(Selva)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Hilari Sacalm.
Fonts de Sacalm *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Selva
Fontpicant, la
(o Font Picant) Balneari, dins l’antic terme de Mansolí, a la dreta del torrent de Fontpicant, que neix al pla de les Arenes i és capçalera de la riera d’Osor.
La font Picant, d’aigua bicarbonatada, sòdica i lítica, fou donada a conèixer ja el segle XVIII, i és molt valorada per la litiasi.
Hom n’explota comercialment l’aigua; l’antic hotel és tancat.
Font Picant, la
Veïnat, situat 2 km al nord-oest de la vila, a la dreta del riu Brugent.
Hom explota l’aigua minero-medicinal de la Fontpicant.
Fenals, platja de -Selva-
Platja de la Costa Brava, a ponent de la vila, entre la punta de Fenals (on s’alça el castell de Fenals, o castell de Sant Joan) i la punta d’en Sureda. Hi desemboca la riera de Passapere, que davalla de Sant Pere Salou.
Al seu voltant hom ha construït importants hotels i urbanitzacions turístiques.
Farners de la Selva *
(Selva)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Farners.
Farners, castell de
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Antic castell, al cim d’un turó granític (422 m alt) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l’oest de la ciutat.
Es conserven els murs del recinte trapezoïdal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge; una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord.
Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona; fou ocupat pels remences (1485), i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis.
Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners (la Mare de Déu de Farners), consagrada el 1200, amb imatge romànica; conserva la part inferior de l’absis i de la nau, però fou totalment reconstruïda al segle XVIII; hom celebra un aplec el diumenge després de l’Ascensió.
Far, el -Selva-
Santuari (la Mare de Déu del Far), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l’extrem dels cingles del Far, damunt del Ter. Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats.
La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425; l’edifici actual fou bastit en 1599-1648. La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922. El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970.
Els cingles de Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera (cingles de Tavertet) que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter; prenen la forma d’una proa avançada damunt la riera de Santa Coloma (oest) i la vall d’Hostoles (est), a la punta de la qual (roca del Far, 1.223 m alt) hi ha el santuari.
Fàbregues, castell de
(Rupit i Pruit, Osona / Susqueda, Selva)
Antic castell, al límit del Collsacabra, situat possiblement prop de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues.
Esmentat ja el 968, centrava un extens terme, fraccionat al segle XI en els de Rupit i de Fornils, i comprenia els actuals dos municipis.
Esparra, l’
Poble (194 m alt), a l’interfluvi de la riera de l’Esparra i la de Vila-ras, afluents per la dreta de la riera de Santa Coloma.
La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere Cercada, dins el vescomtat de Cabrera; en depèn el santuari d’Argimon (antic castell).
Prop del poble hi ha una torre quadrada de defensa.
Empalme, l’
Caseria, al límit amb el terme de Massanes, format al voltant de l’estació de ferrocarril dita actualment de Maçanet-Massanes (popularment, l’Empalme), entroncament ferroviari de les línies de Barcelona–Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del vuit català.
Dades dels Països Catalans 