Arxiu d'etiquetes: Tarragona (morts a)

Joan, Jordi

(Messina, Grècia, segle XIV – Tarragona ?, després 1406)

Escultor. Venut com a esclau a Barcelona, fou comprat per l’escultor Jaume Cascalls, de qui fou deixeble i ajudant. En morir aquest, s’emancipà i canvià el seu nom primer, Jordi de Déu, pel de Jordi Joan.

El 1363 apareix treballant a Poblet amb el seu mestre i amo, el 1377 era a Cervera (sepulcre de Ramon Serra el Major, i un retrat a la capella de Sant Martí, a l’església de Santa Maria).

El 1385 fou nomenat escultor de Tarragona, on contractà pel seu compte el retaule de Vallfogona de Riucorb. Realitzà el retaule de Sant Llorenç a Santa Coloma de Queralt (1386-87) i, entre 1380 i 1391, les tombes del rei Joan I de Catalunya, de les seves mullers i fills i de la infanta Joana d’Empúries a Poblet.

Féu els capitells d’una ala del claustre de Ripoll (1390), les creus de terme de Montblanc i Santa Coloma de Queralt (1393 i 1402) i el 1400 cobrà la decoració de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Se li atribueix també la decoració de la tanca del cor i de l’escala del púlpit de la seu de Barcelona.

Estilísticament fou influenciat pel seu mestre, però el caracteritzà una estilització major, sempre decorativa i potser una menor intensitat psicològica en el retrat.

Deixà dos fills, també escultors, Antoni i Pere Joan.

Joan -arquebisbe Tarragona-

1 Resposta

(Catalunya, segle V – Tarragona ?, vers 520)

Arquebisbe de Tarragona (469-vers 520). Governà la diòcesi durant uns cinquanta anys.

Es destacà per la seva tasca per tal de regular la vida monàstica, i la importància eclesiàstica de l’arquebisbat adquirí nou vigor al seu temps. És remarcat per la quantitat de monjos que s’establiren aleshores a la ciutat.

El 516 convocà un concili a Tarragona mateix, per a organitzar la vida de clergues i monjos, i un altre a Girona, el 517, també d’esperit reformador i litúrgic, i aquest mateix any viatjà a Roma, on no pogué arribar, però si el seu diaca Cassià, amb una carta (perduda), que meresqué la resposta del papa Hormisdes, sobre la reforma de l’Església, la celebració dels concilis i dels monjos que procedents d’Orient arribaven a Occident, i el nomenà vicari apostòlic per a tota la Península Ibèrica.

L’epitafi en versos que cobria la seva tomba elogiava les virtuts de Joan, la seva caritat amb els pobres i la seva paraula brillant.

Jaume d’Aragó i d’Anjou

6 Respostes

(Catalunya, 29 setembre 1296 – Tarragona, juliol 1334)

Infant de Catalunya. Fill primogènit de Jaume II de Catalunya i de Blanca d’Anjou. Fou nomenat procurador general del reialme.

Personatge anormal i amb trastorns psíquics que el conduïren a la renúncia dels drets a la primogenitura i a la corona (1319).

Concertat el seu matrimoni amb Elionor de Castella, abandonà la muller un cop finida la cerimònia nupcial a Gandesa (1319), i entrà al convent de predicadors de Tarragona.

L’any següent ingressà a l’orde de Montesa.

Icart i Leonila, Lluís

Deixa un comentari

(Tarragona, 1907 – segle XX)

Publicista. Fundà a Tarragona l’Agrupació d’Autors Novells (1925) i la revista “El Temps” (1929).

Desvetllà bon nombre d’iniciatives culturals, sobretot pel que fa amb les relacionades amb l’ensenyament de la llengua catalana.

Després col·laborà a algunes publicacions periòdiques.

Icart i Leonila, Joaquim

Deixa un comentari

(Tarragona, 1910 – 4 novembre 1997)

Escriptor. Ha transcrit i publicat l’Archiepiscopologio de Josep Blanch i Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña de Francesc Xavier de Garma, i ha tingut cura de la segona edició d’Adarga catalana del mateix Garma.

Ha traduït al català la Marca Hispanica de Pèire de Marca (n’han estat publicats els tres primers llibres) i, per a la Fundació Bernat Metge, ha fet les versions de la Conjuració de Catilina (1963) i La guerra de Jugurta (1964) de Sal·lusti, Les vides dels dotze cèsars (1966-71) de Suetoni i La Guerra de les Gàl·lies.

Hernández i Sanahuja, Bonaventura

1 Resposta

(Tarragona, 30 maig 1810 – 9 novembre 1891)

Arqueòleg i historiador. Fundà, instal·là provisionalment i dirigí (1851-91) el Museu Arqueològic de Tarragona.

Fou soci corresponent de l’Academia de la Historia, de l’Academia de Bellas Artes i de la de Bones Lletres de Barcelona.

Dirigí la restauració de l’aqüeducte romà (1854), i altres obres a Santes Creus i a Poblet.

Escriví diverses obres sobre arqueologia i història de Tarragona, com Indicador arqueológico de Tarragona (1867) i Historia del real monasterio de S. S. Creus (1886).

Hermes Vermey, Isaac

Deixa un comentari

(Ultrech, Holanda, vers 1540 – Tarragona, 1596)

Pintor. Resident a Barcelona, pintà el retaule major (1576) i els retaules (Pietat i Sant Sepulcre, 1582) de dues capelles de l’església de l’antic Palau Reial Menor de Barcelona.

Per a València realitzà el retaule de la capella funerària dels marquesos de Zenete, al convent dels Dominics.

Treballà també a Tarragona (vers 1588), on pintà la capella del Sagrament de la catedral i les taules destinades al retaule major de Palamós (1595).

Guasch i Robusté, Anselm

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 20 octubre 1866 – Tarragona, 7 febrer 1932)

Polític. Dirigent del partit liberal, després de pertànyer al conservador, a Tarragona i comarca.

Membre de la diputació de Tarragona des del 1896 fins al 1923, n’ocupà quatre vegades la presidència. Membre de la Mancomunitat, fou conseller d’aquest organisme des de la seva constitució.

Acabà en el lerrouxisme, després d’haver-se adherit el 1931 al partit de Santiago Alba.

Gregori -arquebisbe Tarragona-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Tarragona, 1146)

Prelat. El 1143 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, seu que havia estat vacant durant sis anys després de la mort de sant Oleguer.

Poc abans de prendre possessió era un dels signants, titulant-se arquebisbe electe, del privilegi d’instauració i dotació inicial de l’orde del Temple, concedit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

La seva governació seria molt curta, i fou succeït per l’arquebisbe Bernat Tort.

González i Fiol, Vicenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1692 – Tarragona, 1782)

Jurista. És autor de les obres Poliantea política recull de fets polítics on defensa els dominicans i en contra dels lul·listes, i Elenco historial, Sucinta noticia de los sucesos del mundo, inèdites.