Els germans Anton i Joan eren fills de Pere Lacavalleria.
Anton Lacavalleria i Dulach (Barcelona, segle XVII) Impressor. Seguí el taller del seu pare i s’establí més tard de nou al carrer de la Llibreteria de Barcelona. Té producció documentada fins al 1700.
Joan Lacavalleria i Dulach (Barcelona, 1640 – segle XVII) Impressor. En la seva producció hi ha obres tan estudiades com el Gazophylacium catalano-latinum, imprès el 1696, i la Bibliotheca Musarum (1681).
Andreu Julià (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.
Francesc Julià (Girona, segle XVII) Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.
Isidre Julià (Catalunya, segle XVII) Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.
Joan Julià (Catalunya, segle XVII) Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.
Josep Julià (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891) Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.
Miquel Julià (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621) Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.
(Catalunya, segle XVII)
Farmacèutic. Escriví obres professionals, com la titulada De pastillis viperinis (1664).
(Catalunya, segle XVII)
Escriptor. Era de família genovesa. El 1633 publicà una biografia del marquès de Tarifa. Deixà d’altres escrits.
(Catalunya, segle XVII)
Escriptor. És autor d’un Discurso en favor de la muy insigne ciudad de Barcelona (1634).
Jofre (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165) Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.
Arnau Jofre (Perpinyà, segle XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Gaspar Jofre (Catalunya, segle XVI) Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.
Gaspar Jofre (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII) Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.
Josep de Maria Santíssima Jofre (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890) Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.
Nicolau Jofre (País Valencià, segle XV) Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.
(Catalunya, segle XVII)
Frare carmelità. Fou persona de gran formació filosòfica.
Ocupà la càtedra de filosofia a la Universitat de Barcelona.
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. És autor de l’obra piadosa Instrucció del camí de la salut.
(Catalunya, segle XVII – Girona ?, segle XVII)
(o Francesc Ifern) Eclesiàstic. Fou professor de matemàtiques i beneficiat de la seu de Girona.
És autor d’un Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica, del qual es feren com a mínim set edicions el segle XVIII i dues el XIX.
Dades dels Països Catalans 