(Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI)
Pintor. Establert a Tarragona. En començar el segon quart de la centúria treballava associat amb Joan Homdedéu i Francesc Olives.
El darrer, que fou sens dubte la figura principal d’aquell obrador, era gendre d’Albiols.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)
Forjador. Autor d’una reixa de la Cambra Daurada (1542) del palau de la Generalitat de Barcelona i d’una altra a la capella de Sant Agustí.
(Catalunya ?, segle XVI)
Cònsol a l’illa de Xiu (Quios), possessió genovesa a la mediterrània oriental que en un temps fou base naval de la Companyia catalana a Orient.
L’illa tenia gran importància comercial per posseir el monopoli del màstic. Albanell hi residí fins al 1566, any en què Xiu caigué en poder dels turcs.
Fou segurament el darrer cònsol català en aquella part de la Mediterrània.
(Catalunya, segle XVI)
Militar i funcionari reial. Fill d’Antoni Agustí i de Siscar i germà d’Antoni.
Batlle general de Catalunya, sota el regnat de Carles I de Catalunya. A Barcelona, freqüentà la tertúlia literària de Joan Boscà.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona ? , segle XVI)
Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, prop de Barcelona.
Fou teòleg competent i deixà diverses obres escrites en llatí.
(Girona, segle XVI – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVI)
Jurista. Fou abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És autor del tractat De rebus feudalibus.
(la Jonquera, Alt Empordà, segle XVI – Guadalajara, Castella, segle XVI)
Metge. Exercí a Guadalajara.
Entre els seus escrits, són coneguts uns comentaris en castellà a la terapèutica de Mesue Minor (Alcalà, 1569) i uns rudiments de medicina (1571), en llatí.
(Sicília, segle XIV – segle XVI)
Comtat amb centre a Agosta (actual Augusta), creat el 1336 per Frederic II de Sicília per beneficiar Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó.
Després de tenir-lo el fill i el nét d’aquest, passà a la corona l’any 1407 arran de la commutació que es féu amb el comtat de Caltanissetta.
(Catalunya, segle XVI – París ?, França, segle XVI)
Metge. En 1541 s’establí a París. Fou deixeble del cèlebre Brissot.
És autor, entre d’altres, dels tractats professionals Galeni ars medica, De morbis mulieribus libri duo i Consilia medica.
Eren fills de Francesc Marquet.
Galceran Marquet i Ponçgem (Catalunya, segle XV – segle XVI) Fou cònsol a Palerm des del 1526 i cònsol de mar el 1537.
Ramon Marquet i Ponçgem (Catalunya, segle XVI – 1564) Fou conseller tercer (1534-35 i 1538-39) i segon (1553-54) de Barcelona. La seva herència passà, al morir sense fills, al seu nebot Francesc Albanell i Marquet.
Dades dels Països Catalans 