(Montserrat, Bages, segle XIV – segle XVI)
Manuscrit en llatí i en català. Nom donat per les cobertes vermelles de l’obra original, que versa sobre Montserrat, on probablement fou escrit i es conserva.
Les matèries són diverses: història de Montserrat, mapes, cants, balls rodons.
(Catalunya, segle XV – Tenerife, Canàries, 1527)
Expedicionari. Llur cognom fou castellanitzat o adaptat en Jovel o Jovén.
Acompanyà Alonso de Lugo en la conquesta de Tenerife (1494-96) i hi obtingué moltes terres en el repartiment.
Fou jurat, majordom i alcalde mayor i hi deixà àmplia descendència, com el seu fill Bartomeu Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), escrivà, i el seu nebot Anton Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), eclesiàstic que fundà a Tenerife l’ermita de San Cristóbal, encara existent.
(Catalunya, segle XVI)
Noble. Fou molt intensa la seva activitat com a bandoler.
El 1552, essent virrei del Principat el marquès d’Aguilar, obtingué guiatge per a anar-se’n a Itàlia. Continuà tanmateix al país. L’any següent fou acusat de connivència amb els francesos.
El 1554 fou perseguit pel nou virrei marquès de Tarifa.
(Barcelona ?, segle XVI)
Filòsof. Catedràtic de la universitat de Barcelona. Deixeble de Joan Lluís Vileta.
Dedicà a Gastó de Montcada, deixeble seu, la nova versió llatina de la Retòrica, d’Aristòtil, que Francesc Escobar deixà inacabada i que ell escolià i il·lustrà amb nombrosos exemples (1570).
(Barcelona, segle XVI)
Humanista. Estudià a Barcelona, a València i a Osca, i es graduà en teologia i en dret. Des de jove regentà les càtedres d’humanitats i de lleis de l’Estudi General de Barcelona.
Tots els fets biogràfics consten a l’obra Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona (1589), posada en llatí per ell mateix i traduïda i publicada per Miquel Rosers en castellà.
Compta també com a autor de tractats jurídics i filosòfics, com Institutionum oratoriarum sive rhetoricarum libri (1582), Commentaria in easdem institutiones (1588) i Epitome omnium capitum operum Aristotelis (1584).
(Solsona, Solsonès, segle XVI)
(o Joglar) Teòleg. Rector de Santpedor i visitador general del bisbat de Vic.
Revisà, per encàrrec del bisbe Benet de Tocco, el ritual de la diòcesi, Ordinari per als curats, publicat el 1568, seguit d’un Catecisme de la doctrina cristiana, i d’una Breu instrucció per als rectors o curats qui han d’exercir l’art de notaria en ses parròquies (1568).
L’obra respon a la línia de foment de la catequesi promoguda pel Concili de Trento.
(Catalunya, segle XVI)
Cosmògraf. Inventà un aparell per observar les variacions de la brúixola.
Fou comissionat a Amèrica per Felip II. En 1584 arribà a Mèxic, on realitzà actius estudis.
Durant més de set mesos romangué a illa Margarida fent observacions de caràcter geogràfic i astronòmic.
(Tours, França, segle XV – Barcelona ?, segle XVI)
Fuster i imatger. Actiu a Catalunya ja el 1509.
Treballà a la catedral de Barcelona i al palau de la Generalitat, la Casa de la ciutat i la Llotja.
Col·laborà en nombroses obres de diversos artistes, entre els quals Martí Díez de Liatzasolo.
(Alt Empordà ?, segle XVI)
(o Jaquí) Metge. Ensenyà a Pisa i probablement a Florència.
Escriví, entre altres obres mèdiques, en llatí, un tractat contra Avicenna, ibn Mäsawayh i, en general, la medicina aràgiba (Adversus Avicennam, Mesuen et vulgares medicos omnes, 1533) i un comentari a la part patològica del Kitäb al-mansürï, d’al-Räzï (In nonum librum Rasis ad Almansorem, 1564).
(Cervera, Segarra, segle XV – segle XVI)
Pintor. Era de religió jueva, i es convertí al cristianisme el 1482. Fou anomenat el Mut, ja que ho era de naixença. Possible descendent dels Querci.
Col·laborà amb Pere Alegret en el retaule de les Ànimes de l’església parroquial de Cervera (1500). Pintà el retaule de Sant Isidre per a Santa Maria de Cervera (1507).
Treballà a Castellnou d’Oluges (1518) i a la Seu d’Urgell (1536), on ja seguí esquemes renaixentistes (retaule de Sant Joan i Sant Ot).
No és conservada cap obra seva.
Dades dels Països Catalans 