Arxiu d'etiquetes: Vallès Occidental

Institut Industrial de Terrassa

(Terrassa, Vallès Occidental, 24 octubre 1873 – 1978)

(IIT)  Entitat. Creada de la fusió de l’antic Gremi de Fabricants i l’Associació de Fabricants.

Tingué com a objectiu el foment i la defensa de la indústria llanera de Terrassa. El seu portaveu fou el periòdic “La Industria Tarrasense” (1876), de caràcter proteccionista.

L’Institut donà lloc a la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (1886), la Mútua d’Assegurances (1900), la Biblioteca Tècnica-Tèxtil (1933), el Museu Tèxtil Biosca, etc. L’any 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920. El 1955 creà el Servei Comercial de la Indústria Tèxtil Llanera.

Amb la llibertat sindical del 1978, l’Institut, amb altres entitats locals, conformà la Confederació Empresarial de la Comarca de Terrassa (CECOT).

Institut Industrial de Sabadell

(Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – 1872)

Entitat creada pel Gremi de Fabricants de Sabadell. Destinat a la realització de la política proteccionista.

Entre les seves activitats figuraren cursos d’ensenyament econòmic, mercantil i industrial (1863-65) i la publicació del periòdic “El Eco del Vallés”.

Institut Català de Paleontologia

(Sabadell, Vallès Occidental, 1969 – )

(ICP)  Centre de recerca paleontològica. Fundat per la diputació de Barcelona a instàncies del paleontòleg Miquel Crusafont.

Té una de les col·leccions de mamífers fòssils més importants d’Espanya i de tot Europa.

Enllaç web: Institut Català de Paleontologia

Gonteres, colònia

(Viladecavalls, Vallès Occidental)

Urbanització, situada al nord-est del terme, prop de la ciutat de Terrassa.

Es creà al voltant de l’antiga masia de Sant Miquel de Gonteres.

Germinal

(Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1925)

Setmanari àcrata. S’autodenominà socialista.

Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran (1916) i per Joan Galobart (1923).

El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment (1932-34; 1937-38) la de “Vertical”.

Fundació Bosch i Cardellach

(Sabadell, Vallès Occidental, 1945 – )

(FBC)  Entitat. Patrocinada per la Caixa d’Estalvis de Sabadell i el gremi de fabricants sabadellencs.

És dedicada a l’estudi dels problemes de la ciutat i dels comarcals. Entre les seves publicacions destaca els “Quaderns d’Arxiu” i monografies vàries.

El precedent de la fundació fou l’Institució Bosc i Cardellac, fundada el 1941.

Enllaç web: Fundació Bosch i Cardellach

Fonts, les -Vallès Occidental-

(Rubí / Sant Quirze del Vallès / Terrassa, Vallès Occidental)

Poble, situat al límit dels tres municipis, a l’esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí i Terrassa.

La zona residencial es començà a construir al primer quart del segle XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya; seguí un projecte d’urbanització.

A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte; s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquista, i els anys 1960 hom començà a instal·lar-hi indústries.

Fontetes, les

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Barri, al sud-est del poble.

Es començà a construir al voltant del 1970 i és format per grans blocs d’habitatges.

Barri-dormitori de les zones industrials properes, consta d’uns 4.000 habitatges.

Florida, la -Vallès Occidental-

(Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)

Barri obrer, a 2 km del centre urbà, aigua avall de la riera de Caldes.

Sorgit els anys 1930 com a ciutat-jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d’industrialització del Vallès dels anys 1950 i 1960.

La construcció hi ha estat efectuada d’una forma anàrquica i no ha anat acompanyada de les més mínimes obres d’urbanització.

Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.

Floresta, la -Vallès Occidental-

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Barri, al vessant occidental de la serra de Collserola. Fou projectat per Pearson a la primeria del segle XX.

Bé que inicialment fou un lloc d’estiueig i esbarjo, a partir dels anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona.