Arxiu d'etiquetes: Tarragona (morts a)

Jaume d’Aragó i d’Anjou

7 Respostes

(Catalunya, 29 setembre 1296 – Tarragona, juliol 1334)

Infant de Catalunya. Fill primogènit de Jaume II de Catalunya i de Blanca d’Anjou. Fou nomenat procurador general del reialme.

Personatge anormal i amb trastorns psíquics que el conduïren a la renúncia dels drets a la primogenitura i a la corona (1319).

Concertat el seu matrimoni amb Elionor de Castella, abandonà la muller un cop finida la cerimònia nupcial a Gandesa (1319), i entrà al convent de predicadors de Tarragona.

L’any següent ingressà a l’orde de Montesa.

Icart i Leonila, Lluís

Deixa un comentari

(Tarragona, 1907 – segle XX)

Publicista. Fundà a Tarragona l’Agrupació d’Autors Novells (1925) i la revista “El Temps” (1929).

Desvetllà bon nombre d’iniciatives culturals, sobretot pel que fa amb les relacionades amb l’ensenyament de la llengua catalana.

Després col·laborà a algunes publicacions periòdiques.

Icart i Leonila, Joaquim

Deixa un comentari

(Tarragona, 1910 – 4 novembre 1997)

Escriptor. Ha transcrit i publicat l’Archiepiscopologio de Josep Blanch i Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña de Francesc Xavier de Garma, i ha tingut cura de la segona edició d’Adarga catalana del mateix Garma.

Ha traduït al català la Marca Hispanica de Pèire de Marca (n’han estat publicats els tres primers llibres) i, per a la Fundació Bernat Metge, ha fet les versions de la Conjuració de Catilina (1963) i La guerra de Jugurta (1964) de Sal·lusti, Les vides dels dotze cèsars (1966-71) de Suetoni i La Guerra de les Gàl·lies.

Hernández i Sanahuja, Bonaventura

1 Resposta

(Tarragona, 30 maig 1810 – 9 novembre 1891)

Arqueòleg i historiador. Fundà, instal·là provisionalment i dirigí (1851-91) el Museu Arqueològic de Tarragona.

Fou soci corresponent de l’Academia de la Historia, de l’Academia de Bellas Artes i de la de Bones Lletres de Barcelona.

Dirigí la restauració de l’aqüeducte romà (1854), i altres obres a Santes Creus i a Poblet.

Escriví diverses obres sobre arqueologia i història de Tarragona, com Indicador arqueológico de Tarragona (1867) i Historia del real monasterio de S. S. Creus (1886).

Hermes Vermey, Isaac

1 Resposta

(Ultrech, Holanda, vers 1540 – Tarragona, 1596)

Pintor. Resident a Barcelona, pintà el retaule major (1576) i els retaules (Pietat i Sant Sepulcre, 1582) de dues capelles de l’església de l’antic Palau Reial Menor de Barcelona.

Per a València realitzà el retaule de la capella funerària dels marquesos de Zenete, al convent dels Dominics.

Treballà també a Tarragona (vers 1588), on pintà la capella del Sagrament de la catedral i les taules destinades al retaule major de Palamós (1595).

Guasch i Robusté, Anselm

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 20 octubre 1866 – Tarragona, 7 febrer 1932)

Polític. Dirigent del partit liberal, després de pertànyer al conservador, a Tarragona i comarca.

Membre de la diputació de Tarragona des del 1896 fins al 1923, n’ocupà quatre vegades la presidència. Membre de la Mancomunitat, fou conseller d’aquest organisme des de la seva constitució.

Acabà en el lerrouxisme, després d’haver-se adherit el 1931 al partit de Santiago Alba.

Gregori -arquebisbe Tarragona-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Tarragona, 1146)

Prelat. El 1143 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, seu que havia estat vacant durant sis anys després de la mort de sant Oleguer.

Poc abans de prendre possessió era un dels signants, titulant-se arquebisbe electe, del privilegi d’instauració i dotació inicial de l’orde del Temple, concedit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

La seva governació seria molt curta, i fou succeït per l’arquebisbe Bernat Tort.

González i Fiol, Vicenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1692 – Tarragona, 1782)

Jurista. És autor de les obres Poliantea política recull de fets polítics on defensa els dominicans i en contra dels lul·listes, i Elenco historial, Sucinta noticia de los sucesos del mundo, inèdites.

Gols i Soler, Xavier

2 Respostes

(la Canonja, Tarragonès, 2 novembre 1902 – Tarragona, 7 febrer 1938)

Compositor. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Joan.

Fou director de la Societat Filharmònica Tarragonina i és autor, entre altres, de l’obra per a cor mixt Poema de divendres sant, del Quintet en re menor i de Tres preludis rurals, per a piano i orquestra.

Gibert i Olivé, Agustí Maria

Deixa un comentari

(Tarragona, 15 agost 1852 – 2 setembre 1928)

Metge i escriptor. Exercí a la Canonja i Vila-seca.

Vers el 1897 s’instal·là a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura.

Entre els seus diversos estudis destaquen Memòria sobre la topografia mèdica de Vila-seca de Solsina (1891) i l’arqueològic Tarragona històrica i proto-històrica.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.