Arxiu d'etiquetes: Tortosa (morts a)

Carles i Gordó, Ricard Maria

1 Resposta

(València, 24 setembre 1926 – Tortosa, Baix Ebre, 17 desembre 2013)

Cardenal. Ordenat el 1951, exercí a la diòcesi de València fins que el 1969 fou consagrat bisbe de Tortosa, i el 1990 arquebisbe de Barcelona, on ha impulsat un pla pastoral i reorganitzat l’arxidiòcesi.

El 1994 rebé la dignitat de cardenal i membre de la comissió assessora del Vaticà en matèria econòmica. Des del 1990 es membre del comitè executiu permanent de la Conferència Episcopal Espanyola, de la qual esdevingué vicepresident el 1999.

Ha publicat Fe i cultura (1990).

Cardona i Abelló, Tomàs

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 22 setembre 1856 – 18 gener 1901)

Escultor. Estudià a Barcelona.

Per un temps treballà a Madrid, abans d’instal·lar-se definitivament a la seva ciutat natal.

Destacà com a imatger. Més tard es dedicà, amb èxit, a treballar en fang busts i grups de figures. A València, en una exposició de Lo Rat Penat, li fou premiat un bust del marquès de Campo.

Beguer i Pinyol, Manuel

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1895 – 14 desembre 1970)

Historiador. És autor de valuosos estudis: Compendio de historia de Tortosa (1928) i la monografia històrica que dedicà a la Vall de Cardó (1948).

Ha estat un dels impulsors de la revista literària “La Zuda”.

Bayerri i Bertomeu, Enric

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 6 setembre 1882 – 23 setembre 1958)

Historiador. Dedicà gairebé tota la seva obra, desigual pel que fa a la metodologia, però interessant pel material documental que proporciona, a l’estudi històric de Tortosa i de la comarca.

D’entre les seves obres cal esmentar: Historia de Tortosa y su comarca (1939-60), Privilegis de la vila d’Ulldecona (1951), Cartulario de la militar y soberana orden de San Juan de Jerusalén (1951), Colón tal cual fue. Los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada (1961), en la qual s’esforçà a demostrar que Colom era tortosí; Los códices medievales de la catedral de Tortosa (1962).

Bassols i Soriano, Bonaventura

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 1812 – Tortosa ?, Baix Ebre, 1868)

Compositor. Germà de Narcís. Fou guitarrista notable. Residí un temps a Xile. Tornat a Catalunya, s’establí a Tortosa.

Compongué obres per a guitarra i en féu una edició en 1846.

Basset, Pere

2 Respostes

(Barcelona, segle XIV – Tortosa, Baix Ebre, 1430)

Jurista i humanista. Germà de Francesc. Destacat partidari de Ferran I d’Antequera en el compromís de Casp (1412). Figurà en el procés contra Jaume II d’Urgell.

Fou advocat reial, batlle general de Catalunya a partir de 1416 i home de confiança dels reis Ferran I i Alfons IV el Magnànim. La seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV (1418) fins al 1430, obrant com a tractador dels reis. Aplegà una immensa fortuna.

Era, a més, un bon escriptor (les seves lletres són de considerable vàlua literària). De cultura humanista, reuní una notable biblioteca sobre temes jurídics.

Auter, Sever Tomàs

2 Respostes

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 24 desembre 1700)

Bisbe de Girona (1679-85) i de Tortosa (1685-1700). Dominicà. Entrà al noviciat de València el 1656, després d’haver estudiat a Salamanca.

Fou catedràtic de teologia a la universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l’orde. A Tortosa celebrà dos sínodes.

Té inèdit un Tractatus de Praedestinations.

Abü Bakr al-Turtüsï

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 1059 – 1130)

Historiador i poeta. Deixeble d’Ibn Hazm, escriví en àrab un tractat d’educació de prínceps titulat Sirag al-mulük (“Llanterna dels prínceps“).

Abril i Guanyabéns, Joan

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 22 abril 1852 – Tortosa, Baix Ebre, 18 juliol 1939)

Arquitecte (1879). Titular del municipi i diòcesi de Tortosa, on féu el mercat (1885), el museu (1900), el disseny dels eixamples i l’actual parc municipal Teodor González.

Per al bisbat restaurà la capella del palau episcopal i diferents treballs a la catedral, així com la construcció del temple de la Reparació i l’església del Roser. La seva obra és més aviat classicista que no pas modernista.

Fundador del setmanari “La Veu de la Comarca” (1903-09). Conreà també la pintura i sentí especial afecció per l’arqueologia.

Molas i Vallvé, Maria Rosa

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 24 març 1815 – Tortosa, Baix Ebre, 11 juny 1876)

Religiosa i fundadora de la congregació de germanes de Nostra Senyora del Consol. El 1841 ingressà a l’hospital de Reus per tenir cura de malalts i es féu germana de la caritat. Enviada, el 1849, a la Casa de Misericòrdia de Tortosa, hi fundà un col·legi el 1851, i el 1857, amb les germanes que habitaven amb ella, passà a l’obediència del bisbe i fundà la seva congregació.

El bisbe Benet Vilamitjana acceptà els seus vots perpetus (1869). La congregació rebé l’aprovació papal el 1901. Fundà una comunitat i un hospital a Castelló de la Plana (1859) i un noviciat i una casa mare a Tortosa (1860).

Fou beatificada per Pau VI el 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988.