Arxiu d'etiquetes: Tarragona (morts a)

Mir i Casases, Antoni

(Talarn, Pallars Jussà, 17 setembre 1830 – Tarragona, 27 gener 1888)

Metge i historiador. Fou catedràtic d’història natural i director de l’Institut de Tarragona. Publicà molts treballs de medicina i d’altres d’història i d’ensenyament: foren molts remarcables els que dedicà a la història local de Tremp.

Era membre de les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

Publicà Topografía médica de Tarragona, Monografía de la fidelísima villa de Tremp i Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá.

Mezquida i Gené, Lluís Maria

(Tarragona, 1920 – 2004)

Escriptor. Ha publicat un gran nombre d’articles a la premsa de Barcelona i de Madrid, generalment sobre temes tarragonins.

És autor dels llibres Guía de Tarragona (1946), Miscel·lània tarraconense de 1885 (1948) i Visió de la Tarragona de 1833 (1949).

Melendres i Rué, Miquel

(Girona, 11 març 1902 – Tarragona, 10 març 1974)

Escriptor i eclesiàstic.

Poeta d’inspiració clàssica i tradicional, és autor del poema èpic L’esposa de l’Anyell (1972) i altres llibres de poesies, com ara La muntanya de la mirra (1942), Poemes d’alta mar (1956) i Esclat (1964).

Martorell i Oller, Salvador

(la Canonja, Tarragonès, 2 febrer 1895 – Tarragona, 13 maig 1968)

Escultor. Es formà a Tarragona i a Barcelona (Llotja) i fou pensionat a França.

El seu estil té alguns punts de contacte amb l’art grec arcaic, així com certa influència d’Aristides Maillol.

Obtingué la medalla d’Or a l’Exposició d’Arts Decoratives de París (1925) i a la Internacional de Barcelona de 1929.

Martí i Ferré, Pere

(Tarragona, 1852 – 1899)

Escriptor. Passà la seva joventut a Anglaterra, on féu estudis de tècnica industrial.

Dirigí la fàbrica de gas de Tarragona. Hi promogué el sistema d’il·luminació per gas, que després organitzà a Xàtiva i a d’altres poblacions.

És autor de nombroses traduccions de l’anglès i d’alguns assaigs breus originals.

Lopes de Ayerbe, Sanço

(Galeriana, Aragó, segle XIV – Tarragona, 22 agost 1357)

(o López de Ayerbe)  Eclesiàstic. Besnét de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure.

Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne. Pere III el Cerimoniós l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó.

Arquebisbe de Tarragona (1346-57), celebrà quatre concilis provincials (1349-51, 1354 i 1357), dels quals restà una relació global escrita.

Hi donà normes sobre la dotació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l’antic sistema de les calendes.

Lindín, Gonzalo

(Oviedo, Astúries, 2 juliol 1920 – Tarragona, 1999)

(Antoni Gonzalo i Lindín)  Pintor. Format a Tarragona, fou deixeble d’Ignasi Mallol i de Joan Rebull.

Els seus paisatges tarragonins li han valgut diversos premis, entre els quals cal esmentar el Ciutat de Barcelona de Pintura del 1973.

Fou professor de l’Escola-taller d’Art de Tarragona.

Laguàrdia, Joaquim

2 Respostes

(Catalunya, segle XVIII – Tarragona, 1827)

Militar. Capitost de la guerra dels Malcontents.

Intentà apoderar-se de Tortosa, al front d’un grup de reialistes (agost 1825). Empresonat, fugí (agost 1827) i dirigí una guerrilla que dominà el Priorat fins que les tropes de Ferran VII de Borbó el capturaren a Cornudella de Montsant.

Fou executat juntament amb Magí Pallàs.

Joan, Jordi

(Messina, Grècia, segle XIV – Tarragona ?, després 1406)

Escultor. Venut com a esclau a Barcelona, fou comprat per l’escultor Jaume Cascalls, de qui fou deixeble i ajudant. En morir aquest, s’emancipà i canvià el seu nom primer, Jordi de Déu, pel de Jordi Joan.

El 1363 apareix treballant a Poblet amb el seu mestre i amo, el 1377 era a Cervera (sepulcre de Ramon Serra el Major, i un retrat a la capella de Sant Martí, a l’església de Santa Maria).

El 1385 fou nomenat escultor de Tarragona, on contractà pel seu compte el retaule de Vallfogona de Riucorb. Realitzà el retaule de Sant Llorenç a Santa Coloma de Queralt (1386-87) i, entre 1380 i 1391, les tombes del rei Joan I de Catalunya, de les seves mullers i fills i de la infanta Joana d’Empúries a Poblet.

Féu els capitells d’una ala del claustre de Ripoll (1390), les creus de terme de Montblanc i Santa Coloma de Queralt (1393 i 1402) i el 1400 cobrà la decoració de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Se li atribueix també la decoració de la tanca del cor i de l’escala del púlpit de la seu de Barcelona.

Estilísticament fou influenciat pel seu mestre, però el caracteritzà una estilització major, sempre decorativa i potser una menor intensitat psicològica en el retrat.

Deixà dos fills, també escultors, Antoni i Pere Joan.

Joan -arquebisbe Tarragona-

1 Resposta

(Catalunya, segle V – Tarragona ?, vers 520)

Arquebisbe de Tarragona (469-vers 520). Governà la diòcesi durant uns cinquanta anys.

Es destacà per la seva tasca per tal de regular la vida monàstica, i la importància eclesiàstica de l’arquebisbat adquirí nou vigor al seu temps. És remarcat per la quantitat de monjos que s’establiren aleshores a la ciutat.

El 516 convocà un concili a Tarragona mateix, per a organitzar la vida de clergues i monjos, i un altre a Girona, el 517, també d’esperit reformador i litúrgic, i aquest mateix any viatjà a Roma, on no pogué arribar, però si el seu diaca Cassià, amb una carta (perduda), que meresqué la resposta del papa Hormisdes, sobre la reforma de l’Església, la celebració dels concilis i dels monjos que procedents d’Orient arribaven a Occident, i el nomenà vicari apostòlic per a tota la Península Ibèrica.

L’epitafi en versos que cobria la seva tomba elogiava les virtuts de Joan, la seva caritat amb els pobres i la seva paraula brillant.