Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Marquet, Francesc / Ramon

Germans i fills de Ramon Marquet.

Francesc Marquet  (Catalunya, segle XV – abans 1514)  Fou del partit destorrentista. Cònsol de catalans a Gaeta des del 1484 i de Nàpols des del 1494, en renunciar el seu pare. Conseller segon (1494-95 i 1498-99) i en cap (1505-06) de Barcelona. Fills seus foren Galceran i Ramon Marquet i Ponçgem.

Ramon Marquet  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Fou comanador del Masdéu (1506) i gran prior de Catalunya (1525-29) a l’orde de Sant Joan. El 1522 fou tramès pel gran mestre de Rodes com a ambaixador prop del soldà Solimà II, quan els turcs preparaven la darrera escomesa contra l’illa.

Margarit-Desvern i de Gallard, Leandre de

(Catalunya, segle XVI)

Fill de Pere de Margarit i de Vallseca, i de Jerònima de Gallard.

Es casà, primerament, amb Elisabet Sunyer i, després, amb Jerònima de Vilanova i Desvern.

Li fou oferta la curadoria del futur rei Felip IV, que refusà.

Fill de la primera muller fou Felip de Margarit-Gallard i Sunyer.

Margarit i de Requesens -germans-

Eren fills de Lluís Margarit i Bertran i de Joana de Requesens.

Jeroni Margarit i de Requesens   (Girona, segle XVI)  Fou el pare de Llàtzer de Margarit.

Joan Margarit i de Requesens  (Girona, segle XVI)  Eclesiàstic. Fou bisbe de Girona (1534-54).

Lluís Margarit i de Requesens  (Girona, segle XVI)   Successor del seu pare. Ell, o un fill homònim (mort vers 1580), es casà amb Elisabet i foren pares de:

  • Mariàngela de Margarit  (Catalunya, segle XVI), la qual es casà amb Pere d’Espés, al qual aportà (1588) els béns de la línia primogènita dels senyors de Sant Gregori. Llur filla fou:

Elisabet de Margarit i d’Espés  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Muller de Joaquim de Reguer i de Ferrer, al qual aportà els béns d’aquest línia, i a llurs descendents, que també és cognominaren Margarit.

Lofrasso, Antoni

(l’Alguer, segle XVI)

Escriptor en castellà. Empresonat a Barcelona per motius desconeguts, quan sortí lliure hi residí.

Va escriure: Los mil y doscientos consejos y avisos discretos (1571), que conté consells sobre diverses professions i feines, d’interès històric, i una descripció de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part, i la novel·la pastoral Diez libros de la Fortuna de Amor (1573), interessant sobretot per la descripció de l’illa de Sardenya i, també, de la vida de l’alta societat barcelonina, que ell conegué, obra que elogià Cervantes, amb una certa ironia, en el Quijote.

Llupià, Gaspar de

(Catalunya, segle XV – Barcelona, 1518)

Noble. Estigué al servei del duc de Borgonya per lluitar contra França.

El 1477 el duc el trameté com a ambaixador a Joan II de Catalunya, tractant que aquest l’ajudés contra França a la defensa de Borgonya i de Flandes.

Es casà amb Constança de Gualbes i foren pares de:

Margarida de Llupià i de Gualbes  (Rosselló, segle XVI – Barcelona, 1568)  Muller de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera, foren fills seus: Tomàs, Lluïsa, Pere (I) i Carles (I) de Llupià i de Llupià.

Joan (I) de Llupià i de Gualbes  (Rosselló, segle XVI)  Senyor de Llupià i de Vilarmilà. Lluís XI de França li confiscà els béns. Fou el pare de:

  • Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XV)  Escriptor. És autor d’un Nobiliari (1480).
  • Francesc de Llupià  (Rosselló, segle XV)  Fou l’iniciador de la línia dels barons de Corbera. Fou avi de Lluís de Llupià.

Llum, Festa de la

(Manresa, Bages, segle XVI – )

Festa que hom celebra el 21 de febrer, commemorant el prodigi d’un llum misteriosa que, segons tradició, fou vista a l’església del Carme de la ciutat de Manresa el 21 de febrer de 1345.

Una primera al·lusió històrica de la celebració es remunta al 1536. Des del segle XVII i fins al XIX, se celebrà el segon diumenge de quaresma.

Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la sèquia de Manresa.

És considerada festa major d’hivern. La primera referència documental de la Llum data del mateix any 1345.

Enllaç web: Festa de la Llum

Llull i Sestrada, Elisabet Joana

(Barcelona, segle XVI – 1601)

Filla de Joan Llull i Llull. Fou l’hereva d’aquesta línia, per mort sense fills del seu germà Galceran Pau.

Es casà amb Francesc de Boixadors i d’Avinyó, senyor de Sant Miquel de Pontons.

Alguns de llurs descendents es cognomenaren, per vinculació hereditària, Llull.

Fou la germana de:

Llull i Sestrada, Galceran Pau  (Barcelona, segle XVI) Donzell. Conseller en cap de Barcelona (1573).

Llull i Llull, Joana

(Barcelona, segle XVI)

Muller de Romeu Llull i Tarregà, que era besnébot seu.

Foren pares de Galceran Tomàs i de Joan Llull i Llull.

Llull i Llull, Galceran Tomàs

(Catalunya, segle XV – després 1557)

Cavaller. Fill de Romeu Llull i Tàrrega i de Joana Llull i Llull i germà de Joan, junt amb el qual fou un dels recipiendaris del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona del 1510. Fou conseller en cap (1533 i 1552).

Fou el germà de:

Llull i Llull, Joan  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Fou el pare de Galceran Pau i d’Elisabet Joana Llull i Sestrada.

Llinars, baronia de

(Catalunya, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial. Apareix amb aquesta denominació per primera vegada amb Beatriu de Corbera i de Santa Coloma, senyora del castell del Far (morta vers el 1542), muller de Francesc de Santcliment.

Passà a llurs descendents, els Santcliment, cognominats Corbera-Santcliment, els Rubí, marquesos de Rubí, els Pignatelli i els Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe, tots ells també cognominats Corbera-Santcliment.