Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Ibn Gubair al-Kinani

2 Respostes

(València, 1145 – Alexandria, Egipte, 1217)

Viatger andalusí. Fill d’un funcionari de Xàtiva. Fou secretari del governador Abü Sa’id ‘Utmän ibn ‘Abd al-Mu’min de Granada.

Féu tres viatges a Orient (1183-85, 1189-91 i 1217), la descripció (al-Rihla al-Kinani) del primer dels quals constitueix un amè anecdotari i alhora un valuós tractat de geografia i història, font important per a la història de les croades i especialment per a la penetració musulmana a Sicília.

Visità Sardenya, Sicília, Ceuta, la Meca, Medina, Kufa, Bagdad, Alep, Damasc i Sant Joan d’Acre.

Ibn al-Faradzí

Deixa un comentari

(València, 926 – Còrdova, Andalusia, segle X)

Escriptor àrab. Fou valí de València sota el califat de Muhammad II.

Lluità al costat d’aquest i dels seus aliats catalans contra el partir bereber, durant la guerra civil que determinà la famosa expedició de Ramon Borrell I de Barcelona a Còrdova (1010). Quan els berebers recuperaren la ciutat, el mataren.

És autor d’unes biografies de sarraïns il·lustres.

Ibn al-Abbär, Muhammad

Deixa un comentari

(València, 1199 – Tunísia, 1260)

Historiador, tradicionista i poeta. De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València.

Durant el setge cristià se n’anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria (1238). Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada.

És autor de la Takmilat li-kitäb al-Sila, continuació de la Sila d’Ibn Baskuwäl, i d’una col·lecció de biografies, al-Hulla al-Siyarä. Escriví planyents poemes sobre la pèrdua de València.

Ibars i Ibars, Maria

Deixa un comentari

(València, 29 febrer 1892 – 9 gener 1965)

Escriptora i mestra. Destacà com a poetessa. També ha conreat la novel·la.

Ha escrit, entre altres, Vides planes (1961), Flor de nisperer (1962), Graciamar (1963) i L’últim serv (1965). La darrera és d’edició pòstuma.

Ibáñez i Gorostidi, Francisco

Deixa un comentari

(València, 20 novembre 1934 – )

“Paco Ibáñez”  Intèrpret i autor de cançons en castellà. Estudià guitarra a París, on participà en alguns grups.

Gravà el seu primer disc amb poemes de Góngora i García Lorca el 1964 i ràpidament assolí notorietat, dins el moviment de la cançó protesta.

Debutà el 1968 a Espanya, i des d’aleshores ha editat nombrosos discs musicant poemes de Cernuda, Alberti, L. Felipe, Blas de Otero, Celaya, Miguel Hernández, Josep Agustí Goytisolo, etc.

Ibáñez i García de Lara, Vicent

Deixa un comentari

(València, 20 setembre 1886 – Madrid, 16 octubre 1975)

Il·lustrador i periodista. Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla.

En el camp de la crítica ha conreat temes taurins (amb el pseudònim Zig-zag) i esportius (dirigí la publicació “Armas y Deportes” del 1924 al 1932).

Així mateix, ha estat il·lustrador d'”El Imparcial” i de “Blanco y Negro”, entre altres publicacions.

Té una sala al Museu Nacional de Ceràmica de València.

Hurtado, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1767 – després 1829)

Religiós agustí. Destacà en la predicació.

Fou cronista de la ciutat de València.

Huertas i Rosell, Francesc de Paula

1 Resposta

(València, 1845 – segle XIX)

Autor dramàtic i actor. Publicà nombroses poesies soltes i el llibre Tabal i donsaina.

Estrenà obres teatrals en català i castellà, com Un empleo encomanat (1876) i d’altres.

Hospitaler i Caballer, Josep

Deixa un comentari

(València, 26 octubre 1820 – 22 abril 1880)

Mestre d’escola i periodista. S’establí a Menorca, on fundà i dirigí el Col·legi Maonès. Durant la revolució del 1868, pertanyé a la comissió municipal d’ensenyament de Maó.

Dirigí el “Diario de Menorca” (1858-66) i el “Diario de Mahón” (1866-69).

És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa (1869), Diccionario menorquín-castellano, que deixà inacabat, Guía de forasteros en Menorca (1864), etc.

Hijarrubia i Lodares, Guillem

Deixa un comentari

(València, 8 desembre 1893 – 2 febrer 1966)

Historiador. Doctor en teologia i dret canònic. Fou degà de la catedral de València i director del Centre de Cultura Valenciana.

Estudiós de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes, a qui dedicà diverses obres, i dels himnes litúrgics de la seu valenciana.