(Nàpols, Itàlia, 1601 – Tarragona, 1641)
Duc de Tagliacozzo i militar. Marit de Margarida d’Àustria. Durant la Guerra dels Segadors lluità en l’exèrcit de Felip IV.
Fou lloctinent de València (1640) i del Principat (1641). Morí poc temps després, durant l’atac catalano-francès a Tarragona.
(Tarragona, 1794 – 1874)
Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà.
Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat.
Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts.
(Catalunya, segle XVI – Tarragona ?, segle XVI)
Mestre d’obres. Actiu a Tarragona.
Sembla que, el 1583, fou arquitecte de la capella del Santíssim de la seu, mostra primerenca de l’arquitectura renaixentista a Catalunya, traçada possiblement per Jaume Amigó i continuada més tard per Pere Blai.
(Catalunya, segle XVI – Tarragona, 1583)
Arquitecte. Treballà a la seu de Tarragona. Començà a dirigir-hi les obres de la capella del Sagrament.
A la seva mort les prosseguiria Pere Blai.
(Tarragona, 1575 – 1605)
Religiós carmelità. Fou professor de teologia i filosofia a Itàlia.
És autor d’un llibre d’oracions, una Didàctica i una Retòrica.
(Tarragona, 1570 – 1638)
Religiosa carmelitana. Escriví un llibre sota el curiós títol del Libro de poesías y versos diferentes de un gusto fino y piadoso.
(Catalunya, segle XVIII – Tarragona, 1827)
Capitost absolutista. Després d’intervenir en la revolta reialista contra el Trienni Constitucional (1821-23), dirigí una de les partides dels Malcontents a la primavera del 1827, i encara, pel setembre, ocupà Mataró.
Fou afusellat pels governamentals.
(Tarragona, 1620 – 1672)
Poeta i eclesiàstic. Fou canonger arxiver de la seu de Tarragona i capellà d’honor de Felip IV.
Va deixar escrita una història eclesiàstica de l’arquebisbat de Tarragona titulada Archiepiscopologi de Tarragona, i un volum de poesies titulat Matalàs de tota llana.
(Catalunya, segle XVI – Tarragona, 1615)
Escultor. Documentat a Tarragona el primer quart del segle XVII.
Treballà a la seu d’aquesta ciutat, on enriquí amb escultures el sepulcre de l’arquebisbe i virrei Joan Terrés (1613).
(Tarragona, 1893 – 1968)
Pintor. Ha destacat sobretot com a paisatgista, i també en retrats i en natures mortes.
Dades dels Països Catalans 