Arxiu d'etiquetes: sèquies

Calabuig

2 Respostes

(Bàscara, Alt Empordà)

Poble (132 m alt), al sud-est de la vila, a la plana al·luvial estesa a la dreta del Fluvià, regada per la sèquia del molí de Calabuig.

L’antic castell de Calabuig, del comtat d’Empúries, pertanyé fins vers el 1175 al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig a l’església parroquial de Sant Nicolau de Calabuig (avui arruïnada), situada a 1 km del castell, al nord.

El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya durant l’expedició de càstig contra el comtat d’Empúries (1275). El priorat perdurà fins el 1618.

El 1691 la parròquia fou traslladada al clos de l’antic castell, on s’havia anat traslladant la població, sota l’advocació de sant Feliu.

Buda, illa de

15 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre)

Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, limitada per les goles de Llevant i de Migjorn, de forma triangular; el cap de Tortosa (extrem oriental) ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals: el far de Buda, construït el 1862 al cap mateix, n’és actualment a més de mig quilòmetre.

A l’interior hi ha les llacunes del Calaix Gran (o de Dalt), del Calaix de la Mar (o de Baix) i la bassa de Pradot. També s’hi troba una caseria formada al voltant de l’església de Buda. 

Conreus d’arròs mitjançant el canal de Buda i important zona de pas d’ocells migradors. Reserva integral dins del parc natural del Delta de l’Ebre.

Boí -Alta Ribagorça-

8 Respostes

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Poble (1.282 m alt), a la vall de Boí, a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.

Després de confluir aquest darrer amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra del primer, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí, prop del poble de Barruera. És un centre turístic.

L’església de Sant Joan, romànica, del segle XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus; només conserva un dels tres absis; el campanar és de planta quadrada.

Contenia una taula de fusta, on és representat sant Pere, actualment al Museu d’Art de Catalunya, igual com la majoria de les pintures romàniques que decoraven els murs laterals.

Bogatell, el

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Desembocadura del rec Comtal a la mar. Traslladada cap a llevant amb la construcció de la Ciutadella el segle XVIII.

Ha donat nom a una estació ferroviària de mercaderies. Amb la construcció (1985) dels nous espigons de Llevant, nasqué la platja del Bogatell.

Berga, canal industrial de

2 Respostes

(Berguedà)

Canal derivat del Llobregat. Té 20 km. de longitud, surt de Guardiola de Berguedà i travessa els termes de Cercs i de Berga.

Salva un desnivell total de 190 m, i té una potència de 3.807 cavalls de força.

Fou inaugurat el 1899 i es beneficia amb la meitat de la força motriu del Llobregat: rep 2,35 m3 per segons, els quals són aprofitats per a la producció d’electricitat, teixits i carburs metàl·lics.

Benòs

6 Respostes

(es Bòrdes, Vall d’Aran)

Poble (910 m alt), en un coster, a la dreta de la Garona. L’església parroquial de Sant Martí és romànica.

Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benòs, construïda l’any 1952, que rep l’aigua canalitzada de la Garona (des de la central de Viella pel canal de Benòs), del riu d’Et Joeu i del riu de Varradòs.

Ardèvol

1 Resposta

(Pinós, Solsonès)

Poble (728 m alt), emplaçat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria i d’una torre de defensa, a l’esquerra de la rasa d’Ardèvol (a la capçalera de la riera de Llanera), al vessant septentrional de la serra de Pinós.

La seva població és, en gran part, disseminada, entre les masies hi ha la de Tristany, casa pairal dels germans carlins Benet i Rafael Tristany.

L’antic terme municipal d’Ardèvol comprenia, a més, el llogaret de Sant Just d’Ardèvol.

Aragó i Catalunya, canal d’

48 Respostes

(Llitera / Segrià)

Canal de regadiu (124 km de longitud), situat al marge esquerre del Cinca, construït entre 1886-1909. S’alimenta a la resclosa de Barasona, en el riu l’Éssera.

Es dirigeix al Noguera Ribagorçana i, prop d’aquest, gira al sud, per desguassar, a l’altura de la Granja d’Escarp, al Segre, que ret les seves aigües al Cinca.

En total aquesta infraestructura rega unes 95.000 ha, de les quals 43.440 ha corresponen al Segrià.

Amposta a la Ràpita, canal de navegació d’

6 Respostes

(Montsià, segle XVIII)

Canal de navegació, construït durant el regnat de Carles III de Catalunya entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.

Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació. En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta.

A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre (canal de la dreta de l’Ebre).

Alcarràs, sèquia d’

2 Respostes

(Segrià)

Antiga sèquia d’origen romà que regava les terres del pla de Lleida, a la dreta del Segre.

És probablement, junt amb la sèquia de Torres, de l’esquerra del riu, l’origen dels regs de l’horta de Lleida.

Prenia l’aigua vora les actuals comportes de la Canadenca i després de passar vora la ciutat anava a parar a Alcarràs.

Per tal de protegir les cases de Lleida contra les riuades del Segre, calgué reomplir-la el 1497.