Altre nom pel qual és conegut Pere Ramon Sassala (segle XII-1228), especialista català en sèquies.
Cavassèquia, Pere Ramon *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: sèquies
Canals, les
Monar, rec
(Gironès)
Sèquia que deriva l’aigua del Ter per la dreta. Té la presa al límit dels termes de Bescanó i Salt, rega els termes de Salt i el pla de Girona i desguassa a l’Onyar dins la ciutat.
Esmentat al segle XI, sembla que fou construït pels comtes de Girona. Passà a ésser propietat de la ciutat.
Aprofitat per a l’agricultura i per a la indústria, tingué un paper important en la industrialització del barri del Mercadal de Girona, on al segle XIX s’instal·laren les empreses fabrils més importants.
Molins, sèquia dels -Tarragonès-
Sèquia del riu Francolí, dins de la comarca. Deriva l’aigua del curs baix del riu, per la seva riba dreta.
Té la presa dins el terme de la Pobla de Mafumet, rega el de Constantí i desguassa dins del de Tarragona.
Manresa, sèquia de
(Manresa, Bages, segle XIV)
Canal de regadiu del Llobregat. Neix a Balsareny i recorre 35 km fins a desembocar al Cardener, a Manresa.
El seu cabal és de 1.000 l/seg, i s’utilitza per al regatge d’unes 1.000 ha, que són l’àrea de regadiu més important de la comarca del Bages, i per fornir aigua a la ciutat de Manresa.
L’obra data del segle XIV i fou aprofitada al principi per assegurar sobretot la collita del blat; després s’originà una diversificació dels productes agrícoles (verdures, llegums i fruita).
Malla, riera d’en
Construcció que recollia les aigües del pla de la ciutat, perilloses per a la ciutat, i en vessaven l’aigua a mar. Donat per concessió reial.
Era formada per la confluència de les rieres de Sant Gervasi i de Gràcia al Camp d’En Tuset, i el seu recorregut fins a la mar fou canviant.
Llobregat, canal de la dreta del
(Baix Llobregat, segle XIX)
Canal paral·lel al Llobregat, que té la presa passat l’aiguabarreig amb la riera de Torrelles, en el terme de Sant Vicenç dels Horts.
Travessa, paral·lel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament.
Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m3/s, que permetia el regatge de 1.200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia.
L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m3/s (que ja era el cabal teòric del canal), amb una xarxa de sèquies que domina 4.517 ha, 4.303 de les quals efectivament regades, als municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi, el Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.
Lladres. estany de
Petit pantà de la vall de Peguera (tributària, per la dreta, de la vall d’Espot), aigua avall dels estanys de Peguera, sota el pic de Lladres (2.555 m alt).
Alimenta, a través del canal de Lladres, la central de Lladres, situada a 1.900 m alt, damunt d’Espot, que té una potència instal·lada de 1.300 kW/A i una producció mitjana de tres milions de kWh.
Llacuna, la -Barcelona-
Barri de Sant Martí de Provençals, format durant el segle XIX amb la instal·lació de fàbriques.
Aquest sector era, al segle XV inundat per les aigües marines. Al segle XVIII hom construí la sèquia de la Llacuna (1716), anomenada també de Vòrbom, en record del seu dissenyador, l’enginyer Pròsper Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges (el Juncar).
L’estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del segle XIX, i el rec, els primers anys del segle XX.
Joeu, riu de
Afluent esquerrà de la Garona. Format per la confluència del barranc del Puis i del Pomèro, que neixen al vessant septentrional de l’Aneto; rep les aigües de 7 estanys.
Recorre l’ampla vall de l’Artiga de Lin, despoblada i coberta de boscs, vall d’afaiçonament glacial.
Prop de l’aiguabarreig inicial hi ha els güells d’Et Joèu, on brolla amb un cabal considerable d’aigua, procedent de l’alt Éssera, que, després de travessar subterràniament la divisòria entre la conca mediterrània i l’atlàntica a causa d’un fenomen de circulació càrstica, es converteix en la deu principal de la Garona.
Central hidroelèctrica de Benòs.
Dades dels Països Catalans 