Manuel Homs (Catalunya, 1842 – 1886) Escultor. És autor del monument a Isabel la Catòlica, de Madrid, inaugurat poc després de la seva mort.
Marcià Homs (Vic, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVII) Metge. El 1699 publicà un treball d’interès, combatent les creences mèdiques de l’època pel que fa a les febres malignes.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)
Framenor. Fou catedràtic a la universitat de Mèxic i cronista del seu orde en aquell país.
És autor d’escrits filosòfics.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)
Escriptor. El 1603 publicà el llibre de poemes Guirnalda de Venus casta y Amor enamorado i la traducció de l’italià d’Antoni Minturno El amor enamorado.
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. El 1601 participà al certamen poètic celebrat en honor de sant Ramon de Penyafort.
Francesc Guiu (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Sant Martí de Provençals (avui Barcelona) i autor d’un piadós Manual per a dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort.
Joan Guiu (Barcelona, segle XVII) Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d’Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l’obra Jeroni Brotons.
Josep Guiu (Catalunya, segle XVIII) Metge. Exercí a Lleida. És autor de diversos escrits de caràcter professional.
Pau Guiu (Cardona, Bages, segle XVII – Catalunya, 1705) Religiós mercenari. Publicà una Visita de malcontentos i poesies en castellà.
(Catalunya, segle XVII)
Investigador. Citat per Ignasi Torres i Amat com a divulgador de procediments per a teixir teles fetes de paper.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)
Impressor. Treballà a Barcelona almenys entre 1596 i 1619.
Fou un dels més actius de la ciutat.
Berenguer Gisbert (Catalunya, segle XV) Metge. Era catedràtic de la Universitat de Lleida i metge del capítol lleidatà. Fou astròleg i alquimista. El 1464, regnant Pere IV de Catalunya, fou denunciat per heterodòxia.
Esteve Gisbert (València, segle XVII – Terol, Aragó, 1716) Religiós trinitari. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics. Fou predicador de Carles II i de Felip V de Borbó. Escriví obres religioses en castellà i en llatí.
Gregori Gisbert (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837) Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses.
Jaume Gisbert (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cal·lígraf. En unió de l’il·luminador Domènec Crespí realitzà el bell còdex del Llibre del Consolat de Mar, de València (1407).
Llorenç Gisbert (Bèlgida, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1662. Fou prior dels convents de Llutxent, Alacant i València, i provincial d’Aragó. El 1690 publicà una biografia de santa Caterina de Siena.
Miquel Joan Gisbert (Tortosa, Baix Ebre, 1544 – Benifassà, Baix Maestrat, 1604) Prelat. Des del 1586 fou abat del monestir de Benifassà, del qual escriví uns Annals. Traduí al castellà la regla de sant Benet.
Pere Gisbert (Catalunya, 1215 – 1294) Frare trinitari. Fou capellà major del rei Pere II el Gran i provincial d’Aragó. Deixà escrites les obres Commentaria in Magistrum Sententiarum i Sermones de Beata Virgine Maria.
(Forcall, Ports, segle XVII – Escaladei ?, Priorat, segle XVII)
Monjo. Fou prior de les cartoixes de Valldecrist, Viaceli i Escaladei.
Publicà diversos parlaments i sermons.
Generes (Manresa, Bages, segle XVII – segle XVIII) Família de tallistes, iniciada per:
Joan Generes (Manresa, Bages, segle XVII – 1684) Tallista. És documentat des del 1620, any en què contractà el retaule de Sant Agustí (1621) i el de Sant Bartomeu (1629), ambdós per a la seu manresana. Fills seus foren Lluís Generes i:
Dades dels Països Catalans 