(la Canonja, Tarragonès, 2 novembre 1902 – Tarragona, 7 febrer 1938)
Compositor. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Joan.
Fou director de la Societat Filharmònica Tarragonina i és autor, entre altres, de l’obra per a cor mixt Poema de divendres sant, del Quintet en re menor i de Tres preludis rurals, per a piano i orquestra.
(Tarragona, 15 agost 1852 – 2 setembre 1928)
Metge i escriptor. Exercí a la Canonja i Vila-seca.
Vers el 1897 s’instal·là a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura.
Entre els seus diversos estudis destaquen Memòria sobre la topografia mèdica de Vila-seca de Solsina (1891) i l’arqueològic Tarragona històrica i proto-històrica.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
(Catalunya ?, segle III – Tarragona, 21 gener 259)
(o sant Fruitós) Arquebisbe de Tarragona, màrtir i sant.
Es conserva una Passió, redactada per un testimoni ocular, segons la qual era un home seré i afable, molt estimat de creients i pagans, fou empresonat, juntament amb els seus diaques Auguri i Eulogi, el 16 de gener de 259, durant la persecució de Valerià.
Fou cremat viu a l’amfiteatre de Tarragona, i les seves despulles foren soterrades, amb les dels diaques, pels cristians que ràpidament en difongueren el culte. Després, llurs relíquies foren traslladades a Itàlia i, més tard retornades a Catalunya, a Sant Fruitós de Bages, i actualment se’n conserven a San Fruttuoso di Capodimonte (Itàlia), a Manresa i a la catedral de Tarragona.
En la seva iconografia, excel·leixen els baixos relleus del priorat de Sant Pere de Moissac, a Occitània, dedicats a la seva vida i al seu martiri. Festa: 21 de gener.
(Tarragona, segle XVII – després 1708)
Eclesiàstic i escriptor. Potser comensal de la seu de Tarragona.
És autor del llibre de poesies en castellà Libro de diversas letras (manuscrit datat a Barcelona el 1689).
Torres i Amat (1835) li atribuí l’obra de Francesc Fontanella, que fins aleshores circulava en manuscrits signats amb el pseudònim de Fontano.
(Sant Martí de Maldà, Urgell, 25 gener 1729 – Tarragona, 16 novembre 1794)
Arqueòleg i erudit. Canonge de la seu de Tarragona (1746), arxiver de la catedral i vicari general en diverses ocasions.
Dirigí moltes excavacions i aconseguí una bona col·lecció numismàtica, que llegà, juntament amb la seva notable biblioteca de 4.000 volums, al convent de Sant Francesc.
Escriví una Disertación sobre los tiestos y barros antiguos de Tarragona, com també molt material per a la realització d’un diccionari d’autors catalans.
Té un gran interès la seva correspondència amb el seu germà Llorenç Foguet, jesuïta, expulsat a Bolonya, i, des del 1785, amb Bartomeu Pou.
(Sevilla, Andalusia, 1597 – Tarragona, 12 febrer 1679)
Eclesiàstic. El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadrienal el 1637.
El 1641, arran de la Guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui.
Fou bisbe d’Urgell (1660-64) i arquebisbe de Tarragona (1664-79). Convocà tres concilis provincials (1664, 1670 i 1678), treballà per la impressió de les constitucions dels concilis provincial anteriors i imprimí un Rituale de la seu tarragonina (1671).
(Toledo, Castella, vers 564 – Tarragona, 13 abril 585)
(o Hermenegild) Rei visigot usurpador (583?-584). Fill del rei Leovigild i de Riquilda i germà de Recared.
Casat amb Ingunda, princesa catòlica, es convertí al catolicisme, i fugí als voltants de Còrdova, on fou fet presoner.
Davant la seva negativa d’abjurar la nova religió, fou exiliat a València i poc després tancat a la presó de Tarragona, on fou decapitat.
El papa Gregori el Gran el considerà màrtir del catolicisme. Festa: 13 d’abril.
(Barcelona, 9 gener 1730 – Tarragona, 12 febrer 1793)
Erudit. Fou soci fundador de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental de Barcelona (1764) i vice-president (1766-68) de la Conferència Física que en resultà.
Formà part de la Junta de Comerç, i fou un dels tres vocals comissionats (1777) per encarregar a Antoni de Capmany la redacció de las Memorias históricas… (1779-81), en l’edició de la qual obra intervingué.
Col·laborà en les investigacions de Joan Pau Canals per a obtenir la porpra.
Fou el pare de Francesc de Paula de Dusai i de Marí.
(Ciudad Rodrigo, Castella, 6 novembre 1889 – Tarragona, 30 setembre 1963)
Arxiver, bibliotecari i historiador. Dirigí diverses biblioteques de l’estat, entre les quals, la provincial de Tarragona (1942-63).
La seva obra és fonamental per a l’estudi de la miniatura medieval a la península Ibèrica: Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional (1931), El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus (1952), entre d’altres.
Fou membre corresponent (1961) de l’Institut d’Estudis Catalans.
Dades dels Països Catalans 