(Catalunya ?, segle XVI – Tarragona, segle XVII)
Escultor. El 1615, per mort d’Agustí Benasser, continuà l’ornamentació escultòrica iniciada per aquell al sepulcre de l’arquebisbe Joan Terès, a la seu tarragonina.
També és autor del Sant Crist de la Sang, a la mateixa catedral (1617).
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1815 – Tarragona, 2 gener 1890)
Arquitecte. Estudià a l’Academia de San Fernando i a partir del 1842 va ser professor de l’Escola de Nàutica i Arquitectura de Tarragona.
Des del 1859 fins a la seva mort fou arquitecte provincial de la Diputació de Tarragona. Va intervenir en la restauració dels monestirs de Poblet i Santes Creus, i en el patrimoni romà de Tarragona.
Va treballar en multitud de projectes a les poblacions de la província, especialment en el disseny d’escoles, ajuntaments, fonts, etc.
(Palma de Mallorca, 22 agost 1872 – Tarragona, 17 agost 1931)
Historiador. Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morell-Fatio.
Catedràtic d’història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo (1929).
Fou redactor de “La Almudaina” de Palma de Mallorca (1898-1900) quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver. Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1904) i Bibliografía de la Historia de España (1921).
(Sant Joan Despí, Baix Llobregat, 15 juny 1911 – Tarragona, 2 juliol 1995)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas, i a Madrid amb Manuel Benedito.
Ha excel·lit sobretot amb el retrat i amb natures mortes.
(Catalunya, segle III – Tarragona, 259)
Diaca de l’església de Tarragona. Morí màrtir amb el bisbe Fructuós i el diaca Eulogi.
L’Església Catòlica en celebra la festa el 21 de gener.
(Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI)
Pintor. Establert a Tarragona. En començar el segon quart de la centúria treballava associat amb Joan Homdedéu i Francesc Olives.
El darrer, que fou sens dubte la figura principal d’aquell obrador, era gendre d’Albiols.
(Aragó, segle XII – Tarragona, 2 juliol 1251)
Eclesiàstic. Bisbe de Lleida (1236-37) i arquebisbe de Tarragona (1237-51). El 1231 fou visitador dels monestirs benedictins de la Tarraconense.
Com a bisbe de Lleida féu consagrar Ramon de Torroella com a primer bisbe de Mallorca després de la conquesta, també va intervenir entre Jaume I el Conqueridor i el comte Ponç I d’Urgell en la concòrdia de Tàrrega (1236).
Fou arquebisbe de Tarragona després de la renúncia de Guillem de Montgrí; va assistir a Jaume I durant la conquesta de València (1238). Va celebrar un gran nombre de concilis provincials. El 1243 va comprar al monestir de Bonrepós la llavors important baronia d’Alforja, i fixà la seva residència al castell.
Està enterrat al monestir de Poblet.
(Galeriana, Aragó, segle XIV – Tarragona, 22 agost 1357)
(o López de Ayerbe) Eclesiàstic. Besnét de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure.
Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne. Pere III el Cerimoniós l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó.
Arquebisbe de Tarragona (1346-57), celebrà quatre concilis provincials (1349-51, 1354 i 1357), dels quals restà una relació global escrita.
Hi donà normes sobre la dotació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l’antic sistema de les calendes.
(Oviedo, Astúries, 2 juliol 1920 – Tarragona, 1999)
(Antoni Gonzalo i Lindín) Pintor. Format a Tarragona, fou deixeble d’Ignasi Mallol i de Joan Rebull.
Els seus paisatges tarragonins li han valgut diversos premis, entre els quals cal esmentar el Ciutat de Barcelona de Pintura del 1973.
Fou professor de l’Escola-taller d’Art de Tarragona.
(Catalunya, segle XVIII – Tarragona, 1827)
Militar. Capitost de la guerra dels Malcontents.
Intentà apoderar-se de Tortosa, al front d’un grup de reialistes (agost 1825). Empresonat, fugí (agost 1827) i dirigí una guerrilla que dominà el Priorat fins que les tropes de Ferran VII de Borbó el capturaren a Cornudella de Montsant.
Fou executat juntament amb Magí Pallàs.
Dades dels Països Catalans 