Arxiu d'etiquetes: segle XVI

Cardona, Anton de -varis-

Anton de Cardona  (Sicília ?, s XV)  Noble. Era fill d’Alfons de Cardona i de Caterina de Peralta. Heretà del seu pare el títol de comte de Reggio i la baronia de Chiusa, títols que corresponien a la seva línia de la branca siciliana dels Cardona.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XV – 1466)  Prelat. Era fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Fou bisbe d’Elna. Es pronuncià a favor del rei durant la guerra contra Joan II, seguint la tònica reialista de la seva branca familiar. El 1462 fou declarat enemic de la terra. Les forces de la Generalitat el cregueren mort al combat del castell de Vellosell, però s’equivocaren. En tot cas, morí durant la guerra.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Es distingí al setge de Gaeta de 1504, en què aquella plaça fou presa per les forces de Ferran II de Catalunya. Segons Feliu de la Penya, aquest personatge fou nomenat marquès de la Padula, per bé que aquest títol sembla haver estat, ja de temps, vinculat als Cardona de Sicília. El 1505 protestà, arran de la pau de Nàpols, per la restitució de béns als nobles napolitans afrancesats.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Era duc de Somma i comte de Palamós. També fou duc de Sessa. Pertanyia a la branca dels Cardona de Bellpuig. Tenia un gran casal al carrer Ample de Barcelona. El 1581 s’hi estatjà l’emperadriu Maria, germana de Felip II, i acostumava a viure-hi el virrei del Principat.

Anton de Cardona  (Sicília, segle XVI)  Noble. Era fill de Pere de Cardona i de Villena, de la línia principal dels Cardona de Sicília. A la mort del seu pare (vers 1450), el succeí com a comte de Golisano i marquès de la Padula. Per les petites possessions catalanes del seu patrimoni passà alguns anys a Catalunya, i fins prengué les armes a favor del rei en la guerra contra Joan II. Estigué present a la capitulació de Barcelona (1472). El 1475 fou nomenat canceller de Sicília.

Anton de Cardona  (Itàlia ?, segle XVI – Hongria ?, segle XVI)  Noble. El 1531 destacà a les guerres d’Hongria.

Cardona, Aldonça de -varies-

Aldonça de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Dama. Era una de les filles del comte Hug II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el noble Guerau Alemany de Cervelló, que fou governador de Catalunya i gran figura de l’Interregne precedent al compromís de Casp.

Aldonça de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Una de les filles del duc Ferran (I) de Cardona i Enríquez i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Lluís de Benavent, comte de Lerín.

Càrdenes, Joan de

(Catalunya, segle XVI)

Franciscà. Dugué a terme una notable acció social a Lleida (vers 1558-60), a Perpinyà i a d’altres poblacions catalanes amb la fundació i la reorganització de cases d’orfes.

Calassanç, Antoni de

(Lleida, segle XVI – Catalunya, segle XVI)

Cantor. Fou membre de la Capella Pontifícia, on ocupà càrrecs de consideració.

Assistí al concili de Trento com a delegat per a qüestions musicals.

Cadensor, Nicolau de

(Catalunya, segle XVI)

Pintor. Treballava per al Consell de Cent de Barcelona.

Féu un retaule per a l’església de Sant Sebastià, el 1523.

Caçador, Guillem -comerciant-

(Basilea, Suïssa, segle XV – Vic, Osona, segle XVI)

Comerciant. S’instal·là a Vic com a sabater, però ascendí al final de la seva vida a mercader.

Els fills i néts del seu segon matrimoni amb una vigatana emparentaren amb rics mercaders, ciutadans honrats i cavallers de Barcelona.

Fou el pare dels bisbes Guillem i Jaume Caçador.

Busa, Gabriel

(Barcelona ?, segle XV – segle XVI)

Frare agustinià.

L’any 1507 va publicar, a Barcelona, l’adaptació catalana del vocabulari castellà-llatí de Nebrija, sota el títol de Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis. El pròleg de l’obra va seguit d’una composició poètica en honor de Nebrija feta per Martí Ivarra.

Bruguera, Onofre

(Barcelona, segle XVI)

Metge. Catedràtic de la universitat de Barcelona (1559) i autor d’un estudi important sobre l’epidèmia de caràcter catarral del 1562 a Barcelona.

Brotons, Esteve

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVI – Catalunya, segle XVI)

Pintor. Residí uns anys a Gironella. El 1543 féu un retaule de les Santes Espines per a l’església de Santpedor.

Boter, Joan

(Catalunya, segle XVI)

Diputat del Braç Popular de la Generalitat. Ocupava el càrrec quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part del rei Felip II, de l’impost extraordinari de l'”excusado”, consistent en els delmes d’una casa i heretat de totes les parròquies.

El dret havia estat concedit al rei pel papa Pius V amb motiu de les guerres religioses. El Principat fou l’únic territori on sorgí el refús. La Inquisició, d’acord amb el pontífex i el rei, denuncià els diputats i oïdors com a favorables a l’heretgia. Boter i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19 de juliol de 1569.