(València, 1363 – el Puig, Horta, 1417)
Religiós. Batxiller en cànons per Lleida, entrà als mercedaris (1397) i ocupà diversos càrrecs dins l’orde.
Promogué l’Hospital dels Folls de València i la devoció a la Verge dels Desemparats.
Figurà entre els acompanyants de Vicent Ferrer en les seves predicacions itinerants.
(València, 1507 – El Burgo de Osma, Castella, 30 juliol 1566)
Humanista i prelat. Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina, i més tard entrà en la milícia al servei de Carles I.
L’any 1554 Felip II el nomenà mestre del seu fill, el príncep Carles d’Aragó, i el 1564 fou fet bisbe d’Osma.
És autor de diversos escrits llatins i castellans i d’un vocabulari de les obres d’Ausiàs Marc.
(València, 1616 – Madrid, 1681)
Polític i jurisconsult. Estudià lleis a Salamanca, on fou catedràtic de jurisprudència. Exercí com a jutge criminal i civil a l’Audiència de València.
A Nàpols fou regent del Consell Col·lateral i lloctinent de la Cambra de Sumària. A Milà ocupà el càrrec de gran canceller de l’estat. Els seus contactes italians li valgueren ésser nomenat advocat fiscal del Consell d’Itàlia.
Fou el primer marquès de Centelles (1666).
(València, 25 març 1764 – Madrid, 11 octubre 1812)
Il·lustrat. Intendent de l’exèrcit al regne de Mallorca. Membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca.
Autor de diverses memòries sobre l’agricultura (1797) i la ramaderia a Mallorca (1798) i els avantatges d’establir a l’illa una companyia de comerç (1798 i 1802).
(València, 30 novembre 1940 – 12 setembre 2016)
Fotògraf. Fou un dels integrants del moviment artístic Estampa Popular de València i l’any 1965 realitzà la seva primera exposició, València, que fou seguida d’una altra sobre l’enteixinat mudèjar de la catedral de Terol (1973), Espanya segle XX (1974) i d’Estampas naci-onales (1978).
Il·lustrà els llibres La arquitectura de la renovación urbana en Valencia, de Trinitat Simó, El País Valencià, de Vicent Ventura, i fou autor, juntament amb Enric Llobregat, del monogràfic El Corpus de València.
Amb text de M. Àngels Arazzo, publicà Nuestras fiestas (1979) i Las fiestas de Valencia (1980) i La vieja Valencia, mercantil y artesana (1981). Col·laborà també en la Historia del País Valenciano, en sis volums, de Vicent Boix.
El 1981 realitzà una exposició sobre la taronja juntament amb Josep Vicent Rodríguez i el 1982 una sobre la Vida i obra de Sanchis Guarner.
(València, 1836 – 1900)
Comerciant. Fill d’un comerciant italià establert a València. Fou soci destacat de la Societat Econòmica d’Amics del País i contribuí a la realització de l’Exposició Regional del 1883.
Promogué l’establiment de la Caixa d’Estalvis de València, a la junta directiva de la qual pertangué permanentment, i en fou vice-president.
(València, 22 agost 1915 – 27 setembre 1987)
Liturgista. Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot. Estudià a València, Comillas i Roma, fou professor al seminari i a la Universitat de València.
Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional. Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus.
Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna, publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona, Vic, Vallbona, Biblioteca Nacional de Madrid i Toledo i, com a complement, dos volums dels conservats a totes les altres biblioteques de l’estat espanyol (el segon dedicat a Aragó, Catalunya i País Valencià).
(València, 28 novembre 1895 – Los Angeles, EUA, 28 juny 1980)
Pianista i director d’orquestra. Germà d’Empar. Estudià amb Joaquim Malats a Barcelona i fou pensionat per la diputació de València per estudiar al conservatori de París, on guanyà el primer premi el 1913.
Fou professor en el conservatori de Ginebra (1919-23), i a partir d’aquest darrer any inicià una carrera internacional com a pianista.
Dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra (1936-44) i l’Orquestra Ciutat de València des del 1956. També actuà en pel·lícules musicals.
Compongué obres per a orquestra i piano i enregistrà nombrosos discs.
(València, 12 març 1898 – Beverly Hills, EUA, 22 abril 1969)
Pianista. Germana de Josep. Començà la seva carrera a València i completà els estudis amb Eduard López i amb el seu germà, que la presentà de concertista a París, on assolí un gran èxit amb Goyescas, d’Enric Granados.
S’establí a la capital francesa, féu concerts per tota Europa i es traslladà, amb el seu germà, als EUA.
Té una discografia molt extensa.
(València, 1545 – Roma, Itàlia, 1614)
Frare dominicà. Fou catedràtic de les universitats de Lleida i de València. També ocupà, entre altres càrrecs, el de vicari general de l’orde i mestre general del Sacre Palau Apostòlic (1608).
És autor d’obres religioses, escrites en llatí, i de comentaris bíblics.
Dades dels Països Catalans 