(València, 8 juny 1852 – segle XIX)
Escriptora. Publicà diversos articles i escriví algunes obres de teatre en castellà.
(València, 8 juny 1852 – segle XIX)
Escriptora. Publicà diversos articles i escriví algunes obres de teatre en castellà.
(el Grau de València, 1826 – Cervera di Roma, Itàlia, 1902)
(o Llobera) Pilot. Després del naufragi de quatre fragates (1865) davant del port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari “Las Provincias”, i hi féu construir el dic de Llevant.
El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial.
Ja gran, el 1880, prengué l’hàbit cartoixà a Vauclaire (França) i posteriorment passà a la cartoixa de Montrieux. En religió prengué el nom propi de Vicent.
(València, 1792 – 1860)
Comerciant. Fou alcalde de València (1835-36, 1838-39 i 1859-60) i diputat a corts. Figurà entre els fundadors de la Societat Valenciana de Crèdit i Foment (1846).
El 1884 proposà a la Societat Econòmica d’Amics del País, de València, la importació de guano d’una illa propera al cap de Bona Esperança, per utilitzar-lo, igual que els anglesos, com a adob dels conreus d’arròs del País Valencià.
(València, 6 gener 1825 – 17 febrer 1896)
Escriptor teatral. Autor de sainets i drames, destaquen El sereno d’Alfafar, Una nit en la fira i El reliquiari de plata. En castellà va escriure teatre històric i romàntic.
El seu poema Lucrècia profanada fou causa de la fundació de Lo Rat Penat (1878).
(València, 1781 – 8 juliol 1857)
Pintor. Acadèmic de Sant Carles el 1803, fou director general de l’Acadèmia.
Pintà al fresc el cambril de la Mare de Déu dels Desemparats i altres capelles de València.
El Museu de Belles Arts de València conserva el seu oli Carles IV creant Godoy almirall.
(València, 19 març 1888 – Bolonya, Itàlia, 1962)
Soprano. Estudià a València i a Milà, i estrenà al Liceu de Barcelona Terra baixa (Tiefland), òpera amb lletra d’Àngel Guimerà i música de D’Albert.
S’especialitzà en el repertori wagnerià i, en retirar-se, fou professora de cant al Conservatori de València.
(València, 2 octubre 1918 – 14 abril 2002)
Compositor. Deixeble de Manuel Palau i Boix.
D’entre les seves composicions destaquen: Nou cançons per a la intimitat (1966) i Trova heptafònica’ (1969), amb les quals es vinculà a l’avantguarda musical, i Lamentació d’amor de Tirant lo Blanc (1972), Espacios sugerentes (1986) i Breve sonata mudante (1994).
Ha estat director de la Coral Polifònica Valenciana i professor del Conservatori de València.
(València, 1774 – segle XIX)
Escultor. Fou membre i tinent director de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor d’obres notables de tema religiós.
Fills seus foren:
(València, 1537 – 1605)
Cantor i compositor. Professà el 1558 al convent de Sant Domènec de València, i compongué càntics religiosos d’una notable qualitat.
(el Grau de València, Horta, 1 novembre 1769 – Madrid, 15 maig 1844)
Eclesiàstic. Catedràtic de la Universitat de València i paborde de la catedral.
Fou cridat a la Comissaria General de la Creuada i, més tard (1844), fou fet bisbe de Terol, però no en va arribar a prendre possessió.
Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d’aigua potable a València, la conducció de la qual fou inaugurada el 1850.