1930 com a ciutat-jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d’industrialització del Vallès dels anys 1950 i 1960.
La construcció hi ha estat efectuada d’una forma anàrquica i no ha anat acompanyada de les més mínimes obres d’urbanització.
Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Barri, al vessant occidental de la serra de Collserola. Fou projectat per Pearson a la primeria del segle XX.
Bé que inicialment fou un lloc d’estiueig i esbarjo, a partir dels anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 1936)
Organització. Reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell. Pel març de 1933 tenia 14.012 afiliats.
Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local que s’oposà, en 1931-33, a la direcció (en fou expulsada pel setembre de 1932), i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d’Oposició a Catalunya.
Poc després d’esclatar la guerra civil s’integrà a la UGT.
Edità “Vertical” (1932-34 i 1937).
