Sector, al nord de la muntanya de Sant Gregori, a banda i banda del Ter.
Hi havia l’antiga sufragània de Sant Daniel de Solerols (1068), convertida més tard en Sant Daniel de Maifré (i, posteriorment, en Sant Miquel de Maifré), la qual pertanyia a la jurisdicció religiosa de Susqueda.
Té els masos Codina i Colobrans i les modernes edificacions dels constructors del veí pantà de Susqueda.
(Blanes, Selva)
Barri de la població, a la dreta de la riera de Blanes.
Fins al 1603 pertangué al terme de Palafolls.
Hi ha el santuari de l’Antiga, que correspon a la primitiva església de Santa Maria de Blanes.
(Amer, Selva)
(o Lloret de la Muntanya) Poble, situat a l’esquerra del Ter, al sector sud-occidental del terme.
L’església (Sant Agustí), romànica, depèn de la de Santa Maria d’Amer.
Era possessió del monestir d’Amer.
(Catalunya)
Sector de la costa del Principat, al nord-est de la ciutat de Barcelona, per oposició a costa de Ponent.
Ha donat nom al Maresme i a la zona de marina de la Selva fins a Sant Feliu de Guíxols.
(Arbúcies, Selva)
Poble, a la capçalera de la vall de la riera d’Arbúcies.
Esmentat ja l’any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia (Sant Mateu) era filial de la de Sant Hilari. Des del segle XIII formà part del terme de Montsoriu.
Formà parròquia independent a la fi del segle XIV.
L’església, bàsicament romànica, fou reformada el 1619 i el 1890.
(Garrotxa / Selva)
Vall tectònica de la serralada Transversal, seguint la direcció nord-oest – sud-est, paral·lela a la vall de la Llémena, corresponent a la fossa que ha enfonsat el horst septentrional format per les serres del Corb, Finestres i Rocacorba; per la banda meridional limita amb els cingles d’Aiats i i el Collsacabra.
És solcada pel riu Brugent, afluent del Ter, que segueix la falla endinsat en el corrent basàltic que cobreix el fons de la vall, i vora el qual s’estenen els conreus de secà (cereals i farratge).
(Sant Feliu de Buixalleu, Selva)
Poble, al sector meridional del terme, a l’esquerra de la riera d’Arbúcies.
L’església parroquial és dedicada a sant Gabriel.
Pertangué a la batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera.
Aeroport, inaugurat a l’abril de 1967. Situat 10 km al sud de la ciutat de Girona.
Asserveix les comunicacions aèries amb Girona i els vols turístics a la Costa Brava i àdhuc al Maresme.
Col·laboraren en el seu finançament la diputació de Girona, el sindicat d’hostaleria i un grup de municipis.
Enllaç web: Aeroport de Girona-Costa Brava
(Catalunya)
Regió: 4.656,47 km2. Comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona (excepte la vall de Camprodon i la zona al sud de la Tordera), que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú (sense el Ripollès ni els territoris al nord de l’Albera) i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú (després sots-vegueria) i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716.
Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833.
És divideix en tres àrees comercials: Girona, Figueres i Olot.
(Sant Feliu de Buixalleu, Selva)
Poble, a l’interfluvi de les rieres de Repiaix i d’Arbúcies, al sector meridional del terme.
L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 1086, era possessió del monestir de Breda.
Dades dels Països Catalans 